Avel_lina, la mussa

Jo també vaig conèixer una avel_lina, i per ella vaig arrancar totes les estanqueres que vaig poder, no la de tots els càmpings però si que alguna ho vaig fer. La meva mussa no es deia Avel-lina però va ésser així, no hi ha com una donzella catalanista perquè els signes de identitat siguin marcats i t'arranquin la part mes identitària i revolucionària  , tiren mes dues tetes que dues carretes .



a vaig conèixer a Prada
un any a la Universitat d'Estiu.
Ens vam fer forts a una cambra
només va ser aquella nit.

No em va donar cap adreça,
és el que té la clandestinitat.
"Ens trobarem celebrant la victòria",
deia una nota que em va deixar.

Sol a la pista del Liceu Renouvier
amb un pam de nas vaig quedar-me
però vaig jurar lliurar-li amor sincer
i nocions de química aplicada.

Vaig anar a Berga per Patum
per si entre foc i fum
sota un barret veia la seva cara.
Per buscar entre l'enrenou
l'ombra d'un quatre de nou
m'arrecerava a totes les diades.

A bord del meu dos cavalls
i seguint els seus estralls
vaig recórrer el país al seu darrere.
Rere seu vaig anar deixant
de Figueres a Alacant
tots els càmpings, oidà, sense estanquera.

Avel·lina, clandestina.
Sols el teu nom de guerra em vas deixar com a record.
Avel·lina, clandestina.
I una nit memorable a la Catalunya Nord.
Avel·lina, clandestina.
Potser a la teva colla us podria ser de profit.
Avel·lina, clandestina.
Somiant en el gran dia, somiant en cada nit.

A Ciutadella per Sant Joan
buscant-la em vaig anar cardant
gotets de gin com un pocavergonya.
A Alcoi havia anat abans,
eren Moros i Cristians,
no la hi vaig veure, però ho vaig passar de conya.

La broma em va costar un ou,
vaig deixar-m'hi tot el sou
al peatge i a la gasolinera.
Rere seu vaig anar deixant
de Figueres a Alacant
tots els càmpings, oidà, sense estanquera.

Vaig fer, si no estic confós,
més de mil festes majors
brindant per ella a totes les cantines
i empès pels meus instints
vaig recórrer tants camins
com les xiruques del mestre Coromines.

No trobar-la no era pas
símptoma del meu fracàs,
al contrari: m'atiava la fal·lera.
Rere seu vaig anar deixant
de Figueres a Alacant
tots els càmpings, oidà, sense estanquera

Les Coves d'Anes, una excursió familiar

 Aquesta Cova la podem trobar en el municipi de Bellver de Cerdanya, sobre el Càmping de la Solana i la Serradora de Bellver, on comença el camí que porta a la Pedrera d'anes deixem el cotxe al costat del camí i comença una caminada muntanya amunt fins a trobar la cova es mitja hora de bufets i cop arribes al cim ja trobes darrera uns boixos la cova. te un recorregut de poc mes de 300 metres amb extenses galeries.

Dintre aquesta troba van trobar restes arqueològics del Bronze mitja fins i tot van trobar una picassa polida, punxes fetes d'os i materials ceràmics del Neolític i el Bronze antic,

Bé hem començat a entrar a la cova a 3/4 de 16 hores la veritat que un començament la cova esta bastant deteriorada, degut a la gestió humana i les ganes que te la humanitat de conservar les coses que no son seves, com sempre aquesta ha estat assaltada, i resten poques estalactites i estalagmites penjant per les parets, un cop hem arribat a la part de la porta petita les coses canvien i allí podem gaudir de sales plenes de estalactites i estalagmites que treuen el singlot de cop la veritat que paga la pena tota la Caminada per poder gaudir d'aquesta exposició, si podeu no us ho perdeu.

.

"Els demòcrates espanyols",d'aquests també n' hi ha de funcionaris

La democràcia de la corona dels Hereus de Felip V, no poden sortir dels seus territoris, perquè cada cop que surten donen mostres de la seva democràcia, Jo també soc un Fill ... de ma mare català i per tant sigui bomber, policia o pagès no tinc res mes a dir, la veritat es que han donat una gran mostra de sofriment aguantar a tots aquests demòcrates insultant treien la seva mala baba per la boca deu ésser dur, potser si envers de veure tanta cadena cavernícola miressin televisions democràtiques aquestes xorrades se els hi passaria, però que podem esperar d'un país on el magasine mes vist s'anomena "salvame" i consisteix en veure com s'esbatussen com gallines uns anomenats periodistes amb altres, o com estripen a qualsevol per quatre duros.

Jo crec que aquesta gent els Bombers, Policies catalans, estaven representant la meva nació per tant el govern que diu representar la meva nació hauria de fer alguna cosa, però clar estem parlant dels Convenients i desunits (cYu) i segur que no faran res per els nostres representants, la veritat es que poca podem esperar d'aquesta gent. I mes clar si hi ha en joc la cartera ministerial del Senyor Duran.

Canvi de la Constitució, això sembla un canvi de Cromos

Curiosa Situació aquesta en la que ens trobem ara, porten 30 anys venen fum que canviar la consitució costa molt, es molt dificil i ara resulta que això es pot fer a correcuita i en un plis-plas, la veritat que ja ho deia la iaia d'aquests espanyols no et pots esperar res de bo i tenia tota la raó la pobre dona.

 La Reforma que ve sembla fet per ingenyiers de les maniobres una per acallar als senyors d'Europa i l'altre acabar amb les Comunitats Autonòmiques i les seves capacitats de decissió, estrenya el cercle per fer una nació mes centralista. I clar la pregunta que em demano jo que fan els senyors Convenients i desunits (altrement dit cYu), dons aquests callen fan una miqueta de soroll dient que no la votaran, però mai voten en contra quina casualitat.

El problema per a Catalunya no es que tinguem els enemics a la Capital de Regne que els tenim, no el problema de Catalunya es que els pitjors enemics els tenim a casa i ara són els que ens governen.[noticia].
bé ara ja podran pedaçar la Constitució primer per salvar al Zombie aquest d'en Zapatero, segon perquè el senyor del Silenci no hagi de prendre ell les decisions quan governi, tot just una gran jugada i els perdedors com sempre el poble Català, la veritat que quan abans trenquem aquestes cadenes abans podrem respirar.

Brams i un regal de la història

Ens van dir que som proclius a la derrota,
que els valents del nostre bàndol ja són morts,
ens van oferir assumir les seves glòries,
i lluir pel món la vergonya al passaport.

Ens van dir que els estels són inabastables,
i és per això que en vam fer el nostre objectiu,
és per això que els vam cosir a les banderes
i és per això que quan podem en presumim.

I amb els peus a terra, sense enlairar-nos,
sembla que d'aquell estel som més a prop.
I això és potser perquè no era un cos celeste
sinó un punt de llum del somni en la foscor.

Aquí hi ha totes les eines per poder esberlar la reixa,
aquí hi ha tots els mapes per saber on hem d'anar,
aquí hi ha la sentència dels pobles que decideixen.
No se m'acaba d'acudir què més ens cal.






Potser tampoc no és tan nefast
haver heretat un poble condemnat a mort
si fer-lo lliure és a l'abast,
potser haurem de reconèixer que estem de sort.
Saltin taps de vi i d'eufòria
que, ara, aquesta situació
és un regal que fa la història
a la nostra generació.

I veiem ja nous estels de forma clara,
estels que en noves banderes cosirem,
i tot i que primer cal acabar la feina
ens n'estem enamorant ja de valent

Brams, un regal i consell d'enemig

Heribert Barrera, fins i tot en el dia del seu adéu ha hagut de sotmetre`s al desitjos dels feixistes

Que podíem esperat dels Convenients i desunits (CYU) ara mes que mai amb i-grega la veritat que els seus actes els hi treuen totes les caretes que porten, per molt que diguin i parlin de independència ells son uns esclaus i seguidors dels Hereus de la Corona de  Felip V. 

Han fet retirar l'estelada , han volgut sotmetre un cop mes al patriota Heribert, ell seguidor independentista fundador dels Esquerdats no es mereixia aquest tracte, ell  havia d'abandonar aquest mon embolicat de l'estelada, la seva senyera. 

i l'excusa del protocol i totes aquestes mandangues els hi va de perles moltes vegades però un home amb la integritat del senyor Heribert Barrera no hauria de ser humiliat d'aquesta manera. Però que podem esperar d'aquests personatges de cYu , dons això un diàleg per un costat i una actuació totalment diferent per l'altre .

Fins i tot el Conseller Homs que va predicant per tot arreu que s'ha de posar el Cat en el seu Cotxe Oficial només apareix la E, E de especulador com tots els integrants de cYu.

[noticia]

El Cóc de Roca Esperança

Ingredients:
Farina
Oli
Aigua
Sal
Sucre
Llevat
Ou

El cóc te un origen medieval que podria estar apresa dels romans, es una coca dolça 

Antiguament els coc i les coques es preparaven pel final de la quaresma i tenen la ase amb la massa de pa i oli.

la farina s'ha de barrejar amb l'oli, aigua, sucre, llevat i un pessic de sal. Treballem la massa amb tots els ingredients esmentats i la deixem reposar una hora en un lloc que no sigui humit i no hagi corrent d'aire, així la massa augmenta el seu volum al fermentar.

Desprès aplanem la pasta amb un corró estenent-la amb 3 cm de gruix i hi fiquem també oli i sucre a dins del coc i es tapa amb un costat i l'altre per tancar-ho i també es tanquen els extrems, s'espolsa sucre i oli pel damunt i es fica dins el forn per coure. 

Si en teniu ganes de provar-la podeu venir a 2/4 DE NOU del mati a roca esperança  del diumenge 11 de setembre que farem un tast de Marsellana i Coc abans de pujar a Roca Castellana a posar l'estelada al seu lloc.

Jornades Mundial de la Joventut, o el "botellon" Del Papa

El temps i sobre tot youtube sempre posa la gent a lloc, i clar desprès veus que la diferència entre el que diuen i el que fan es tant grossa que la cara de vergonya se els hi hauria de caure, Veure gent fent les seves necessitats dintre de fonts dóna una gran imatge per la Capital del Regne dels Hereus de Felip V, si aquesta es la joventut del Catolicisme ara entenc perquè cada cop hi ha mes gent atea.

El més còmic de tot plegat es que la normativa de la Capital d'aquest país de  Braus i Panderetes diu que la beguda als carrers està prohibida, però segur que tenen Bula papal i clar davant l'evidència poca cosa es pot fer.[NOTICIA]

Per cert ara em demano on son aquells defensors del feixisme carca i passat de moda que gestionen varies cadenes mediàtiques , no parlen ara del Catolicisme de la joventut aquesta que s'ha reunit per veure el papa, o aquesta era l'excusa per agafar una borratxera de campionat i a veure si toquem tela. quan volem treure profit de una situació hem de veure tots els contres i els favors sinó ens pot explotar a la cara.

Avui Refugi de Feixa, Puig Farinós, Pedró de la Tossa i Puigpedrós

 Avui desprès de la conversa que vaig tenir ahir amb en Salvador de Bolvir, el senyors dels diaris tocava anar al llac de Guils, em comentada en Salvador que la gent van a ramats i que tots van al llac del Malniu i en tenen un altre igual de maco potser una mica mes petit però amb una bellesa diferent a tocar i allí no hi va ni l'apuntador. Dons bé jo vaig voler comprovar aquesta teoria.

 He agafat el cotxe i direcció a Guils un cop he arribat al poble he agafat el carrer que porta a Fontanera i allí he pres el camí de sorra cap al Pla de la Feixa on hi ha una font i un refugi allí he aparcat al costat del camí i comença la meva excursió. eren les 10 del matí.

He seguit el camí tot fresat direcció al llac Mal i el problema es que com sempre m'he perdut i m´'he passat mig hora saltant damunt de les pedres granítiques que hi ha per aquella vall, la veritat que es divertit però ostres un mal pas i t'han de venir a buscar amb helicòpter, un cop s'ha acabat el torrent de pedres he arribat fins el llac, allí no hi havia ningú, una pau i una tranquil·litat meravellosa. el fons del llac hi ha com una platja però envers de senyores prenen el sol només hi havia quatre vaques amb molta set.

 Un cop he deixat el llac ha vingut la pujada aquesta m'ha portat fins el Pla dels empedrats (2575 m) allò era com una catifa de herba i granit tot junt la veritat que es molt curiós aquesta situació de la natura, bé ja tenia a l'abast el Puig Farinós (2.594 m. ) una muntanya de pedres amb una drap amb amb la bandera de la corona d'Aragó llàstima que no portava cap estelada perquè ves estat el moment de fer una permuta. Un cop he deixat el Puig Farinós per la vall del Pla dels Empedrats m'he dirigit al Pedró de la Tossa havien passat dos horetes des de la sortida, però nassos es veia el Puigpedrós a tocar i no li podia fer un lleig

Des del Pedro de la Tossa (2695  m) he baixat per la vall herbada i cosa curiosa allí dalt hi havia dues fonts petites quasibe a tocar els 2800 metres jo sempre em demano com pot pujar l'aigua per vasos comunicants tant amunt si resulta que al voltant no hi ha cap muntanya amb aquesta alçada, coses de la natura, alguns diuen que l'aigua sempre va de nord a sud per tant sempre ve d'algun lloc mes alt. He agafat una mica d'aigua, perquè allò si que era aigua d'alçada i m'he arribat fins el Puigpedrós (2914 m.) allí si que hi havia gent, molta en comparació a la resta on només m'he trobat una família. 

Es a dir la Teoria d'en Salvador es Certa, la gent només sap anar com van els demés no els hi agrada trobar llocs millors diferents i potser molt mes macos que tot plegat.

 Un cop he deixat el Puigpedrós he retornat al cotxe per el mateix lloc que havia pujat però fent la vertent francesa per la Carena, he pogut gaudir de la vall de Campcardos, del Peirafita, del Roc Colom i del Puimorent al fons, la veritat que les vistes d'allí son maques de nassos, he retornat al Puig Farinós per poder gaudir de les vistes de Puigcerda, Enveig , Tour de Querol , la veritat que des d'allí les muntanyes baixen totes la vista es d'aliga.

a les 15 hores he arribat al cotxe i cap a Casa per avui ja hem fet el dia.

Conclusió del dia: Segons deia l' "avi" Gepet, en aquesta vida que quant menys esperis de la gent mes suau i lleuger serà la decepció, i quanta raó tenia aquell senyor.

Aquesta setmana m'he dedicat a treballar en un projecte d'en Xavi (cal Valentí Carreter) i en Marc ( Cal Marió) en que s'han dedicat a fotografiar les antigues cases del Municipi´d'Alp i posar-lis els nous que tenien llavors, dons bé jo he gaudit de poder parlar amb gent que no ho havia fet massa i n'he tret un profit enorme mentre que gent que m'esperava que respongués m'ha decepcionat completament. Questió de saber triar la gent amb qui has de confiar.

Heribert Barrera, l'adéu a un gran patriota

Ahir dissabte ens va di adéu, ha mort a Can Fanga, l'ex-president dels Esquerdats i Ex-president del Parlament de Catalunya , Aquest senyor que va definir la política com una professió i que el que guiava la mateixa era l'obediència al partit en contra de la capacitat i de l'eficàcia.només va dir el que altre pensen que aquesta política esta desvirtuada. i desnaturalitzada.[noticia].

Avui si que hem perdut un referent polític, dels pocs que podies confiar que lluitaríem per la teva nació , ara quan el tarannà de la nostra nació es vendre fum i molt peix al cove sense fonament, ara es quan ens abandona un dels pocs personatges que si que s'estimaven la seva nació. Com deia en Lluis Companys i Jover:

 Tornarem a lluitar

Tornarem a Sofrir

Tornarem a Vencer.

TESTAMENT ALS CATALANS from Enric Borràs on Vimeo.