Esquerdes i Esquerdats

Avui us parlaré de les esquerdes que s'han produït al govern català abans de començar les negociacions per el finançament . Això si que és curiós, quan no són els sense iniciativa i sempre posats verds són els Convenients i Desunits, aquests són els que sempre tenen les espatlles enganxades a les parets, són els de la filial de Madrid. Tot plegat per un vermut pres a la Costa del Garraf d'un senyor amb ganes de no deixar la cadira i d'una senyora enviada per el titellaire o bé, per una foto amb el president del govern del regne dels hereus de Felip V signant un Estatut descafeinat.

Quan Passa alguna cosa a la colónia catalana o algú se surt de la via marcada per el titellaire ZP , llavors un dels companys de viatge de la filial ha de sortir a donar la cara. D'aquesta manera la filial catalana sempre té les mans netes (veus sr. carod lo de les mans netes no eren vostès qui tenien que utilitzar aquest eslogan, sinó el seus companys de viatge ), perquè aquests mai s'embruten amb res. Ja tenen els altres lacais que fan la feina bruta.

I a la fi que hem aconseguit?, doncs que del 9 d'agost ja quasi ha passat un mes. Ara arribarà la votació del Pressupostos del 2009 i l'aprovarem amb els vots del PSC. Potser serà en aquest moment que si que li veurem la cama al llop encara que porti una capa d'ovella.

I axí anem passant dies i mesos, i l'Estatut es deixa d'aprovar. Gràcies polítics catalans, està clar que la vostre finalitat es defendre la nació catalana, o només es busca el interés particular? ostres quin dilema ara.

Potser el mandat del Sr. Maragall, cal destacar que la seva funció principal va ser la redacció d'aquest Estatut. Recordem Estatut aprovat per més del 90 % del parlament català. Aquest temps perdut ho haguéssim destinat a fer polítiques per al poble català molt millor ens hagués anat ,(per cert senyor Montilla el tinc que felicitar perqué vostè ha aconseguit tot solet fer bó el mandat del senyor Maragall.)

L'Estatut s'envia a Madrid alli el senyor Guerra i companyia ens passa la segadora i ens hi foten mes retalls que un vestit de diseny. Llavors l'aprovem amb referèndum, i ara resulta que tot allò era paper mullat, perquè tornem a estar al començament. Això si que s'en diu marejar la perdiu, i tot lo demés es ciència ficció.
I no vull acabar l'escrit sense parlar d'en Saura i la seva reunió , amb el vist-i-plau del PSC. Ara resulta que ningú ha fet res, tot ha estat fum , ningú diu aquesta boca es meva. Felicitats govern de Catalunya vosaltres si que en saveu em la facultat de amagar el cap sota l'ala. És a dir lo més cínic de tot és que algú ha posat el nom del seu partit i la seva cadira per defendre algú que després li ha donat l'esquena. Aquí es quan han aperegut les esquerdes, esquerdes que per el bé de la nació Catalana aviat algú hi possarà un partxe , o que les esquerdes ho trenquin tot i començament de nou. Però si aquest és el cas, si us plau que la savia sigui nova, perquè canviar els mateixos cromos un altre cop, sincerament , ja comença a cansar.