Avui llegint el diari Expansion m'he trobat amb una notícia que m'ha fet pensar la noticia en si diu que un jutge estima que la humiliació pública de un marit envers la seva muller no es un maltractament.[noticia de la Expansion].
el jutjat penal en qüestió es troba en terres hispanes per les contrades de Jaen, el Jutjat ha qualificat com a brometes les actuacions del marit envers la seva muller que consistien en aixecades de faldilla, baixada de calces, i un ventall de actes grollers, acabant dient que el delicte de maltractament requereix la intenció expressa de humiliació maltractament coaccions i de dominació envers de la dona. i clar com es donen aquests situacions ha acabat dient que aquesta conducta ha de ser crònica per poder-la classificar com a maltractament.
I com les situacions només es feien quan el marit portava unes copes de mes i en les festetes del seu marit per aquest demostrar qui mana a casa , i com no eren habituals sinó esporàdiques no hi ha maltractament.
Potser si envers de un jutge s'hagués trobat una jutgessa li haguessin aplicar un bon compte aquest corrupte mal tractador, però clar mentre la justícia sigui tant masclista com sempre no hi ha res a fer.
I per acabar diu que com la víctima no va comunicar al acusat que Alló no li fes ni es va oposar seria ment, per tant no poden qualificar com a delicte de maltractament la conducta d'aquest paio.
i per acabar diu que en llengua hispana "la zafiedad, la chabacaneria, la ordinaries, la falta de educacion, la vulgaridad, lo soez y lo bordo, la insolencia no constituyen infraccion penal", Ostres aquí aquell personatges cavernicola de la ràdio dels capellans ha trobat la seva mina d'or que el condemnin cada cop a Jaen.
Be dons si aquesta es la Justícia que imparteix aquesta gent, els seus superiors han de ser encara mes espavilats que els altres per tant el Constitucional ens aixecara las faldilles ens farà ensenyar les vergonyes i encara haurem de donar les gràcies.
Per això quan l'altre dia una bona amiga em comentava que el seu marit li obligava portar un collaret em va fer pensar , que les imposicions comencen a ser petites coses i acaben amb aquella famosa frase que diu que la vaig matar perquè la volia, vaja manera d'estimar de alguns personatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada