Avui us parlaré d'aquest senyor que s'ha fet famós, no per ésser un diputat de Convergència , ara anomenats Junts, junts per trincar al poble diria jo. Famós per la seva educació i caràcter democràtic, famós per el seu tracte envers als que considera inferiors perquè clar ell es un diputat del Parlament de Catalunya, com si aquest càrrec et donés una intel·ligència superior.
Que com no li va agradar l'entrevista a la seva mandamàs , el millor que se li va ocorre va ésser amenaçar a la periodista que la havia realitzat. Tot molt democràtic.
Cisquet es diu la joia, a veure hi ha situacions que no es poden defendre massa, i el cas de la Laura Borràs es una d'aquestes, que va fraccionar 18 contractes per poder-los assignar als seus amiguets. i no em serveix que això ho fa tothom, perquè si tothom es tira de cap a un pou també ho tinc que fer jo.
Mireu que per ser Catalana se la mirin amb mes detall ho puc arribar a entendre, però si va fer alguna cosa malament va a ser que no em serveix que desprès ens envoltem amb l'Estalada per no pagar les conseqüències, Potser aquesta senyora n'hauria d'aprendre del seu ex-president, mes del que van buscar les pessigolles a Puigdemont no les han buscat a ningú i per el que sembla no li han trobat cap incidència, i això que els hereus de la Corona de Felip V . son experts en inventiva quan la realitat no els hi dona per acusar.
Jo vaig esser testimoni d'una situació semblant amb el senyor Cisquet i va fer el mateix, primer acusar a unes pobres noies de que treballaven a una empresa publica i que ell els hi pagava, desprès acusar a que aquesta empresa es deficitària i per tant no li vindria d'aquí perdre quatre euros més. Es clar que el que no le van poder dir aquest senyor son dues coses molt clares, primer ell no paga aquestes treballadores perquè pertanyen a una empresa privada subcontractades per la generalitat i segon i molt mes important l'empresa es deficitària gràcies a l'actuació política i precisament gràcies al seu partit que la gestionat mes de vint anys.
El que necessita el nostre país, es treure'ns del damunt aquesta gent que porten des de el temps del Jordi, i començar de nou, amb nous polítics, perquè aquests que porten tant anys xuclant la mamella del poder s'han pensat que el país es seu.
