dimecres, 20 de juliol de 2022

Quan l'amenaça es la millor Defensa

 Avui us parlaré d'aquest senyor que s'ha fet famós, no per ésser un diputat de Convergència , ara anomenats Junts, junts per trincar al poble diria jo. Famós per la seva educació i caràcter democràtic, famós per el seu tracte envers als que considera inferiors perquè clar ell es un diputat del Parlament de Catalunya, com si aquest càrrec et donés una intel·ligència superior.

Que com no li va agradar l'entrevista a la seva mandamàs , el millor que se li va ocorre va ésser amenaçar a la periodista que  la havia realitzat. Tot molt democràtic.

Cisquet es diu la joia, a veure hi ha situacions que no es poden defendre massa, i el cas de la Laura Borràs es una d'aquestes, que va fraccionar 18 contractes per poder-los assignar als seus amiguets. i no em serveix que això ho fa tothom, perquè si tothom es tira de cap a un pou també ho tinc que fer jo.

Mireu que per ser Catalana se la mirin amb mes detall ho puc arribar a entendre, però si va fer alguna cosa malament va a ser que no em serveix que desprès ens envoltem amb l'Estalada per no pagar les conseqüències, Potser aquesta senyora n'hauria d'aprendre del seu ex-president, mes del que van buscar les pessigolles a Puigdemont no les han buscat a ningú i per el que sembla no li han trobat cap incidència, i això que els hereus de la Corona de Felip V . son experts en inventiva quan la realitat no els hi dona per acusar.


Jo vaig esser testimoni d'una situació semblant amb el senyor Cisquet i va fer el mateix, primer acusar a unes pobres noies de que treballaven a una empresa publica i que ell els hi pagava, desprès acusar a que aquesta empresa es deficitària i per tant no li vindria d'aquí perdre quatre euros més. Es clar que el que no le van poder dir aquest senyor son dues coses molt clares, primer ell no paga aquestes treballadores perquè pertanyen a una empresa privada subcontractades per la generalitat i segon i molt mes important l'empresa es deficitària gràcies a l'actuació política i precisament gràcies al seu partit que la gestionat mes de vint anys.


El que necessita el nostre país, es treure'ns del damunt aquesta gent  que porten des de el temps del Jordi, i començar de nou, amb nous polítics, perquè aquests que porten tant anys xuclant la mamella del poder s'han pensat que el país es seu.





  


dimarts, 17 de maig de 2022

Dimisió i vacances, aquesta es la questió.


l'escrit crec que ho diu tot, la veritat que es una foto del tarannà politic d'aquesta comarca, Aqui no dimiteix ni el tato. Ara abans d'efectuar la dimissió ens agafarem un mes de vacances a càrrec del herari públic i "ancha Castilla", Bé com deia el Padrí Xepet, cada poble te l'Ajuntament que es mereix.



dimarts, 22 de febrer de 2022

I los Juegos Pa cuando

 El Desgovern de la Generalitat, aquesta Olla de Grills que forma l'equip de govern de la Generalitat de Catalunya vol que les Comarques del Pirineu decideixin si volen o no les Olimpíades, Però sense explicar quin es el projecte que volen desenvolupar en la nostra Comarca , 

Per tant com a futur votant d'aquest Projecte jo voldria veure aquest projecte, quines inversiones es faran, quin projecte es vol desenvolupar, i moltes coses mes, això d'entregar una carta amb Blanc al Desgovern Català va ésser que no, ja ens ha pres massa el pel tots plegats perquè ara vinguin a sol·licitar un vot afirmatiu sense presentar el projecte integra, això de vendre'ns fum ja es història, han perdut tot el crèdit els darrers quatre anys perquè ara vinguin i esperin que diguem  que si a totes les seves imposicions.

Però tot plegat aquesta discussió estaria molt bé si fossin lliures, però resulta que aquests jocs olímpics són una proposta de l'estat espanyol per tant segur que nosaltres poques coses tenim a dir, 


t.


La Guerra Pepera, o Casado anar per llana i sortir esquilat.

 La veritat que fot molta mandra veure aquesta guerra interna que te aquest partit hereu del franquisme mes ranci, però a vegades va be veure que no sols al nostre poble hi ha aquest cainisme fratricida.

Tot per les ànsies de poder. Però aquí que si que hi haurà guanyadors i perdedors , la gran triomfadora serà l'alcaldessa de Madrid, que vull recordar que va aprofitar una pandèmia per enriquir la seva família, però aquest poble que ha estat capaç de perdonar tots els actes de corrupció al partit popular no perdonarà a la seva reina. 

I el Casado se li pot aplicar aquella dita catalana de anar per llana i sortir esquilat, per què clar voler aprofitar una corruptela per poder fer xantatge el deixa com el que es un aprofitat i un corrupte com la seva ex-companya.

Es a dir permetem que la nostra alcaldessa sigui corrupta i  punto, i tot la resta som pamplines, que la reina no es toca. Tot mol democràtic, jo li voldria dir aquest poble tant democràtic que si algú es capaç d'actuar d'aquesta manera en una situació com una pandèmia que podem esperar d'ella, però be com diu molt be aquella persona capa poble te el que es mereix. 

Vull acabar parlant del Carnestotes de ribes i el seu encert en la imatge, la veritat que no calen mes paraules molt ilustratiu tot plegat. Una visió molt encertada de la situació actual de la politica catalana


diumenge, 6 de febrer de 2022

Laura Borras, o les obres de Teatre es fan al Liceu no pas al Parlament

 Avui estic repassant tot el que ha passat amb en Pau Juvilla i el seu escó i he de dir que això de la política cada cop mes es un joc de cartes amb trilers al capdavant. Gent que no para de dir mentides i clar amb els vots al parlament per el esco d'en Pau quin els mateixos politics ja el havien descartat , fa molt mal, sobretot per la credibilitat d'aquests politics que ens prenen per rucs.

Jo vull estic bocabadat amb les galtes d'aquests polítics que ha havien decidit una cosa i fan creure als demés politics que s'ha de votar una cosa ja decidida, xapo senyors de Junts per robar Catalunya, ja está bé això de taparse amb l'estelada per vendre fum. 

Avui us vull redactar una situació que vaig viure la setmana passada, on un d'aquests personatges de Junts per robar Catalunya es va presentar a una Estació d'Esquí demanant un favor perquè volia que la seva senyora que s'havia deixat la invitació a Casa pogués gaudir de la mateixa, i la seva presentació va ésser que era diputat del Parlament de Catalunya, i que els treballadors eren funcionaris de la generalitat per tant que els pagava ell, i que les Estacions d'Esquí de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya eren deficitàries. va tenir sort aquest personatge, primer perquè la persona la qual volia intimidar no es funcionaria de res treballa per a una empresa que esta contractada per ferrocarril, i segon i molt mes important que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya sigui deficitaria molt es degut a la mala gestió que han fet els polítics de Turno i desde 1986 el partit que mes ha xuclat poder ha estat Conveniencia i desunió per tant el pare i la mare de Junts per robar Catalunya. tot un detall que tregui les pèrdues de les estacions d'esquí quan han estat ells un dels principal participats de tal déficit. 

Tot plegat un gran retrato de aquest marxambrat de partit que són Junts per robar Catalunya. Que no deixa de ser uns hereus del 3% i que amb situacions con aquesta no deixa de ser un retrat de Catalunya. Si aquests són els polítics que ens espera en el futur, visca l'anarquia.