diumenge, 26 d’agost del 2012

La Serra d'Ensija: Gallina Pelada

Avui tocava fer una muntanya ràpida perquè per la tarda hi havia campionat de Botifarra a Montellà de Cadí, per tant he anat al Bergadà i  mira tu que avui he pogut comprovar aquella dita de pagès que diu que al pot petit hi ha la bona confitura.
He agafat el cotxe fins a Saldes, allí al coll de la Trapa he trencat direcció al Parc de Palomera i un pel mes amunt del parc junt al parquinq de la font Freda he deixat el cotxe. He agafat aigua de la font, per cert ara entenc el nom de la mateixa se m'han quedat els dits glaçats.
De pujada he tardat una hora i quart, la veritat que allò puja bastant en el començament però no es fa pesat un cop arribes al coll i comences anar planer direcció al refugi Delgado Úbeda, i només resta vint minuts per arribar i fer el cim, la sorpresa l'he tingut que he arribat al cim, trobar allí una estalada ha aconseguit posar-me els pels de gallina, es el primer cop que veig una senyera d'aquest tipus a dalt de tot de una muntanya, i no es arrancada per qualsevol impresentable.
Un cop he fet el cim, he seguit per la carena de la muntanya gaudint de la vista, la veritat que el paisatge era increïble, es pot veure des d'alli la vall de Gósol, saldes, les pistes d'esquí de Rasos de Peguera, es veu Manresa, la veritat que per lo petit que es la muntanya la gran vista que es veu des d'allí. paga la pena tot plegat. Al cim de gallina Pelada pots trobar una caixeta per escriure i dedicar la pujada, aquest cop no tocava escriure res, total avui no tenia clar que trobaria el que he trobat

De l'excursió d'avui he tret un petit detall, que mai mas de menysprear res per petit, per fàcil, perquè tant veure el Pedraforca i resulta que davant seu hi ha aquesta petita muntanya que es molt gran, avui he pogut contrastar que potser es molt millor i molt gratificant aquesta pujada que moltes que he fet amb molta mes alçada.

2 comentaris:

Joana ha dit...

I tant! Un amic, em deia que jo faig les passejades de la senyora Enriqueta i que tot l'esforç que has de fer per fer el desnivell, jo li demanava si era xulo i si pagava la pena fer segons el que, si el camí no és maco i si quan arribes a dalt no es veu res, a mi no em mola. Ara, em dones la raó.

ALP2500 ha dit...

Mira Joan l'esforç no ho es pas tot en una passejada, i t'ho diu això una persona que fins fa poc només es movia per reptes i per poder dir que vas fer un cim en el menys temps possible, en la vida acabes descobrint que hi ha altres coses que emplenen mes que no pas ser el més ràpid, el mes "home" de tots, potser quan veus que en petites muntanyes pots gaudir tant o més que en gran monstres, llavors et dons compte de que potser no cal pujar a l'Everest per gaudir de una gran vista.