Esquerdes i Esquerdats

Avui us parlaré de les esquerdes que s'han produït al govern català abans de començar les negociacions per el finançament . Això si que és curiós, quan no són els sense iniciativa i sempre posats verds són els Convenients i Desunits, aquests són els que sempre tenen les espatlles enganxades a les parets, són els de la filial de Madrid. Tot plegat per un vermut pres a la Costa del Garraf d'un senyor amb ganes de no deixar la cadira i d'una senyora enviada per el titellaire o bé, per una foto amb el president del govern del regne dels hereus de Felip V signant un Estatut descafeinat.

Quan Passa alguna cosa a la colónia catalana o algú se surt de la via marcada per el titellaire ZP , llavors un dels companys de viatge de la filial ha de sortir a donar la cara. D'aquesta manera la filial catalana sempre té les mans netes (veus sr. carod lo de les mans netes no eren vostès qui tenien que utilitzar aquest eslogan, sinó el seus companys de viatge ), perquè aquests mai s'embruten amb res. Ja tenen els altres lacais que fan la feina bruta.

I a la fi que hem aconseguit?, doncs que del 9 d'agost ja quasi ha passat un mes. Ara arribarà la votació del Pressupostos del 2009 i l'aprovarem amb els vots del PSC. Potser serà en aquest moment que si que li veurem la cama al llop encara que porti una capa d'ovella.

I axí anem passant dies i mesos, i l'Estatut es deixa d'aprovar. Gràcies polítics catalans, està clar que la vostre finalitat es defendre la nació catalana, o només es busca el interés particular? ostres quin dilema ara.

Potser el mandat del Sr. Maragall, cal destacar que la seva funció principal va ser la redacció d'aquest Estatut. Recordem Estatut aprovat per més del 90 % del parlament català. Aquest temps perdut ho haguéssim destinat a fer polítiques per al poble català molt millor ens hagués anat ,(per cert senyor Montilla el tinc que felicitar perqué vostè ha aconseguit tot solet fer bó el mandat del senyor Maragall.)

L'Estatut s'envia a Madrid alli el senyor Guerra i companyia ens passa la segadora i ens hi foten mes retalls que un vestit de diseny. Llavors l'aprovem amb referèndum, i ara resulta que tot allò era paper mullat, perquè tornem a estar al començament. Això si que s'en diu marejar la perdiu, i tot lo demés es ciència ficció.
I no vull acabar l'escrit sense parlar d'en Saura i la seva reunió , amb el vist-i-plau del PSC. Ara resulta que ningú ha fet res, tot ha estat fum , ningú diu aquesta boca es meva. Felicitats govern de Catalunya vosaltres si que en saveu em la facultat de amagar el cap sota l'ala. És a dir lo més cínic de tot és que algú ha posat el nom del seu partit i la seva cadira per defendre algú que després li ha donat l'esquena. Aquí es quan han aperegut les esquerdes, esquerdes que per el bé de la nació Catalana aviat algú hi possarà un partxe , o que les esquerdes ho trenquin tot i començament de nou. Però si aquest és el cas, si us plau que la savia sigui nova, perquè canviar els mateixos cromos un altre cop, sincerament , ja comença a cansar.

La Carta Catalana als reis

Bé avui tocar parlar de la famosa Carta Catalana, aquell que diu uns mínims a negociar i per sota aquests no hi ha cap mena d'acord. Està bé això. Però clar com es secreta aquesta carta i quan disposem de la quantitat de les amoïnes dels polítics del regne de Felip V llavors direm si estem d'acord o no compleix els mínims desitjats , un cop vista la conducta dels polítics Catalans, voleu dir que no ens donaran gat per llebre?, i vinga desprès tots contents. Potser estem en posició de dues cartes, o tres, o potser es una carta en blanc. senyor que això de les cartes secretes sona a presa de pel.
En primer lloc us voldria parlar del destí de la "Carta" i a qui va destinada, els reis d'orient no crec perquè llavors encara donaríem més temps als hereus de Felip V, per tant aquesta "Carta" deu anar destinada als descendents de Pelai. Li enviem aquesta carta a ells perquè són els únics que ens podem donar la nostra tan desitjada independència. Potser que deixem de marejar la perdiu i diguem prou. Potser ja va sent hora de que ens fem valorar que som catalans nassos i no una banda en busca de almoines, lo que nosaltres volem i demanen no es res més que allò que ens corresponent perque es nostre, no volem que ens beneficien en res, només que la propietat de l'equitat estigui per damunt de les Ong, perquè si apliquem la política de prendre a uns per beneficiar a uns altres , el únic que estem fent es fer que aquests darrers estiguin molt contents mentres els altres (lloc que sempre correspon als catalans) estiguin emprenyats.
També tinc ganes de parlar dels paladins que ens han de defendre davant aquesta nova situació i començarem per vots obtinguts les darreres votacions
1.-El Pentinat: quan un juga fort a vegades no guanya i ell ho va fer les darreres eleccions , o tot o res i clar llavors et quedes en res, es un voler i no poder. Sempre portarà darrera el ara no toca, i clar aquell polític era de pes, encara que ens vengués fum durant mes de vint anys, si haguès pactat l'estatut com va fer el país basc altre gall cantaria llavors, però això ja es història i no hi podem fer res .
2.-El Titellaire: Aquest senyor per la seva manera de Actuar esta fent cada dia que passa millor president al seu antecessor , a vegades no cal saber dirigir sinó seguir la corrent que portava el seu partit anys enrera i ja estava, però quan tots diuen la seva i un no te criteri propi, passen les coses que passen, el "si senyor" està en boca de tots, aquest senyor ha de pensar que a vegades millor morir de peu que viure agenollat.
3.-El Casteller: bé aquest polític té data de caducitat. Això per el poble català es una sort com a mínim la empresa de col.locació de la generalitat es quedarà sense candidats per ubicar .
Llàstima que el succesor d'aquest no tingui clar que vol dir lluitar per el seu País i confongui el País per els seu clan. Només dir-li al senyor aquest que els castells, es per fer pinya no pas per trepar per la parra trepitjant els de sota
4.-El Caganer: aquest senyor que pacta el que pacta pensant només amb la seva cadira, on la baixada de pantalons es la seva virtut, aquesta i anar de copes amb els hereus de Felip V, aaccions com la realitzada per aquest personatge ha marcat per sempre el destí de un partit. Partit que disposava de un historial magnífic i que per actuacions d'aquestes ha fet que perdés tota credibilitat .

la Jugada serà quin d'aquests quatre moscaters del regne de Catalunya serà el primer en abandonar el vaixell, segur que algú d'ells voldrà guanyar mes pes i posar-se una medalleta. El temps i una canya ens donara la situació.
Bé jo prefereixo que els missatgers no tinguin massa importància, el mes important per Catalunya es el missatge i aquest ha de ser clar, "o Caixa o Faixa". Si som capaços d'ésser ferms amb aquesta dita potser aconseguirem alguna cosa , sinó haurem passat quatre mesos mes marejant la perdiu.

Ptda: Vull agrair a un personatge la publicitat gratuita que m'està fent del blog, però la veritat sigui dita no cal, cadascú pot interpretar les coses com vulgui o mes aviat com pugui, i la veritat absoluta no existeix, en quan a publicar la noticia segons et bufa el vent i separant les coses segons el interès particular de les coses no deixar d'ésser una mica barroer, però bé cadascú es amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules

L'Esport Nacional, malversació de fons Públics

Ara que només és parla del nou estatut i de els diners que ens han de retornar, tinc ganes de parlar del destí que tenen els calers que els contribuents aportem a les administracions . Tan sigui a nivell local, com a nivell estatal, l'Administració dels caudals públics es molt poc òptima .

Si la finalitat del nou estatut es recuperar lo que nosaltres em aportat està be, però si hem de recuperar aquests calers per malgastar com fem en una part amb els que ens aporten fins ara, llavors no ens cal un nou estatut, primer optimitzem els nostres recursos i desprès en reclamen els que ens corresponen , però sincerament lo primer que hem de fer es optimitzar tots els recursos, i si optimitzar els recursos vol dir que moltes de les empreses públiques siguin tractades com a empreses privades dons endavant, i si això vol dir que no es possible col.locar al familiar/amic del moment, ja era hora que arribés aquesta situació, per què de veritat que la nostra administració estatal actualment sembla una Ong, però que només és dedica a col.locar als parents que hi ha en el govern en cada moment.

Per cert si desapareixen les Diputacions i és creen les vagaries, això vol dir que els diners que el govern del pais veí aportava a les Diputacions ens el vendran com una millora de l'estatut, a més on ubiquen aquests funcionaris que treballaven a les Diputacions.

Una aportació important del tri-partit es la creació de coordinadors de tot tipus amb uns sous que ja voldríem més d'un, amb poca finalitats i resultats nuls si això ho afegim a les polítiques de la generalitat en matèria de publicitat i propaganda, propagandes caríssimes i amb poc futur .a més han de tenir present l'administració Pública nacional que estem en època de crisi i ens hem de cordar una mica el cinturó

Un exemple de la gestió de l'Administració Pública de la meva nació , Gi-400 de Collada de Toses fins a Alp passant per La Molina i Masella,dons aquesta carretera que abans era de la Diputació i ara ha passat a la Generalitat fa cosa de tres mesos es van posar les senyals noves tota la carretera amb senyals noves i dos mesos despres comencen les obres per fer tota la carretera nova ,per tant tots els calers destinats a la senyalització s 'han perdut, això s'en diu optimització de recursos.

Un altres exemple en la mateixa carretera fa cosa de cinc anys es va procedir a pintar tota la carretera per efectuar la separació i un mes més tard procedeixen a posar quitrà nou a tota la carretera, això si que es invertir amb cara i ulls.

A nivell local envers de optimitzar recursos tenen una altre solució es la de pujar impostos (10 % aquest any i aparició de impostos nous .) alguns veïns ja els hi han trobat un nom, els anomenen "les Garrapates" (nosaltres en l'idioma del país diríem que son uns sangoneres) per què segons la gent quan s'enganxen a un industrial no paren fins que el deixen sense sang. Bé la veritat és que optimització de recursos no es pas el seu fort. i ara que la construcció està de capa caiguda i els ingressos a les arques municipals es menor, si de veritat volen optimitzar recursos han de procedir a la reducció de la despesa, i jo diria que la casa gran no ho ha entès això encara.

Dons per acabar si que hem de reclamar el que ens pertoca però primer ens hem de mirar el melic i veure lo que disposem fins ara està ben administrat o podem millorar, per què uns recursos ben administrats tindran els seus fruits.Per què en el fons podríem acabar amb aquesta problemàtica, tant a nivell de promeses electorals com a mal ús dels calers públics, amb el primer cas només que hi hagués un contracte-miting el qual tota promesa feta en un miting és tingués que complir i si no fos el cas toqués rascar-se la butxaca i en el segon cas demanar explicacions judicials i econòmiques.