Josep Escobairó Forcada (II) i desprès de la guerra també hi ha vida ,experiència de la post-guerra.

Avui he tornat a visitat al Senyor Papet Escobairó Forcada , hem parlat de la guerra i de moltes altres coses, però avui hem parlat de la seva família del 9 germans que eren llàstima que en Fernando els va abandonar amb un any i mig, per tant 8 germans en aquell temps es una heroïcitat , poder tirar endavant tota aquesta família.

També hem parlat del seu casament i de la fotografia que els van fer que va estar exposada mes de un any a la plaça Urquineona, avui hem fet un repàs ràpid de la seva vida, ens ha explicat el seu casament amb trenta anys i vint la Montserrat i m'ha ensenyat la foto de l'esdeveniment  que us adjunto. La veritat que feia patxoca , la llàstima es que feia poc que els havia abandonat la seva mare , la senyora Catalina, per això la Montserrat anava de negre i no de blanc com corresponia en un casament.

Tot seguit ens ha explicat la post-Guerra de com va fer el servei militar de que gràcies als informes de l'avi d'en Cosme Ruaix ell va tenir uns privilegis superiors a la resta, de com el van destinar a Gibraltar, de les excursions que feia al Marroc i a Canàries, de la moto que tenia que aprofitava per coneixia Andalusia, de com es va trencar la clavícula anant en moto. Tot plegat petites aventures que anaven fent gran a la persona. També hem parlat del municipi dels alcaldes de tota la seva vida, ens va parlar del nen Pau (colomer) i ens va dir que era el millor alcalde que ha tingut mai aquest poble, de com va portar a l'aigua corrent al municipi, de com destinava tots els calers al mateix, de com va lluitar perquè aquest municipi fos gran i prosper, la llàstima que aquests reconeixements no li han arribat mai.

En Pepet també els ha parlat dels alcaldes de barri i del seu barri també ens ha parlat d'un personatge peculiar, amb la seva ironia de sempre els ha destacat les seves facilitats per regar a des temps i en mal moment. La veritat que passen els anys però aquella ironia tant divertida no la perdrà mai el senyor Pepet. Avui hem parlat de les misèries de tot plegat, hem parlat dels morts de la guerra, de com un company seu del municipi li demanava si us plau que el matés donat que tenia el ventre rebentat i li sortien els budells escampats i de com no va tenir cor de fer aquest acte i va ésser el capita del esquadró que va fer aquesta servei.La veritat que parlar amb aquest senyor es tot un goig i com sempre hi tornaré. moltes gràcies pepet per tot plegat.

Sant Llorenç Savall (II) , qui ha dit que segons parts no són mai bones

Avui un any més he tornat a Sant Llorenç Savall, aquest any celebren el seu mil aniversari, un poble que va ésser creat el 1010 , aquest es un poble amb molta història i moltes coses a dir, on molta gent ha marxat però per la seva festa Major tots tornen a Casa, com l'anunci aquell que tornava a Casa per Nadal.

Aquest cop he aprofitat un viatge a can Fanga per tornar anar a jugar a la botifarra a Sant Llorenç Savall, això que es faci en un divendres fa que molta gent no hi vingui però tampoc es un campionat perquè hi vagi molta gent. Aquest cap com sempre he passat per la botiga d'en Ramon de Sant Feliu de Codines aquest cop anava a buscar desperta-ferro isotònic, però resulta que es un projecte que encara està a caiguera, una llàstima perquè la cosa pintava molt bé però  com en Ramon el tinc ficat en temes polítics entre Carreteros i Laportes el projecte mercantil  no ha tirat endavant i no ha comercialitzat el DespertaFerro isotònic.Bé tocar`esperar a que aquest parell de personatges fracassin perquè el projecte mercantil tiri endavant .

bé un altre cop a passar per el coll de Gallifa i al final Sant LLorenç Savall, continua sent la mateixa vila de 2500 habitants amb molta gent al carrers , Hem arribat a l'hora de dinar com sempre els carrers tallats per així poder fer la baixada de llits, i tot plegat ,tot el poble engalonat de senyeres i alguna estelada perduda per el camí. Savall es un poble amb solera, amb carrers molt petits i com sempre amb molta gent participant, això es un tema que admiro, es una situació increïble que un poble com aquest . El mes important de tot es agrair a l'amic Manel que com m'hagués obert els ulls  i que m'hagués deixat conèixer aquest part de la nostra pàtria, que molt de segur que si no fos per la botifarra no hagués conegut mai, això i el gran dinar que ens va pagar a la Braseria, Així es molt fàcil anar a jugar a la botifarra.

A mig campionat de Botifarra varem fer una pausa, cursa de baixada de llits, la veritat que veient la gent bocabadada de veure com els fills i amics baixaven tots amb disfresses, córrer i pujar aquests llits per les pendents que dius, Aquest any no han estat massa els participants ni a la botifarra ni a la baixada de llits, però com sempre no es la quantitat sinó la qualitat el que fa que aquestes coses siguin impressionants.

Bé el campionat com sempre, l'Enric i el Manel discutint sempre com el gat i el gos, potser això fa que la seva amistat sigui cada vegada millor, Lanena reivindicant que les dones també la toquen amb la botifarra, en Deep Buti com sempre quin polític tindríem aquí amb aquest personatge que li agrada sempre buscar els tres peus al gat. En Lluis i Senyora, tant discrets com sempre i tornar a casa com el senyor del Turró, la veritat que hi he jugat poc amb ell però paga la pena jugar una partideta amb aquest personatge de la botifarra. Aquest any només tinc un petit però, la veritat que es culpa meva per donar malament només que els petits detalls fan grans a les persones.

Sant Llorenç de Savall com sempre ha estat a la seva alçada , un poble amb els mateixos problemes que tots els demés, però amb diferències, un poble que ha sabut potenciar la seva festa per donar-se a conèixer a tot arreu,

Moltes gràcies Sant Llorenç de Savall i moltes gràcies Manel per el dia que em vas fer passar. i recorda que l'any que ve tornaré ja pots començar a tremolar.

El Partit Pirata Català, un nou partit

D'entrada està format per una seixantena persones que han constituït aquest partit, i es volen presentar al Parlament de Catalunya, només els hi manca l'aprovació del govern espanyol, però bé no com a mínim aquests ho diuen clar son un partit pirata. 

Per tant van en buscar del tresor, i no enganyen a ningú, no com altres que busquen el mateix i et venen que treballen per la teva nació.

En aquest partit hi podrem trobar informàtics, musics o cineastes passant per advocats . amb un lema clar i català 

Si mai no has fet: baixat una cançó de internet, robat una connexió wifi al veí, t'has preocupat que es mori gent per la manca de medicines ect... i acaben dient que si creus que els polítics han defensat els teus drets, no vinguis no és el teu lloc, [noticia]

Partit Pirata Catala

l

La Droga del Poder

tot plegat no deixa d'ésser curiós la transformació de la gent quan agafa la mamella del poder, hi ha gent que s'agafa aquell mugró i no el deixa anar ni a garrotades, tant es a nivell municipal com autonòmic com nacional o colonitzadors tot plegat es agafar la poltrona i a viure.

Després tots ploren que es molt complicat que tothom els hi demana coses, que perden calerons però a les eleccions tots es torne a presentar, i jo em demano això ha de ser una droga molt dura perquè sinó no s'explica.

Dissabte vaig escoltar una conversa d'un polític que es va presentar com a salvador de la pàtria, que va pactar amb el diable i vendre la seva ànima per aquesta cadira i que ara quatre anys després es vol tornar a presentar, i jo em demano si tant malament ha anat tot, si un ha estat utilitzat per tot plegat i ara es vol tornar a presentar, per favors això només pot ésser la droga del poder , sinó no ho entenc , però clar això passa a cada poble i no deixen de ser uns petits alcaldes de petits pobles.

 Dons be aquesta gent es creuen Deus, de petits mons, però Deus amb dret a decidir sobre els seus habitants, i clar quan un ha tocat la vareta del poder i ha passat d'ésser un no-res a un Deu costa molt tornar al passat per tant hem d'aprofitar que ara som el poder per mantenir-nos.

Jo acabaria amb tot plegat amb un alcalde contractat amb dedicació plena i que cada any passés comptes amb el poble i ja està i fora tota aquesta casta política que no deixa de ser un càncer per el poble.