Aleluia, el meu poble s'ha decidit i també hi som

(29/08/2008) -Ja són 32, les poblacions catalanes que hissaran l´estelada l'onze de setembre d'enguany

Des d´avui o en els propers dies, dotze noves poblacions s´han adherit o s´adheriran a la iniciativa municipal d´hissar l´estelada al balcó de l´ajuntament, per aquesta Diada. Així, les deu darreres viles i ciutats que ho han decidit o que estan pròximes a fer-ho i que se sumen a les altres vint restants són:

Callús (Bages)
Alp (Cerdanya),(per fi un acte reaccionari, gracies casa gran)
Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona)
Folgueroles (Osona)
Sant Vicenç de Torelló (Osona)
Orís (Osona)
Pals (Baix Empordà)
Palafrugell (Baix Empordà)
Caldes de Malavella (La Selva)
Subirats (Alt Penedès)
Calders (Bages). Pendent que s´aprovi en el ple del dia 8 de setembre.
Bordils (Alt Empordà). Pendent que s´aprovi properament.
pagina del centenari




Des d'aqui voldria felicitat la iniciativa del meu poble, no era fàcil posar-se d'acord però s'ha aconseguit, encara que la abstenció de uns quants convenients no l'acabo d'entendre , però fins i tot dintre d'aquesta llista hi ha patriotes i en aquest cas també em trec el barret davant l'actuació d'En Xavier Rigola Canal per votar a favor de penjar l'estelada. una golejada de 6 vots a favor i 3 abstencions es una bona votació, mecatxis una vegada i que no serveixi de precedent he de felicitar a la Casa Gran del meu municipi per la seva iniciativa.
Ara només ens manca que els demés pobles de la Comarca de la Cerdanya aprenguin la lliçó de la Vila d'Alp i els també s'afegeixin a la iniciativa i aquest any tinguem una Comarca plena d'estelades, ja que el centenari és mereix això i molt més.

aqui us deixo el mapa on podeu veure els pobles patriotes que han decidit penjar l'estelada.
Patriotes

els altres pobles son els seguents:

	Alfés Arenys de Munt Bellprat Bellpuig Besalú Calldetenes Cardedeu Figueres Les Borges Blanques Llançà Manlleu Montesquiu Palafrugell Pals Ripoll Sant Llorenç Savall Sant Quirze de Besora Santa Eugènia de Berga St. Martí de Tous Tona Vilafranca del Penedès Vilassar de Mar

He de felicitar a tots aquest pobles per la seva iniciativa,(nosaltres aquest cop també participem), ostres es dels pocs dies que puc dir en veu alta, Jo soc d'Alp, orgullòs del teu poble sempre, però aquest cop satisfet. gracies Casa Gran , això si que es un escac i mat als hereus de Felip V

el rossignol ha cantat independència entre els corbs que només volen carnassa

Ho estava desitjant, necessitava que el profeta de la llibertat del poble Català digués la seva i per fi ho ha fet. Com sempre no m'ha decebut . escrit de Joan Carretero al avui
Gràcies mestre , per deixar-nos clares les coses. Des del primer moment els del Reagrupament vàreu dir no a l'estatut, en contraposició a les altres corrents d'esquerda que volien agafar-se a la cadira com fos i van proposar votar en blanc , sabent que aquest estatut era una presa de pel per el poble català. Sort que la militància d'esquerda es molt més intel·ligent que els seus dirigents.
Te tota la raó del món quan diu que el temps i una canya posa a tothom al seu lloc, ara ho tenim clar, estem governats per una panda de corbs que només volen vigilar la seva carnassa i poca cosa més.
Paradoxes de la vida ahir va sortir el sr. Solbes va xerrar i ara resulta que els personatges sense iniciativa i per posar verds, ara aquests estan enfadats. Ostres cornuts pagar el beure i de pas baixar-nos els pantalons perquè ens donin per tot arreu. Tanta tapa per la costa del Garraf no ha servit per a res, a més segur que el famoset vermut el va pagar el sr. de les olleres. Aquests paladins ells solets s'han posat la creu i ells solets faran la processó.
Ostres sr Carretero quan parla de actors polítics, en la nostra estimada nació no els podem ni definir així. Jo no els deixaria participar ni a l'obra social de la meva barriada, quina agrupació de neòfits, ens ha tocat en joc. Amb aquest companys de viatge no es pot anar ni a la cantonada no sigui el cas que et fotin la cartera en el mínim descuit.
Felicitats Sr. Carretero es el primer d'ERC que parla clar i català, això es d'agrair. Quan parla del d'espoli fiscal l'encerta de ple, masses anys subvencionant als veïns. Això ara ens passa factura, però quan diu que era encertada l’aposta estratègica iniciada per ERC a començaments dels anys 90: quan va desplaçar el centre de gravetat del discurs independentista de la defensa de la llengua, la cultura i els signes d’identitat (sense renuncis clar) a les qüestions de caràcter socio-econòmic: l’escanyament fiscal que perjudica greument el progrés econòmic i la prestació dels serveis públics, la lluita contra els peatges, la denúncia del dèficit d’infraestructures...Tot plegat va ajudar a l’independentisme català a obtenir els millors resultats de la seva història,
jo en aquesta part discrepo una mica. Jo crec que les exigèncis mínimes que s'han de fer als hereus de felip V són, Llengua, Poder i Calers, per l'ordre inversa, primers els calers, desprès la autonomia politica i per darrer Llengua pròpia, un cop aconseguit això lo demés no te massa importància.
Però perquè aquestes coses es duguin a terme manca una altra cosa. Uns polítics units sense fisures, que vagin tots a una ,i que els seus seients particulars no siguin més importants que el bé de la Nació, però això amb els actors de barraqueta que tenim al nos tres país res a fer.
i per acabar em quedo amb aquesta frase:
"convindria anar preparant l’inevitable conflicte polític amb l’Estat, única via per escapar del carreró sense sortida en el que Espanya té acorralada Catalunya. Amb la dignitat, les idees clares i el coratge que la situació del país requereix".

Si senyor. Penso que si no arribem al conflicte no aconseguirem res d'aquest polítics hereus de Felip V , perquè la tàctica és molt antiga i està molt clar, anar passant dies a veure si els catalans s'aborreixen i deixen de tocar els dallonses. Per cert potser els tres mesos de coll que els ha cedit tant gentilment el germanet petit del timbaler, no sigui prou i en necessitem més temps. Quina figura del escacs mourem ara? qualsevol serà bona si salvem el culet de la filial de madrid?.

Per acabar em quedo amb aquell eslogan que vaig veure l'altre dia per el carrer en una samarreta "Escac i mat al rei" (però com sempre en el sentit figurat, no sigui el cas que ara m'acusin de apologia al terrorisme)

Les Promeses Electorals, un miratge en el desert

Darrerament això de les promeses electorals cada cop més em sonen més a pitorreo, a presa de pel, a una subhasta a veure qui la diu mes grossa i a prometre coses impossibles, i apala desprès de les votacions allò que han dit s'ha convertit en fum. Amb tota la barra et diuen amb el millor dels somriures que el passat és història , que ara ja tenen el càrrec i com han arribat allí es lo de menys. És a dir una vegada aconseguit el seu objectiu que es posar el cul a la cadira, de lo anterior ningú s'en recordarà mai més, tant sigui a nivell, local ,comarcal o nacional tots actuen de la mateixa manera.
Es diuen de tot i desprès d'això de dir-se del nom del porc com a mínim , llavors tenen els nassos de pactar entre ells (ja te Raó la dita que entre llops no es mosseguen mai). Jo amb el meu vot he votat a una persona perquè els altres no els trobo idonis per dirigir el meu Municipi, la meva comarca o el meu País. Actualment per la gracieta del meu candidat que ha pactat ara els tinc que aguantar a tots. Ostres potser això és molt democràtic però el meu vot no anava per aquí jo volia aquella persona i no pas a les altres , per tant perquè les tinc que aguantar.
Perquè els líders desprès de les votacions tenen la facilitat d'oblidar amb tanta lleugeresa els propòsits que havien proclamat amb les seves voluntats polítiques.
La millor solució potser seria que les promeses electorals fossin contractuals i així quan la llista arribes al poder i no complís amb lo promès els jutges poguessin demanar explicacions i aplicar sancions econòmiques, veuríem llavors si les promeses s'oblidarien amb amb tanta facilitat com ara.

A nivell local la millor solució en el cas de Pobles petits proposo la llista oberta. Que cada veí pugues votar a qui volgués, peró de llistes separades, els millors per treballar per el poble, el problema el veig que això faria que aquesta lacra de partits no tinguessin subvencions.
Un punt i seguit seria els consell comarcals aquestos tenien que ser independents de les votacions municipals. Amb llistes obertes així cadascú podria votar la gent que desitgés per a representar la seva comarca i no tenir que aguantar que siguin els partits que ho facin segons les seves voluntats, perquè sinó ens trobem en casos com la Cerdanya. En aquest cas els seguidors de Reagrupament ERC no tinguessin poder a la Cerdanya i manessin , van el Convenients i pacten amb la filial espanyola del Socialisme. i apala un cop que hi havia possibilitats de canvi , perquè els senyors d'ERC no volien que això passes els perjudicats els ceretans, que tenim més de lo mateix.
A Nivell Nacional ja es massa , com vaig llegir en una pagina nacionalista això sembla la cançó dels tres tambors, que el més petit va anar de rosetes, i ara els demés l'han renyat i no passa res, no sigui el cas que es trenqui el tridesgovern , això envers de un galliner ple de galls està poblat de gallinetes . que ho faran tot per no deixar la cadira .
Jo per acabar donaria una recomanació als dirigents dels partits, és que aquestos tinguessin ben pensat lo que prometen , perquè la gent ja no es fixa tant amb les llistes de promeses, perquè saben que la mitat son ciència ficció i l'altre mitat utopies. Porten mes de 20 anys prometen les mateixes coses i quan arriben al govern la memòria deu rebre mutacions.

Esquerdes i Esquerdats

Avui us parlaré de les esquerdes que s'han produït al govern català abans de començar les negociacions per el finançament . Això si que és curiós, quan no són els sense iniciativa i sempre posats verds són els Convenients i Desunits, aquests són els que sempre tenen les espatlles enganxades a les parets, són els de la filial de Madrid. Tot plegat per un vermut pres a la Costa del Garraf d'un senyor amb ganes de no deixar la cadira i d'una senyora enviada per el titellaire o bé, per una foto amb el president del govern del regne dels hereus de Felip V signant un Estatut descafeinat.

Quan Passa alguna cosa a la colónia catalana o algú se surt de la via marcada per el titellaire ZP , llavors un dels companys de viatge de la filial ha de sortir a donar la cara. D'aquesta manera la filial catalana sempre té les mans netes (veus sr. carod lo de les mans netes no eren vostès qui tenien que utilitzar aquest eslogan, sinó el seus companys de viatge ), perquè aquests mai s'embruten amb res. Ja tenen els altres lacais que fan la feina bruta.

I a la fi que hem aconseguit?, doncs que del 9 d'agost ja quasi ha passat un mes. Ara arribarà la votació del Pressupostos del 2009 i l'aprovarem amb els vots del PSC. Potser serà en aquest moment que si que li veurem la cama al llop encara que porti una capa d'ovella.

I axí anem passant dies i mesos, i l'Estatut es deixa d'aprovar. Gràcies polítics catalans, està clar que la vostre finalitat es defendre la nació catalana, o només es busca el interés particular? ostres quin dilema ara.

Potser el mandat del Sr. Maragall, cal destacar que la seva funció principal va ser la redacció d'aquest Estatut. Recordem Estatut aprovat per més del 90 % del parlament català. Aquest temps perdut ho haguéssim destinat a fer polítiques per al poble català molt millor ens hagués anat ,(per cert senyor Montilla el tinc que felicitar perqué vostè ha aconseguit tot solet fer bó el mandat del senyor Maragall.)

L'Estatut s'envia a Madrid alli el senyor Guerra i companyia ens passa la segadora i ens hi foten mes retalls que un vestit de diseny. Llavors l'aprovem amb referèndum, i ara resulta que tot allò era paper mullat, perquè tornem a estar al començament. Això si que s'en diu marejar la perdiu, i tot lo demés es ciència ficció.
I no vull acabar l'escrit sense parlar d'en Saura i la seva reunió , amb el vist-i-plau del PSC. Ara resulta que ningú ha fet res, tot ha estat fum , ningú diu aquesta boca es meva. Felicitats govern de Catalunya vosaltres si que en saveu em la facultat de amagar el cap sota l'ala. És a dir lo més cínic de tot és que algú ha posat el nom del seu partit i la seva cadira per defendre algú que després li ha donat l'esquena. Aquí es quan han aperegut les esquerdes, esquerdes que per el bé de la nació Catalana aviat algú hi possarà un partxe , o que les esquerdes ho trenquin tot i començament de nou. Però si aquest és el cas, si us plau que la savia sigui nova, perquè canviar els mateixos cromos un altre cop, sincerament , ja comença a cansar.

El Kamasutra anal Català

Avui us parlaré del Kamasutra anal català, i les ganes que tenen els hereus de Felip V en fer realitat les seves necessitats. avui us intentaré detallar les diferents poses que hem desenvolupat perquè aquests invasor estiguin contents amb el nostre treball.

1- la Tècnica del Rellotge , aquesta tàctica consisteix en la famosa dita catalana , qui dia passa any empeny , consisteix en deixar per demà tot lo que puguis fer avui, anar retardant les presses de decisió , així si no fotem res segur que no la cagarem mai, esta basada en el seny català molt oposat a la rauxa, i amb una similitud amb la covardia.
2.-la Tècnica del Gos, es una altre pose també basada en la baixada de pantalons i en la teoria tant famosa que es basa en el descaro de la ignorància, la tactica de anar fent el gos es molt assemblant a la tècnica del rellotge, també la finalitat de com menys facis en la política menys retrets tindràs, calladet i a cobrar a final de més i cap problema.
3.-la Tècnica del Missioner, abans quan un era un destorb se l'enviava a missions i així no emprenyava ara es el mateix però aquest es treu del carrer ,es a dir se l'envia de ambaixador a qualsevol forat del mon, o se li don les feines mes brutes i apa a baixar-se els pantalons.
4.-la Tècnica del Carretó, aquesta consisteix que quan tinguis la mamella agafada no se la deixa anar de cap manera, passi lo que passi, tu agafat allí diguin lo que diguin , que desprès el partit ja et demanara comptes per contribuir amb el seu finançament.
5.-Back Swinging, la veritat sigui dita, et sodomitzen de qualsevol manera i a més encara volen que al final els hi agraeixis la funció feta, cornut i pagar el beure , així som els catalans, i quan algú diu que potser amb una mica de vaselina això entraria millor , es llavors quan es diuen de tot de poc solidaris a racistes .
6.- El Caganer , aquesta situació es molt particular perquè s'ha de realitzar a la costa daurada, amb una terrasseta de bar i unes olives per acompanyar el vermut, es molt típic català, desprès parlarem del que ho hem fet per Catalunya i els Catalans, potser es el efecte del vermut que confon Catalunya amb els seus terrenys i els Catalans amb els seus amics
7.-l'escalador , aquesta situació es molt similar a la del casteller, consisteix en pujar castells però sense pinya, sinó anar tirant la gent que et fot ombra i trepitjant el seus cossos anar pujant amunt, es molt típic de Catalunya, aquest personatge també se l'anomena el Trepa , i aquests personatges son molt comuns al nostre País.

Vist totes les posicions del kamasutra i que tots serveixin perquè uns ens han de donar per el sac i els catalans a rebre com sempre. I això mani qui mani sempre passa lo mateix, la proposta es que a la propera liquidació de Hisenda als catalans amb la seva liquidació vingui amb un potet de vaselina, com a mínim si ens ha de donat que la penetració sigui mes suau.

La Carta Catalana als reis

Bé avui tocar parlar de la famosa Carta Catalana, aquell que diu uns mínims a negociar i per sota aquests no hi ha cap mena d'acord. Està bé això. Però clar com es secreta aquesta carta i quan disposem de la quantitat de les amoïnes dels polítics del regne de Felip V llavors direm si estem d'acord o no compleix els mínims desitjats , un cop vista la conducta dels polítics Catalans, voleu dir que no ens donaran gat per llebre?, i vinga desprès tots contents. Potser estem en posició de dues cartes, o tres, o potser es una carta en blanc. senyor que això de les cartes secretes sona a presa de pel.
En primer lloc us voldria parlar del destí de la "Carta" i a qui va destinada, els reis d'orient no crec perquè llavors encara donaríem més temps als hereus de Felip V, per tant aquesta "Carta" deu anar destinada als descendents de Pelai. Li enviem aquesta carta a ells perquè són els únics que ens podem donar la nostra tan desitjada independència. Potser que deixem de marejar la perdiu i diguem prou. Potser ja va sent hora de que ens fem valorar que som catalans nassos i no una banda en busca de almoines, lo que nosaltres volem i demanen no es res més que allò que ens corresponent perque es nostre, no volem que ens beneficien en res, només que la propietat de l'equitat estigui per damunt de les Ong, perquè si apliquem la política de prendre a uns per beneficiar a uns altres , el únic que estem fent es fer que aquests darrers estiguin molt contents mentres els altres (lloc que sempre correspon als catalans) estiguin emprenyats.
També tinc ganes de parlar dels paladins que ens han de defendre davant aquesta nova situació i començarem per vots obtinguts les darreres votacions
1.-El Pentinat: quan un juga fort a vegades no guanya i ell ho va fer les darreres eleccions , o tot o res i clar llavors et quedes en res, es un voler i no poder. Sempre portarà darrera el ara no toca, i clar aquell polític era de pes, encara que ens vengués fum durant mes de vint anys, si haguès pactat l'estatut com va fer el país basc altre gall cantaria llavors, però això ja es història i no hi podem fer res .
2.-El Titellaire: Aquest senyor per la seva manera de Actuar esta fent cada dia que passa millor president al seu antecessor , a vegades no cal saber dirigir sinó seguir la corrent que portava el seu partit anys enrera i ja estava, però quan tots diuen la seva i un no te criteri propi, passen les coses que passen, el "si senyor" està en boca de tots, aquest senyor ha de pensar que a vegades millor morir de peu que viure agenollat.
3.-El Casteller: bé aquest polític té data de caducitat. Això per el poble català es una sort com a mínim la empresa de col.locació de la generalitat es quedarà sense candidats per ubicar .
Llàstima que el succesor d'aquest no tingui clar que vol dir lluitar per el seu País i confongui el País per els seu clan. Només dir-li al senyor aquest que els castells, es per fer pinya no pas per trepar per la parra trepitjant els de sota
4.-El Caganer: aquest senyor que pacta el que pacta pensant només amb la seva cadira, on la baixada de pantalons es la seva virtut, aquesta i anar de copes amb els hereus de Felip V, aaccions com la realitzada per aquest personatge ha marcat per sempre el destí de un partit. Partit que disposava de un historial magnífic i que per actuacions d'aquestes ha fet que perdés tota credibilitat .

la Jugada serà quin d'aquests quatre moscaters del regne de Catalunya serà el primer en abandonar el vaixell, segur que algú d'ells voldrà guanyar mes pes i posar-se una medalleta. El temps i una canya ens donara la situació.
Bé jo prefereixo que els missatgers no tinguin massa importància, el mes important per Catalunya es el missatge i aquest ha de ser clar, "o Caixa o Faixa". Si som capaços d'ésser ferms amb aquesta dita potser aconseguirem alguna cosa , sinó haurem passat quatre mesos mes marejant la perdiu.

Ptda: Vull agrair a un personatge la publicitat gratuita que m'està fent del blog, però la veritat sigui dita no cal, cadascú pot interpretar les coses com vulgui o mes aviat com pugui, i la veritat absoluta no existeix, en quan a publicar la noticia segons et bufa el vent i separant les coses segons el interès particular de les coses no deixar d'ésser una mica barroer, però bé cadascú es amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules