L'Andreu Xandri i Serrano, va néixer a Alp (Baixa Cerdanya) el 10 d'Agost del 1916 i mort en combat a la Vall de Pineda (Alt Aragó) el 15 de juny del 1938 , en el marc de la batalla de la Bossa de Bielsa.
Amb només 21 anys s'havia convertit en el lider estudiantil indiscutible del nacionalisme català. Llicenciat en dret , l'Andresito fou el fundador del Bloc d'Estudiants Nacionalistes i dirigent de la FNEC a més d'impulsor de la revista Redreçament .
Va ser un rellevant alpinista i destacat membre del centre Excursionista de Catalunya.
Va ser militant de Nosaltres Sols i de l'Estat Català quan els primers es van agregar amb els segons.
Durant l'aixecament independentista del 6 d'octubre del 1934 va lluitar a les ordres dels germans Badia . És el Creador de les Milícies Alpines en resposta a la revolta feixista de l'estiu del 1936.
Dintre les Milícies Pirinenques els va fer créixer i diversificar-se amb diferents seccions d'armes. Sempre sota l'empar de la Generalitat Republicana es formà el Regiment Pirinenc nº 1 de Catalunya amb la missió de defensar la part mes extrema del front d'Aragó. Controlar el pas d'elements facciosos a traves de la frontera pirenaica i d'eliminar els assassins anarquistes de la FAI, que a la Cerdanya estaven manats per em Antonio Martin altrament conegut com el Cojo de Malaga , i aquests havien implantat el terror per tota la Cerdanya . Per mèrits de guerra arribarà a ascendir a Capità d'Ametralladores de la 43 Divisió per mèrits de guerra.
L'Andresito es destaca en les operacions de l'ofensiva de tardor, l'avanç sobre el riu Gàllec i els assalts de Jarabella, Cucullas i Biescas.
Quan a la primavera del 1938 la 43 Divisió retrocedeix a la defensiva, la secció del Capital Xandri és la que cobreix la retirada de la Vall de Pineta, evitant la desfeta total de les forces republicanes. Després de les operacions de la Bossa de Bielsa , com a darrer sacrifici cap els seus camarades i a la seva estimada Catalunya, morirà lluitant als afores del poble de Bielsa víctima d'un bombardeig nazi.
L'Andresito va morir defensant el que ell considerava la frontera natural i mes extrema de Catalunya, jo el podria definir com el darrer Català fill del meu poble que va morir defensant per els seus ideals.
Vaig parlar amb el Pepet Escobairó de l'Andresito i en pepet pairot s'en recordava d'ell fins i tot em va explicar que l'andresito i el seu cosí els hi donaven classes de boxa, es veu que eren un nanos que es feien estimar molt per els veïns d'Alp.
Jo només voldria demanar a la Casa Gran del meu poble que tinguin en consideració els actes d'aquest veí , morir per els seus ideals es molt gran, jo entenc que hi haurien de fer-li alguna tipus de homenatge a gent com aquesta, perquè en tenim pocs i aquest va estar increïble. Gràcies Andresito per ser lo que molts ni em somnis podrem arribar a ser mai , moltes gràcies defensor del nostre Pais
Acabaré l'escrit amb una frases fetes per l'Andreu Xandri :
"perquè nosaltres, els joves nacionalistes considerem les formes polítiques i socials de cada poble com a derivades de la seva estructura peculiar i del seu complex històric. Com a formes pròpies d'un eix cultural amb existència i costats perfectament definits. Rebutgem la validesa internacional del sistemes i proclamem el fracàs històric de les interferències de cultures i de les formes assimilistes o federatives. Creiem en la intransigència en tot allò que afecta la nostra personalitat"
Ptda: Vull agrair a l'Isidre Ribera ( veí d'Alp) per la seva informació de l'heroi Andreu Xandri i Serrano. Sense l'Isidre em hagués perdut la història d'aquest veí del meu poble. La veritat es que val molt la pena tot plegat perquè un poble com Alp mancat de referents històrics no ens podem permetre el luxe de perdre aquesta oportunitat. Un poble amb memòria històrica és un poble ric. Nosaltres tenim la historia ens falta la memòria. Senyors de la Casa Gran ara és la seva oportunitat.
Ptda: Vull agrair a l'Isidre Ribera ( veí d'Alp) per la seva informació de l'heroi Andreu Xandri i Serrano. Sense l'Isidre em hagués perdut la història d'aquest veí del meu poble. La veritat es que val molt la pena tot plegat perquè un poble com Alp mancat de referents històrics no ens podem permetre el luxe de perdre aquesta oportunitat. Un poble amb memòria històrica és un poble ric. Nosaltres tenim la historia ens falta la memòria. Senyors de la Casa Gran ara és la seva oportunitat.
10 comentaris:
Una de les riqueses que té parlar amb la gent del poble és precisament que quan ells voln et sorprenen amb histries tan especials com aquesta.
Una de les coses que tinc pendents és precisament recollir molts testimonis cambrilencs per tal de que no es perdin.
Ja va dos dies consecutius que ens parles de gent important d'ALP. Bon moment perquè els vostres representants politics facin alló que els toca fer.
Hi ha moltes fòrmules de no perdre la historia d'un poble i no tote passen per fer carrers i places. Recollir testimonis d'aquells qui han viscut altres èpques és una manera de tenir per sempre la seva veu i permetre que la historia no s'oblidi.
Ostres Mar a vegades conèixer la història del teu poble es prou important perque una bufada del vent se l'emporti,però aquest cop gràcies a l'Isidre Ribera he aprés una cosa nova, i això si que es important, al meu poble teniem un nacionaliste de cap a peus , ostres quina enveja, i jo neofit de tot sense saber que passava, bé ara ja ho tinc clar això , m'encanten aquestes coses i a veure si ells posen la memòria que la història ja la tenen a les seves mans.
Ho has presentat per escrit a l'Ajuntament? Ho dic perquè així no podran dir que no ho sabien.
Salut!
Hola enric, gràcies per participar En aquest moment estem preparant la instància per que la Casa Gran estigui a la guait de tot plegat, tot just la tinguem donarem entrada a l'escrit.
Estem d'acord que la gent bona mereix reconeixement. Tinc la sort d'haver comprat una casa al carrer que porta el nom de'n Xandri a Barcelona. Però també duc la desgràcia d'haver estat contractada per una persona que s'acava de fer una luxosa casa a Alp, a costa de la feina que em fet molts. Arreu hi trobem flors i arreu molta (moltíssima en aquest cas) merda. I de la més podenta. Demà signo escriptures i, creiu-me: saber que en Xandri era d'Alp, m'ho ha fet romiar per un segon. Sapigueu que teniu al poble un mal empresari, dels pitjors, emparentat amb la dona d'en Mas. Espero tenir la sort de no ser represaliada, perquè aquesta gent és així.
Si anònim per desgràcia nostre de bones persones les pocs comptar amb els dits de la ma mentre que de caradures i lladres em pots trobar per qualsevol cantonada, la veritat que que sangoneres en tenim a tot arreu i com no alp no ens en salvem pas.
Aquest cap de setmana varem estar a la Vall de Pineta, varem passar per l'embassament on crec va morir l'Andreu Xandri.
Que l'esforç del herois no sigui en va, perseverem per la nostra terra
Gràcies Anònim tens raó en això que l'esfor´dels herois , morts per defendre les seves causes siguin sempre en el record de la gent, perquè mentre aquesta gent estigui en el record d'algú es com si continuessin vius, la veritat que no he estat capaç d'aconseguir que li tinguin ni un petit detall per l'heroi del nostre poble, aquí priva mes el poum i com treure suc del mateix que no pas la mort d'una persona defensant els seus ideals.
Fa uns anys vaig tenir la sort d'assistir a un homenatge a l'Andreu Xandri al lloc on va caure. Hi vaig anar per parentiu (la meva àvia es deia Assumpta Xandri) Va ser molt emotiu i hi va participar un dels soldats supervivents d'aquella gesta que va explicar com i on havia mort. Es va posar una placa que ja no he pogut trobar. Valdria la pena recuperar i recordar la seva memòria.
Gràcies per fer-vos-en ressò.
Bé Toni moltes gràcies per participar, la veritat que tot plegat no deixa de ser curiós el meu poble, tenim un carrer que s'anomena Xandri però no es dedicat al pobre Andreu sinó als seus pares que van ésseer inspectors de mestres. Aquests Carrers el pots trobar a Alp, Ger on hi ha carrer i plaça, però sempre dedicats al seus primigenis però mai dedicats al seu fill, Ara fa cosa de 15 dies van vindre els de televisio de Catalunya al meu poble, van sortir moltes coses però no van tenir el petit detall de parlar de l'Andreu, de la seva casa que sembla parada en el passat, tot plegat no calen grans coses però la memòria de la gent que ha deixat la seva vida per la seva nació es molt important.
Publica un comentari a l'entrada