Catalunya és una nació que tu has de dir com vols que sigui,no deixis que els hereus de Felip V decideixin per tu (porten 300 anys fent-ho) _______________________________________________________________________________________________________ Tinc quatre lectors als que els hi he d'agrair les ganes que posen en llegir allò que jo escric tant malament.

divendres, 26 de març del 2010
Quan les paraules i els fets porten sentits oposats
dijous, 25 de març del 2010
soc de un pais del mon que es diu Catalunya
la veritat que aquesta cançó la vaig escoltar en un disc dels brams, un dels grups independentistes de la nostra nació que ara han tornat que duri aquest reencontre i que treguin moltes mes cançons com aquesta.
l'estrofa que diu que de la por em diem seny es una demostració del caracter català,
Si ho diu Europa, per alguna cosa serà
dimecres, 24 de març del 2010
Avui us deixaré una troballa del 1994, definició de realesa
I perquè no ? 2011 l'any que puguem dir prou
Però tot plegat serà més del mateix, resulta que portem marejant la perdiu amb això de l'estatut quasi bé quatre anys, això ja semble el joc del conill i la pastanaga, que mai es pot atrapar, i qui dia passa any empeny, el que hauríem de fotre es una bona empenta a tota la classe política i buscar un recanvi per tots plegats.
dimarts, 23 de març del 2010
la Tranquilitat de la Cerdanya truncada per uns lladres
La veritat que l'ensurt que va tenir la senyora Flors va ésser monumental, va tenir visita a la matinada (com la cançó aquella, que es demanava que volien aquesta gent) dons bé aquesta gent que es dediquen al saqueig de cases abandonades, van equivocar.se d'edifici i van anar a parar a una cosa que hi havia en aquell moment una mare amb tres fills, bonic ensurt per tots plegat. Sort que la senyora Flor bat en ma va pensar que era molt mes important la seguretat dels seus nens que no pas la seva i va defendre's de tot plegat, li ha costat dos ganivetades però segur que ella estarà contenta perquè paga la pena per defendre un fill fer el que va fer ella, per sort ja li han donat l'alta. [noticia].
Aquest es un primer pas, tot plegat acabarà amb la formació de brigades nocturnes com fan en altres llocs, hi ha massa espai i el cos de mossos es tant limitat que quan arriben al lloc aquests els senyors que es dediquen a agafar el que no es seu ja es troben al país veí,(un altre problema d'ésser transfronterers.)
dilluns, 22 de març del 2010
Air Berlin, no gràcies, on no em volen no cal anar-hi
diumenge, 21 de març del 2010
nosaltres no som opresors, nosaltres volem que els espanyols siguin independents
Nosaltres no els hi possarem cap pega, nosaltres deixarem que votin i si de veritat son un gra al cul que fotin el camp nosaltres si volen ésser independents nosaltres no els hi possarem cap pega, ja poden prendre la llibertat quan vulguis
OPRIMITS
Però jo em demano que vull per el futur de la meva nació, continuar éssent una nació oprimida o anar de bracet d'aquesta banda de voltors que diuen lluitar per la meva nació i la seva llibertat i l'únic que busquen es canviar la cadira dels que manen per la seva. Jo soc un pagès de muntanya i a mi m'agrada les coses clares i el xocolat espès i clar amb tanta boira i fum em perdo i n'estic fart de tot plegat, no vull messies salvadors, no vull una revolta dels segadors, jo vull que per la via democràtica la meva nació pugui decidir el seu futur.
No tinc clar si Catalunya vol ésser lliure o no, però jo només demano que deixin al poble català decidir el seu futur, i si resulta que el meu poble vol continuar agafadet de la ma dels toreros espanyols cap problema enterrarem l'estelada i continuarem enganxat a les cadenes de la capital del regne dels hereus de Felip V.
POEMA DELS OPRIMITS:
En aquest país ocult,amb les ombres vaig jugant;
intentant ser jo mateix,pintant un endemà…
Tot allò que no puc ser,raja sempre del meu cant;
l’alba és ben a prop,la sento,em va envoltant…
La història ja se sap,no tothom l’explica igual;
es difícil d’empassar,la veritat del del costat…
Ara a prop dels oprimits,un poema vull cantar,
tota l’amargor,que volen amagar…
I canto als llits buits,a la mare, al seu patir;
a tot el temps fugaç,de que ens van desposseint…
Al ferro, al seu crital pare atemorita tothom que ho patim…
Escoltem des de petits,tot allò que hem d’estimar,
tot allò que hem de ser,a la força imposat…
ara, prop dels oprimits,cantaré una cançó,
coberta tenen ja,tota l’amargor…
A la soledat,als íntims i als amics,a cada instant del viure,
que de les mans, ha fugitAls qui van ser ahir,
als qui son ara aquí,als que encara han de venir…
Estimada vull sentir,que aviat tot canviarà:
que també seràs amb mi,el dia de demà…
I que els que vindran després,ja mai més no cantaran,
aquest cant dels oprimits,i tampoc no ploraran…
Diga’m per favor,ara amiga ja,allò que vull escoltar,estimada, amor…
En els accidents,les adversitatsa els que per nosaltres fins la vida han donat..
Als que de camí,mai no han arribat,als que lluitem,i al vent de…llibertat