El Turisme Pirinenc, una questió de sort

La veritat que per el matí a part dels quatre que només anaven a mostrar vestit, hi havia gent de tot arreu del Pirineu, un centenar de persones, després de la presentació de rigor va començar la conferència . Anton Clave va parlar de les tendències del sector turístic. La veritat que des de el meu punt de vista es va fer llarg, molt llarg.
Desprès va tocar el torn a l'Aureri Bisbe, ell va parlar del sector de la neu, i de l'embelliment que està sofrint per exemple el japó amb la gent que fa que l'estacions perdin clients.
Tot seguit va parlar en Truñó amb la ciència ficció de sempre dels jocs Olímpics del 2022 que no veurem ni en pintura, però be si això il·lusiona a la gent qui soc jo per dir-hi res.
Va tancar aquest segon bloc en Niubó amb l'esqui nòrdic, la presentació de l'esquí nòrdic va ser com entrar en un túnel de temps i anar 20 anys enrere quan es presentava l'esquí alpí, les mateixes idees amb els mateixos projectes .
Desprès d'això quatre preguntes de rigor i va acabar el mati en senyor Pep Palau parlant de la beguda del Pirineu. tot seguir va començar el dinar.

Per la tarda desprès de parlar de la Ruta Comtal (la Cerdanya no ens afecta) vam veure tres experiències de com aprofitar els nostres recursos i treure suc dels visitants. la veritat que de els tres jo em quedo amb l'experiencia de Zerain, aquesta gent te molt clar que els mes importants son ells i desprès la gent que ens visita, jo nomès desitjo que a la comarca de la Cerdanya hagin pres nota i hagin aprés que es molt mes important una persona que viu i treballa aquí que un que només ve a deixar els calerons.
Els ideals polítics de Zerain que no tenen partits, ni dependències, On dediquen tota la vida i el treball al sector primari perquè aquest faci créixer el sector terciari o turisme. La veritat que escoltar el tècnic que va fer la presentació donava gust agafar les maletes i anar-hi de visita.
En el torn de preguntes com sempre els d'aquí va voler treure pit dient que nosaltres tenim el mateix, la veritat que aquesta gent que va fer les preguntes no es va mirar el melic abans d'obrir la boca.
I per acabar el xou de sempre de cent persones varem passar a cent cinquanta, i jo em demano el senyor Nadal necessita tanta escolta, la veritat que entre els dos mossos d'esquadra i la panda de xucladors pilotes i llepaculs arribaven a una cinquantena. President de el Consell Comarcal, alcaldes de la comarca, directors de empreses vinculades a tot a la comarca. No calia fer-se la foto amb el Conseller , aquí només es venia a parlar del turisme pirinenc, no pas de fer la rosca al Nadal.

Democràcia o Burrocràcia

Ara estava llegint les declaracions del personatge aquest que va estar en el govern basc com a consellera, la senyora Rosa Diez, en aquella época segur que pensava diferent per anar amb un govern amb el partit nacionalista basc, però les ganes de poder canvien a la gent.

Dons bé aquest personatge diu que si Catalunya abandona l'estat del Brau i la pandereta , tindrà moltes dificultats per vendre els productes al estat veí. Dons bé jo no tinc clar qui tindrà mes dificultats nosaltres per vendre els nostres productes o ells per mantenir el càncer aquest que han provocat tants anys de desgovern, encara que jo em demano una cosa en el fons les dificultats si existeixen els tindrem els catalans per tant ella no es veurà afectada per res, en consequencia no s'ha preocupar de res. [noticia].

En quan a que la matriu ha de decidir la independència de la nostra nació això es com si ara aquests ciutadans dels hereus de la Corona de Felip V volguessin marxa d'Europa i sigui la resta del mercat comú que decideixi si poden marxar o no, tot dependrà com sempre de on tenim la mamella que amamanta a tots, si aquesta es troba en una part que vol marxar no li permetérem mai, si es par que amamantada llavors quan abans marxi mes en tindrem els demés, aquesta es la democràcia Espanyola, una herència del Siscu i el pperos, molta demo i poca gràcia.

Me subi la reja, una cançó amb molts de records

Avui parlant amb companys de quan anaven a jugar a futbol em van recordar una cançó que cantaven sempre mentre anaven amb el R-5 a jugar a futbol, molts de records porten aquesta cançó, es en llengua estrangera i no massa poètica però la veritat que anava be per passar l'estona molt i veure tots els nanos cantar aquesta cançó era per llogar-hi cadires.

El Turisme Pirinenc en l'horitzó del 2.020

La veritat que aquest seminari sobre el turisme pirinenc promet, sobre tot la ponència marc presentada per el senyor Salvador Anton Clavé , el qual ens parlarà de les tendències actuals, mercats emergents i noves activitats empresarials.
després es parlarà de l'or blanc, la neu, i les noves estratègies per un recurs consolidat, aquest està subdividit en tres parts la primera presentada per el director de Baqueira, el senyor Aureli bisbe parlar de les perspectives del sector de la neu al pirineu.
Desprès els somnia truites del barcelona-2022 aquest cop presentats per l'Enric Truñó parlarà del projecte dels jocs Olimpics . i que aquest projecte està obert als Pirineus, està clar que no diu a quina part dels Pirineus perquè si no vaig mal errat l'Aragó també forma part dels mateixos.
I per acabar tocarà el torn a l'esqui Nòrdic, la germana petita de tot plegat.
Desprès de tot això toca el torn a les begudes pirinenques i la seva restauració a la muntanya.

Per la tarda toca el torn als sectors turístics emergents en territori de muntanya.
rutes i intangibles , turisme de natura i un cas com l'experiència Zerain. i per acabar els nous corrents de turisme gastronòmic.

Jo de tot plegat i trobo a mancar al il·luminat aquell de stalin de Manresa amb les seves grans idees que va esposar un dia a la Molina quan va parlar del trinxat de neu, o que els el mateix barrejar l'esquí amb la gastronomia. Aquest senyor no sap que el 80 % dels esquiadors que venen a la nostra comarca son esquiadors de dia per tant es troben a una distància de Can Fanga d'una hora i mitja com a a molt. Una pèrdua molt valorosa si al final deixa esquerra. Com a mínim podíem riure amb les tonteries de turno.[Idapa.cat]

una Excursió per l'Ariege

Avui amb l'Enric hem anat a fer els estanys de cabeillers i cabeillers noir a la zona de l'ariege, la veritat que no n'havia sentit a parlar mai però ha estat una excursió gratificant.

l'Enric m'ha fet matinar, això de viure a la gran ciutat te aquestes coses que s'aixequen a hora que encara no hi ha posada la muntanya però que hi farem per un dia no passa res. Hem sortit a les 7 del mati per arribar allí quasi bé a les 9 hem passat per ax les thermes, fins aston i allí comença la pujada fins la pressa de Laparam un pel per sobre la pressa hi ha un refugi i allí es deixa el cotxe.

un cop hem deixat el cotxe hem començat a caminar per una vall tota desèrtica amb una verdor brillant i amb quatre vaques que ens acompanyaven pastant per el camp, hem creuat el riu l¡Enric perfecte jo com sempre he tastat l'aigua del mateix i un cop he tingut les botes netes hem seguit per començar la pujada , el camí no estava massa ben fresat qüestió que no hi puja massa gent. desprès de casi una hora i mitja de caminar hem arribat a l'estany de caballeires un inmens estany que esta amb una aigua transparent , segons el gps de l'enric l'altre el negre estava a 650 metres en línia recta, però nassos quins 650 mes drets que hem trobat al final.



Un cop hem fet el darrer collet i hem arribat a dalt la sorpresa ha estat trobar-nos un llac ple de gel i amb unes fotos com les que podeu gaudir vosaltres mateixos, una bellesa en estat pur, Ha estat magnific però veure un llac amb un color negre i tot ple de gel ha estat el millor de tot. desprès d'arribar ha començat la feina de l'Enric, ell es un geocaching
el geocaching es com una religió que consisteix en una gimcana a nivell mundial en busca d'objectes que deixa la gent en els llocs mes estranys . dons bé el passerell de l'enric es una d'aquests personatges i la veritat que mentre em tregui a passejar mentre va a buscar coses d'aquestes per mi ja m'està bé.