dimecres, 31 d’agost del 2011

Brams i un regal de la història





Ens van dir que som proclius a la derrota,
que els valents del nostre bàndol ja són morts,
ens van oferir assumir les seves glòries,
i lluir pel món la vergonya al passaport.

Ens van dir que els estels són inabastables,
i és per això que en vam fer el nostre objectiu,
és per això que els vam cosir a les banderes
i és per això que quan podem en presumim.

I amb els peus a terra, sense enlairar-nos,
sembla que d'aquell estel som més a prop.
I això és potser perquè no era un cos celeste
sinó un punt de llum del somni en la foscor.

Aquí hi ha totes les eines per poder esberlar la reixa,
aquí hi ha tots els mapes per saber on hem d'anar,
aquí hi ha la sentència dels pobles que decideixen.
No se m'acaba d'acudir què més ens cal.






Potser tampoc no és tan nefast
haver heretat un poble condemnat a mort
si fer-lo lliure és a l'abast,
potser haurem de reconèixer que estem de sort.
Saltin taps de vi i d'eufòria
que, ara, aquesta situació
és un regal que fa la història
a la nostra generació.

I veiem ja nous estels de forma clara,
estels que en noves banderes cosirem,
i tot i que primer cal acabar la feina
ens n'estem enamorant ja de valent