PISTES D'ESQUÍ : QUAN NO HI HA IMAGINACIÓ, EL MES FÀCIL ES BUSCAR EN EL PASSAT

 Porto uns dies que només escolto parlar de la Pista d'Esquí de la Molina de la Tosa Blava, un nom emblematic però tinc un però amb aquest nom. Jo que vinc de Masella a finals dels anys 90 i principi del 2000 a la Tosa d'Alp hi havia dues pistes en el terme municipal de Das una era la Tosa Vermella i l'altre la Tosa Blava, per el que es veu no s'han trencat massa el cap en buscar nom a una pista adaptada que han fet ara per conectar l'Alp2500. Només han hagut de tirar de hemeroteca i posar-li un nom descartat per Masella.

de les escorrialles farem idees 

 I ara entre la Comabella i la Barcelona s'han tret de la maniga una nova pista, i mira que hi ha noms a l'univers. Dons be per art de màgia l'anomenarem Tosa Blava. Felicitats a les ments pensants de la Molina per trobar-hi un nom tant adient.Si que es veritat que els noms no son patrimoni de ningú, i si els senyors de Masella van descartar aquest nom, Els de la Molina el podem aprofitar però em sembla mes un tema de a veure qui la te mes grossa. 

La Torre de Riu, Fruit de una aposta perduda.

Sortint d'Alp direcció la Molina a ma Dreta després del poble troben la Torre de Riu es una construcció espectacular. fruit de una aposta perduda. 

La Torre de Riu es una construcció que té el seus orígens cap el segle XIII, primer va ésser un baluard defensiu i posteriorment una masia, amb una gran propietat agrícola i ramadera. l'any 1896 es quan comença la nostra història.

A finals d el segle XIX tres cosins van realitzar una aposta a veure qui feia el castell mes bonic a partir de unes masies. els participants van esser

Josep Nicolau d'Olzina i ferret de Riusech--- va construir la torre de Can Feu (Sabadell) modificació que no va acabar.

Ignasi de Puig---> Castell de Samalus; Can Borí

Josep Maria de Pallejà i de Bussa. Sant hilari de Sacalm-- Mas saleta va  ésser el guanyador.

En Josep Nicolau d'Olzina desprès de no poder acabar can Feu va venir a la Seva Masia d'Alp i la va modificar reconversió feta pel mestre d'obres Calixto Freixa.

Durant la Guerra Civil aquest edifici va esser ocupat per els Comunistes del POUM on van crear un centre Sanitari Pedrola . Aqui es recuperaven ferits afiliats a l'organització del POUM (partit ober unificat marxista) un partit trotskista i es recuperaven ajudats per el Clima de la Cerdanya .

A partir del 1937 i els fets de Maig es va  transformar el Centre Sanitari Miguel Pedrola ja que la Generalitat va desplaçar als Anarquistes i els membres del POUM i al deixar-los sense suport ni ajudes l'establiment es va veure obligat a tancar. 

Mes tard Va esser una Colònia infantil, van ajudar als refugiats va acollir un grapat de nens, tot seguit després durant el 1938 es van crear nou centre medic per atendre a tots els ferits i aquí es quan es va tornar a crear un hospital a la mateixa torre de riu. es dedicava exclusivament a tractar congelacions de soldats durant la guerra. Abans del 12 de febrer de 1939 la Clinica numero 8 de la torre de Riu va ser evacuada i abandonada. 

Fa quants anys van tenir l'ocasió de parlar amb una senyora que va gaudir de la Torre de Riu ja que el seu pare treballava per el POUM com a radiotelefonista. Van ésser una hora molt instructiva, i amb la passió que la senyora volia veure on havia passat la joventut. tot una experiència 

MAS SALETA- APOSTA DE JOSEP MARIA DE PALLEJÀ I BUSSA- MARQUÉS DE MONTSOLIS

INGASI DE PUIG- CASTELL DE SAMALUS- CAN BORI

JOSE NICOLAU D'OLZINA FERRET DE RIUSECH- CAN FEU-

I PER ACABAR LA TORRE DE RIU. No era part de l'aposta però va esser una gran fet que una aposta perduda es pogués fer aquest edifici.

Jo només li puc agrair al senor Josep Nicolau d'Olzina i Ferret de Riuscech que perdés l'aposta d'aquesta manera vam tenir l'opció de poder gaudir d'aquesta obra d'art.

Avui Hem perdut un veí; En Paco Cantero Montoro;Descansa en Pau Company

Avui ens ha abandonat en Paco Cantero Montoro, era un senyor que va venir de Granada, ell amb la seva ràdio escoltant Radio Teletaxí a tot arreu.

Treballava per la Renfe en les vies del tren, una de les moltes frases seves era "Lo que Pasó en Cardedeu". Resulta que quan ell treballava per les vies a Cardedeu hi va haver un descarrilament i ell sempre els recordava aquesta anècdota. 

Desprès va venir al poble d'Alp i va obrir el Bar del Cal Mora "El Reno" li dient, molt mes tard va començar a treballar a la brigada de la Casa Gran d'Alp . 

Sempre tinc una anècdota que li va passar quan estava treballant a l'Ajuntament Resulta que l'Alcalde li va dir que anessin a treure una Coixinera que havia caigut als fils de la llum, ell va entendre que era una cuinera que havia quedat enganxada als fils.

El seu bastó que sempre el perdia, les seves ganes de jugar a la botifarra, al truc, al que fos,  no es perdia ni un campionat de botifarra, el coneixia tothom. Sempre anava als Campionats amb parella sense, però sempre el veies allí a punt per pujar amb qui sigui. Devorador de formatge, el tornava boig 

Una altre de les seves qualitats es que quan li demanaves com estava, ell sempre el teníem "irritado" .

Quan ens va visitar el foraster, va ésser el protagonista principal d'aquell capítol. 

Era una persona peculiar, una persona que dóna vida al poble, que si no hagués existit l'haurien d'haver inventat. 

Dema per el matí quan vagi a fer el Té a la Granja d'Alp ja no tornaré a escoltar Teletaxi , uns sons que sortien de una ràdio atrotinada, lligada amb una goma de pollastres de les batacades que havia rebut i amb  un só estrident.Ara quan anem a fer el Café al matí trobem a faltar alguna cosa en aquell Bar, Trobem a faltar aquell senyor que li deies Bon dia i sempre contestava Buenos dias, amb un to sec i fort.

Només dir-li al Paquito que gràcies per haver triat Alp quan treballava a la Renfe perquè d'aquesta manera vaig tenir ocasió de conèixer-ho. I mentres resti a la memòria d'Algú ell continuarà viu .

AURORA PICORNELL FEMEIES

 ella martir de la guerra civil, ha tornat a ser noticia perquè un personatge caspós de la ultra dreta espanyola Vox, va decidir que la seva foto el molestava. I per tant s'havia de trencar,

Potser li molestava la imatge d'aquesta noia de 24 anys morta per els feixistes, en una de les seves matances per marcar paquet, potser li molestava les idees de llibertat , potser li molestava la imatge de una dona parant els peus al feixisme, potser li molestava que pugui haver gent que pensi diferent a ells, potser li molestava que les dones tinguin veu, 

però aquest senyor es el president del Parlament, i amb quin dret pot embrutar la imatge d'aquesta heroina, quins merits te aquest senyor per trencar un simbol, tot plegat una imatge mes de com funciona la democràcia al país veí, conmigo o contra mi. i amb  la veritat absoluta.

El problema es que la memòria els hi fa mal, el record de la gent que va lluitat per la llibertat i per un mon mes just no el poden aguantar, ells son aquella personatges que volen temps de pors i represició. Gracies senyor Gabril le senne, per que li ha caigut la careta i el vist el que no ha deixat de ser mai. 

Dimecres a la nit ens va deixar el Toni de Tècniques

 Feia temps que no escrivia, però avui tocava fer-ho, en memòria d'en Toni Sánchez Jiménez, en primer lloc vull expressar el meu sentit pesem a la família, la seva dona la Maite, els seus Fills en Pol i l'Oriol i la resta que a part del Cunyat no he tingut el gust de conèixer.

Avui hem perdut la segona pota d'aquella empresa que va començar fa tant de temps a gestionar i treballar per les pistes d'esquí, que van començar del no res i van acabar formant l'empresa Tècniques de Muntanya. pionera en moltes coses sobre el tema de la neu Gent d'Abans on el treballar era tant important com la família a vegades.

En Toni era un senyor senzill, tranquil, però amb grans idees i molta experiència en tot lo relacionat amb la neu. va morir el dimecres a la nit per aquell malaltia que no perdona , una pena tot plegat, perquè gent amb el coneixements del Toni haurien de ser eterns. 

Penseu que el poble que oblida la seva història esta condemnat a repetir-la i en Toni era un pou de ciència, amb moltes vivències, flamant defensor  de la terra, afiliat als esquerdats (alguna cosa diferent hauria de tenir) però amb un sentit de la justícia enorme.

Avui dissabte a les 12:30 se li fa el comiat, però com et pots acomiadar  de una persona així mentre estigui en la ment de la gent una part d'ell continuarà visquent.

Graciés Companys per les experiències viscudes conjuntes, Descansa en Pau.