Qui els va matricular a tots plegats.

Avui parlarem de matrícules , parlarem del Cat i l'E la veritat es que tot plegat es molt confús, es una pantalla de fum perquè no ens queixem de res mes, la veritat es que això no porta enlloc, envers de tanta Cat el que hem de demanar el poble Català es la independència de la nostra nació i menys collonades amb posar etiquetes damunt es plaques de matrícula.

Mireu si es important el tema, si es espectacular aquesta situació que el pretendent a Ministre de tota la vida ha sortit a l'escenari a parlar del tema, segons ell també porta aquesta etiqueta, la veritat que les etiquetes es poden treure i posar però segons de la boca que surten tenen poca credibilitat. [duran porta el Cat].

I clar desprès manquen els neofeixistes, aquests no saben si pugen o baixen, sempre van a contracorrent ara resulta que defensa al senyor aquell que va multar al infractor de portar un Cat damunt la E de Enfonsament, felicitats senyora Manso vostè si que amortitzarà els 200 euros de la multa, resulta curiós quan per la seva boca surt una cosa i per els seus actes fan tot el contrari [Manso diu no al Cat] .

Bé un cop hem dit tot plegat anem a parlar en serio, els Catalans ens acontentem amb molta poca cosa, així ens tenen entretinguts i no parlem de les coses serioses, nosaltres hem de demanar no el Cat sinó la nostra llibertat i sobre tot la llibertat econòmica, si podem arribar a administrar el total dels calers que nosaltres recaptem  i deixem de fer de bons samaritans , llavors potser llavors disposarem del que ens mereixem i no haurem d'anar piulant de un costat a altre.

Plantes Invasores II part

bé la veritat era que en Joan Barnades parlava de naps i jo de Cols, ell parlava de una planta que li ha sortit al seu camp de trumfes, que s'anomena Galinsoga Paviflora, la veritat que estava minat d'aquesta planta, planta que te una retirada a la Camamilla amb una flor mes petita, vaig arribar-me fins el camp d'en Joan per veure el mal que havia fet aquest plantot, la veritat que s'ha menjat el camp, si es paguessin a pes segur que ara ja disposaria d'una fortuna considerable, tot plegat una passada, Resulta que va fer femar el camp per un senyor que tenia aquesta planta al costat del fems, i clar va esser portador de la mateixa de la mateixa manera que s'ha estès com la pólvora.

Aquesta planta va venir d'Amèrica, d'Equador, Perú , Mèxic, la veritat que allí en pots trobar a qualsevol lloc i clar aquí no estavem preparats per aquest producte. [Galinsoga Paviflora].

 La veritat que es tracte de una planta medicinal la qual te les seguents propietats:

Propietats: Astringent, hemostàtica, cicatritzant
Indicacions: Ferides, úlceres, nafres, picadures d’insectes, varius, hemorroides
Parts emprades: Fulles
Formes d’aplicació: Suc de la planta fresca, emplastres de planta fresca, infusió per rentats i banys locals

Fins i tot de les plantes invasores es poden treure coses útils, tot plegat es qüestió de conèixer el tema.

Pensament del dia, avui el meu nebot m'ha fet una pregunta que no tinc resposta a la mateixa , m'ha demanat que com es que els pixapins sempre paren a esmorzar obren el porta-equipatges i desprès es queixen que hi ha mosques dintre del cotxe ?, la veritat que no tinc resposta a preguntes com aquesta, la ment humana es molt rara

.

Plantes Invasores

Ahir amb l'amic Txemari vàrem anar a dinar al Restaurant de l'amic Joan a Fornells (Can Casanova) i com sempre en Joan ens va explicar coses diàries de la seva vida, en aquest cop ens va parlar de una planta que esta invadint la seva Comarca i que es menja tot el que troba per el camí, (Estava parlant de la Senecio Inaequidens ) planta invasora que en la nostra comarca va entrar per la cerdanya Francesa i estem invadits d'aquesta planta, només que aneu a Cereja veureu tota la muntanya plena d'aquesta flor groga i que durant molts mesos desprès es torna gris i es quan s'escampa per tot arreu, dons bé avui al matí el Senyor Joan s'ha informat i m'ha trucat dient que aquesta planta venia de l'Equador, això es quan m'he dedicat a buscar-la per internet i aquí us deixo la procedència, i com actua aquesta mala planta que ens esta invadint per moments [fitxa senacio inaequidens]

Senecio inaequidens DC.Espècie d’origen sud-africà en netaexpansió, coneguda des de la segona meitat
dels anys vuitanta de l’Alta Cerdanya (Terrisseet al., 1987) i avui freqüent a bona part de la Catalunya Nord (Anònim, 1996).Des de l’Alta Cerdanya –on avui és molt abundant– sembla que ha començat la colonització de les valls del Segre i del Llobregat, tot seguint les carreteres i, secundàriament, els rius. Els tres darrers anys (1995-97) l’hem poguda observar a diverses localitats: marges de carretera entre
Puigcerdà i Isòvol (Baixa Cerdanya; DG09, DG19; 1.050-1.100 m); llera del Segre a Sanavastre (Cerdanya; DG09;1.000 m) i Bellver (Cerdanya; CG99; 1.000 m); antiga explotació de lignits de Sanavastre (Cerdanya, DG09, 1.040 m); coll de Bancs, a la carretera de la Seu d’Urgell a Tuixén (Alt Urgell; CG77; 1.380 m); carretera de Montant de Tost (Alt Urgell; CG67; 660 m); Organyà (Alt Urgell; CG67; 560 m);Sant Corneli (Cercs, Berguedà; DG07; 900 m); carretera de Puigcerdà a Barcelona, a
Berga (Berguedà; DG06; 700 m) i Gironella (Berguedà; DG05; 490 m); polígon industrial de Berga (Berguedà; DG06; 700 m).Quasi totes les poblacions es troben als marges de carretera, sense penetrar en
comunitats naturals. Alguns petits nuclis ocupen també la llera ruderalitzada del riu i antigues extraccions d’àrids. La població més antiga és la primera de les esmentades, on ja l’havíem observada al començament de la dècada dels noranta, i avui els individus s’hi compten per milers. Les altres deuen ser el resultat de colonitzacions molt recents, i tenen actualment des d’una planta fins a uns quants centenars. El procés expansiu continua amb força: en una prospeció feta l’estiu de 1997 hem pogut constatar com les poblacions d’Organyà i Sanavastre han augmentat, en només dos anys, d’uns quants exemplars fins a diversos centenars. Més il·lustrativa encara pot ser l’evolució del nucli del coll de Bancs:el 1995 només hi havia una planta, el 1996 ja eren 10 individus en un radi de tres metres de la planta inicial, i el 1997 la població havia crescut a 133 exemplars en un radi de 20 m. També el 1997, n’hem pogut observar
peus aïllats vora la carretera de la Molina a Castellar de n’Hug (Berguedà, DG18-28), a 1.600 i 1.870 m, d’on eren absents els anys anteriors. La planta és també present, i gens rara, als marges de carretera de Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella (Andorra; CH70; 900-980 m), on pot ser que hagués arribat ja els anys 80. Al Principat era citada de l’Alt Empordà i el Vallès Oriental (Casasayas, 1990) i de la Selva (Bolòs &Vigo, 1996). Vicens (1996) en dóna algunes noves localitats i fa un recull de citacions anteriors.

Dons bé, a la nostra comarca el problema el tenim amb la flora, i sobre tot amb la senecio inaequidens  i la seva propagació , si la toqueu es una planta viscosa deixa un oli enganxós per tot arreu , jo diria que s'ha de cremar perquè marxi, la veritat que de lluny sembla fins i tot maca, però ni el bestiar en vol menjar, per tant si aquest animals no en volen, mala senyal.

Alcaldes que donen exemple

La veritat que l'actuació d'aquest alcalde m'ha impactat, aquest senyor i el seu equip de govern si que tenen clar que vol dir treballar per el poble. Dons bé l'equip de govern de Pallejà van decidir fer-se càrrec del Casal d'avis de la localitat durant l'època d'estiu i així no tancar el mateix, i clar en temps de crisi molta gent no pot marxar de vacances.

Segons publica avui La Vanguardia, des d’aquest cap de setmana i fins a final de mes, cada dissabte i diumenge, es tornen perquè els avis tinguin un lloc on distreure’s. [noticia].

Dons aquesta mateixa actuació de l'equip de govern el vaig veure aquest cap de setmana al la Molina (Alp) això de veure el tinent d'alcade passant l'escombra desprès del campionat de Botifarra, al Batlle del Municipi arreplegar tot el material que va sobrar, recollir taules, l'altre tinent d'alcalde repartint premis, entrant dades dels participants, Vaig quedar bocabadat, en temps de la foscor, aquests només apereixien en el moment de donar els premis i sortir a les fotos, aquests fins i tot no van portar fotògraf, potser  perquè treballar per el poble no vol dir només sortir a la foto.

Bé aquest diumenge el Campionat de la botifarra va ésser tranquilet si no fos per el fred, sempre que jugues a cartes a mes de 1700 metres el fred t'acompanya i aquest any no va ésser menys. cinc rondes i aquest es va acabar a 2/4 de 8 del vespre la gent ja podia anar al ball que es feia a 50 metres dintre de una carpa, desprès de un berenar copiòs, aquest hem de felicitar als senyor que el van preparar Bar Fustagueres de la Molina, potser se els hi va escapar la ma amb la quantitat i va sobrar de tot, però millor que en sobri que no pas que en falti.

El problema de que un faci les coses per que li agraden a fer-les per obligació ho vius en els petits detalls, l'equip de govern fins i tot va pensar en portar un alçaveus perquè la meva rovellada veu no es castiguès massa, porten bon camí aquests paios, en aquests petits fets es nota el canvi, en petits detalls que els fant grans a ells, i de pas al Municipi.

Aquest representa l'Isidre Ribera, però nassos com sempre trobar-li una foto per internet es dificil, només he pogut trobar això i  clar això se assemble un ou a una castanya al regidor dels esquerdats que hi farem el proper cop ja li farè quatre fotos mes adients.



Avui Bagà, l'Hostalet, Refugi de Sant Jordi Coll de Pendís

En nom d'empedrat sempre m'ha agradat la culpa es de l'amic coco que un cop anant a retornar un cotxe d'Empresa em va fer parar a Guardiola de Berguedà i al Restaurant de l'avi del Barça em va demanar per dinar un empedrat de mongetes , la veritat que el plat era per xuclar-se els dit i el nom sempre més em fa recordar aquell plat tant bo.

Per això quan parlava amb l'amic Joan Esteve per anar a fer excursions al Berguedà , ell sempre em deia que una de les millors es pujar per els empedrats fins al refugi sant Jordi, jo no li donava cap importància al trajecte la veritat que anava molt errat, hi ha gent que de vacances va l'altre punt del mon amb les dificultats del menjar, idioma ect.. i per quedar´se la mitat del temps dintre l'hotel dons bé a Bagà tenen aquesta petita excursió de una hora mitja de pujada i una horeta de baixada que paga la pena, amb unes gorges espectaculars i un cami increible envoltat de boixos a vint minuts de l'hostalet hi ha el Bullidor de la Llet, tenia els meus dubtes de que era això però la meva conclusió es que d'aquelles roques i per culpa de la calç l'aigua que surt es blanquinosa per tant semblant a la llet, magnifica vista de tot plegat i desprès puja per el riu, amb salts d'aigua, hi ha llocs com a queralbs que tenen el salt del Grill com a estandard , dons bé els empedrats els salts d'aigua son continuos, i desprès arribes al Refugi de Sant Jordi, Coll de Pendis a 20 minuts, llàstima que avui la boira no permetia veure masses coses.

Avui també he tingut companyia de pujada i de baixada, l'aigua ha volgut que no estigués sol en cap moment i m'he dutxat durant quasi bé tot el trajecte, la veritat que per sort la pedra no ha fet acte de presència sinó ja era per llogar-hi cadires, però xop, he arribat xop a casa

Parida del Dia: les coses boniques a vegades no cal anar-les a buscar fora, potser al costat de casa les tens però no se saps apreciar perquè son cotidianes, potser millor conèixer primer els teus entorns i desprès conèixer la resta.