Avui mirant les noticies de montanya he vist una que feia referència al meu municipi , a més és una noticia que entristeix molt, resulta que el bosc de la Molina que es conexia com el Petit Canada ha estat talat, ostres un dels pocs llocs que podriem vendre com a producte autóctom per ordre i mando del motoserra ha pasat a ésser un desert. quedan només resta de lo que habia estat. una llastima , aqui adjunto unes fotos del petit canada avui
Bé quan reclames el perquè de tot això et diuen que es una propietat privada i no es pot fer, propietat privada una part no seràs pas del Ajuntament de Puigcerdà oi, voleu dir que la gent de la Casa Gran no podia haber parlat amb els propietaris del terreny i arribar a un accord per conservar aquesta delicia de la naturalesa, perquè si un vol que el seu municipi sigui un lloc turístic de primera linia te que vendra un producte diferent i nosaltres fins a poc el teniam , ara en el seu lloc tenim un petit desert del sahara,
Bé també em direu que d'aqui un segle tot tornarà al seu lloc, ostres d'aqui 100 anys jo ja no hi seré per poder gaudir d'aquesta natura, ect que hi havia al petit canada a mi m'encantava gaudir a mi d'aquestes coses , i no la gent d'aqui un segle.
Bé quan reclames el perquè de tot això et diuen que es una propietat privada i no es pot fer, propietat privada una part no seràs pas del Ajuntament de Puigcerdà oi, voleu dir que la gent de la Casa Gran no podia haber parlat amb els propietaris del terreny i arribar a un accord per conservar aquesta delicia de la naturalesa, perquè si un vol que el seu municipi sigui un lloc turístic de primera linia te que vendra un producte diferent i nosaltres fins a poc el teniam , ara en el seu lloc tenim un petit desert del sahara,
Bé també em direu que d'aqui un segle tot tornarà al seu lloc, ostres d'aqui 100 anys jo ja no hi seré per poder gaudir d'aquesta natura, ect que hi havia al petit canada a mi m'encantava gaudir a mi d'aquestes coses , i no la gent d'aqui un segle.
Dons aquest racó agradable, amb una frondositat increible que encoratjava , amb petits torrents i corriols que et portaven per entre pins i abets, i una frescor que et feia l'excursió agradable i et transportava en el temps i en l'espai , de cop i volta una serra i quatre llenyataires amb maquines fent camins a dojo , han acabat amb el meu sonmi , gracies Casa Gran això si que es potenciar el turisme.
Per cert si la comarca tenim un enginyer forestal i ell permet aquestes situacions la veritat sigui dita millor no tenint cap. perquè si possem cadenes en alguns municipis perquè la gent no vagi al bosc i per el altre costat obrim camins de tota mena per transportat llenya , no te massa sentit tot plegat. Perquè segur que alguna zona es pot declarar de interès natural i aquesta no es pot veure afectada per segons quines actuacions. dons per el petit canada ja hem fet tard, desitjo de tot cor que la propera situació com aquesta la reacció de la Casa Gran sigui la correcta i no tinguem que lamentar la pérdua de alguna part de la nostra natura.
Per cert si la comarca tenim un enginyer forestal i ell permet aquestes situacions la veritat sigui dita millor no tenint cap. perquè si possem cadenes en alguns municipis perquè la gent no vagi al bosc i per el altre costat obrim camins de tota mena per transportat llenya , no te massa sentit tot plegat. Perquè segur que alguna zona es pot declarar de interès natural i aquesta no es pot veure afectada per segons quines actuacions. dons per el petit canada ja hem fet tard, desitjo de tot cor que la propera situació com aquesta la reacció de la Casa Gran sigui la correcta i no tinguem que lamentar la pérdua de alguna part de la nostra natura.
5 comentaris:
M'entristeix enormement llegir coses com aquestes. El que comentes de les propietats privades tot depèn de l'euro. M'explico, en aquest país molt cops desordenat hem de veure tot sovint com s'expropien terrenys a tord i dret sense cap contemplació. A vegades per un pam podríem deixar de perjudicar a persones. Però la llei del més fort sempre va per davant i el pam pels grans no té importància. Aquí passa el mateix. Estic segura que si els dirigents del municipi haguessin esmerçat esforços haurien arribat a un pacte. Quan no hi ha actes de bona voluntat passen aquestes coses i en aquest cas pel que expliques i he pogut llegir aquest bosc bé podia ser una zona protegida amb subvencions municipals, diputació i generalitat. Però tots aquests papers els tenen que moure des de l'Ajuntament. Un particular no està per tants tràmits. Una vegada més hem de lamentar la pèrdua d'un bosc que molts catalans ja no podrem conèixer.
Mira Mar aquest politics del país que ens ha tocat viure, fant lleis per qualsevol cosa i no han estat capaços de fer-ne una per conservar els espais naturals privats, encara que siguin propietats privades pagant també és poden conservar i així guadir tothom d'aquesta bellesa
el petit Canada, era un be que hauria d'estar qualificat d'espai natural i així poder gaudir d'ell tothom siguès propietat privada o no , però clar com això no aporta calerons a les arques municipals no te un valor intrinsec .
El dia que et donguin subvencions per tenir espais natural i conservar-los llavors segur que tot canviarà
Les subvencions ja i són. El problema és que per arribar a elles s'han de fer molts papers i a vegades els que ens gestiones a nivell municipal tenen altres interessos.
Mira mar amb tans funcionaris com tenen la Casa Gran on jo visc , segur que tenen algu destinat nomès a mirar aquestes coses , i sinó que fagin com jo , agregar-se a quasevol pagina que t'envien totes les subvencions que surten en cada moment. I a vegades nomès amb una mica de voluntat s'obren moltes portes
Des dels Ajuntaments tenen accés directe a tot aquest tipus d'informació, tan via diputació com via generalitat. Si que és cert que tenir a un dels col.laboradors a només tasques de subvencions és una inversió a curt termini molt interessant. Només la quantitat de diners que és donen a nivell de diputació per material gràfic la vostra població tindria que estar farcida per tal de projectar-se a totes les fires sota el paraigua de Turisme Diputació. Amb temes de medi ambient més encara. Ell ho posen a la safata de sortida i són les poblacions qui han de treballar per tenir aquestes avantatges. Dines per a fer zones protegides en les quals els particulars també en poden sortir beneficiats a part de L'Interès que directament pugui tenir el municipi. Els Ajuntaments tenen clar que hi ha una sèrie d'inversions que no tenen beneficis directes però si indirectes. Si la lluita per aquest racó de natura s'hagués portat a terme sota algunes d'aquestes opinions, malgrat hagués costat diners a les arques municipals, o sigui a tots els ciutadans, segur que aquests últims haguessin entès aquesta decisió.
Moltes vegades el problema rau més de les ganes de fer les coses que no pas de la pura inversió com a tal.
Publica un comentari a l'entrada