ptda: vull agrair a en Jordi i a la petita el seu oferiment d'efectuar ells la denúncia però com els hi vaig voler fer entendre ,un no ha de fer servir les seves amistat per resoldre aquests problemes, el problema es que estem indefensos davant segons quines actuacions.
Catalunya és una nació que tu has de dir com vols que sigui,no deixis que els hereus de Felip V decideixin per tu (porten 300 anys fent-ho) _______________________________________________________________________________________________________ Tinc quatre lectors als que els hi he d'agrair les ganes que posen en llegir allò que jo escric tant malament.

dissabte, 22 de novembre del 2008
JO M ' IDENTIFICO, TU T ' IDENTIFIQUES
ptda: vull agrair a en Jordi i a la petita el seu oferiment d'efectuar ells la denúncia però com els hi vaig voler fer entendre ,un no ha de fer servir les seves amistat per resoldre aquests problemes, el problema es que estem indefensos davant segons quines actuacions.
divendres, 21 de novembre del 2008
HI ha gent que en temps de crisis , estan per sobre le be i el mal

be analitzem el que ens costa tot plegat darrerament, 9 milions de euros son els pressupostats per mantenir aquesta institució . A part d'això el Ministeri de la Presidència ha decidir aportar 3,3 milions de euros mes per millorar, unes coses tant importants com la piscina exterior i les estàtues dels jardins de la Zarzuela. Clar veient necessitats de la reialesa hereva de Felip V, a vegades hi ha coses que no tenen masses explicacions.[noticia]
I ara be la comparació com el senyor Benach que no deixa de ser un President del Parlament de una colònia anomenada Catalunya vol gastar-se 9.000 euros en decorar el seu cotxe oficial mentre que alguns es poden gastar 163.000 euros en reformar la piscina.
Aquests catalans que s'han cregut i clar amb situacions com aquestes aquells que s'anomenen defensors de la honradesa i la llibertat mediàtica, aquells que només podem anomenar els defensors de la creuada hispana. Dons bé aquests personatges ara s'han quedat muts, no serà que només saben cridar quan parlen de Catalunya , mentre que hi ha uns altres que tenen dret de pernada.
La veritat es que en temps de crisis hi ha gent que està per sobre el be i el mal, i això no es democràtic.Tan defendre que tots som iguals i desprès surts al carrer i descobreixeis que això es ciencia ficció.
Mentres al president del Govern el pinotxo Zapatero fent les amèriques i diguen tonteries com que la culp de la Crisi es dels Americans, la veritat que quan un ha de buscar culpable envers de buscar solucions això vol dir que no en tenim cap de solució.
La veritat que amb governants com els que hi ha ara governant a la capital del Regne i els de la Colònia Catalana, la Crisis aquí tocarà fort perquè en lloc de buscar solucions només sabem treure pit i culpar els demés. deu ens agafi confessats.
dijous, 20 de novembre del 2008
Carta al senyor Carretero, no serà una carta als reis d'orient sinó mes aviat al Tió

Amb personatges com aquests que el manen això es un partit esquerdat , sense república i representant els interessos de quatre polítics que quan han vist la mamella del poder ja no s'enrecorden de les seves paraules de independència. Ara només toca aguantar lo que sigui que estem en temps de crisi i no sigui e

I com podem mantenir el nostre statu polític i sobre tot la nostra cadira, dons venen al poble català que surti lo que surti al Tc (tribunal anticonstitucional, perquè no deixa de ser una altre intromissió de la política dintre de la justícia), que no son bones les eleccions anticipades per el bé del poble (aquests governants confonen el poble amb els seus interessos particulars)´.Perquè clar amb aquesta situació de crisi econòmica seria una irresponsabilitat que hi hagi eleccions anticipades, senyor Puigcercós vostè confon la velocitat amb el tocino, perquè per mantenir la cadiretes calentes aquestos paios son capaços de tot,
Dons seguint amb la meva carta, senyor Carretero potser de cara al 2.009 m'agradaria veure'l mes participatiu, i que foti un cop de puny de una vegada i imposi els seus ideals a aquesta banda de aprenents de política que només van a salvar el seu cul. Per cert han tret un joc de Cartes dels polítics dels esquerdats us deixo la adreça. [cartes dels esquerdats]
Casablanca de Llobregat, quan l'enemig el tens a la teva terra, sempre tens l'esquena en perill
.
Hi ha moltes maneres de fer política però aquesta la trobo molt bruta i molt fosca, si aquesta es la manera de pensar personatges com aquests desitjo de tot cor que no ens manin mai gent com aquesta perquè llavors els 40 anys de la dictadura franquista seria una compte de fades al seu costat. Com hi pot haver personatges amb aquesta mentalitat que tinguin la cara de autoanomenar-se demòcrates.
La veritat que la política es molt bruta però arribar als extrems que han arribat aquesta gent acusan als demés de la seva realitat es quasi insultant.
dimecres, 19 de novembre del 2008
dema 20-novembre han passat 33 anys des de la mort d'en Ciscu i hi ha moltes tics que encara perduren


On les dictadures s'han convertit en democràtiques però no deixen de ser dictadures, on el poder continua sent la droga que fa que la gent es baralli per obtenir una cadireta, Ara estem en una societat on es mes important aparentar que ser, estem en una època de la imatge, com deia un personatge del meu poble, el menjar comença per la vista i de la mateixa passa a la boca, estem en una societat on la primera impressió es primordial.
La veritat que no trobo pas a faltar aquells temps, on el "hablame en cristiano" era una imposició, on si tenies qualsevol cosa tenies que anar a veure els enciams o els "maderos" i tenies que utilitzar la seva llengua.

La veritat que tan abans com ara "poderoso cabellero es don dinero", els calers donen i treuen raons , aquesta es la societat actual , que davant qualsevol problema tenir calers o influència es molt important per treure profit de la situació.
Per acabar només dir que la Democràcia no es la panacea de la política Peró abans de gaudir de una dictadura com la Franquista prefereixo una democràcia corrupta.
dimarts, 18 de novembre del 2008
En temps de Crisi. la Solució Saura es posar mes radars, la pela es la pela
Noticia del diari avui [noticia] en la qual es deia que el servei Català de Trànsit te esperances de recaptar 93 milions d'euros en sancions. per arribar a aquestes cotes la solució serà posar mes radars total se instal·laran 35 radars nous a les carreteres catalanes . Segons el conseller Saura amb els radars no es pretén augmentar la recaptació sinó reduir les víctimes mortals. Desprès de dir aquesta Bagenada es va quedar tant ampla el paio, reduir les víctimes mortals, i per fer això voleu dir que no seria mes productiu , posar un limitador de velocitat als cotxes, perquè volem cada cop els cotxes mes potents i amb mes cavalls si desprès ens van reduint el màxims permesos de velocitat,
El Hereu del Comunisme caduc i els partits de l'oposició han polemitzat sobre el dèficit d'agents dels Mossos. Saura ha admès la manca de Mossos però ha explicat que les comissaries no s'estan "buidant" per omplir-ne d'altres, com deien els representants de CiU i PP. La veritat es que jo avui he sofert aquesta manca de personal a les casernes dels mossos he anat a posar una denúncia i m'han dit que torni demà que avui tenien un detingut i no em podrien atendre, si només hi ha una sola persona per prendre nota de les denúncies molt malament anem. Això si demanar-te el Dni i prendre nota de les teves dades ho fan amb molta facilitat però tot lo demés no poden perquè estant saturats de feina. mecatxis cada cop trobo a mancar mes a la guàrdia Civil, i això que ho digui jo que era partidari de una policia nacional catalana te collons però les coses van com van.
Avui per acabar només volia dir que he trobat la faceta principal que fan que els polítics siguin de una raça diferent, es la seva facilitat per mentir, manipular i enganyar al poble. Començant per el President del Govern del País dels hereus de Felip V (aprovarem el estatut que surti del parlament de Catalunya) i acabant per qualsevol batlle de qualsevol municipi de la meva terra, con tal de agafar-se a la cadira fan i diuen lo que calgui, si envers d'aquesta facultat tinguessin la de treballar per el poble , potser llavors seriem un poble mes desenvolupat, però mentre confonguin treballar per el poble amb treure beneficis del poble , malament anem.
dilluns, 17 de novembre del 2008
Montilla, quan la casa li va gran
En Montilla ha fet balanç dels dos anys del Trist-partit o Govern d'Entesa, que només s'entenen per guardar-se les cadiretes uns als altres i poca cosa mes, a més ha defensat la serietat, seguretat i realisme del Govern Català, Bé jo diria que aquest senyor ens ha caigut de Mart i la realitat amb la seva realitat està a molts anys llum, perquè parlar de serietat tinguen a un partit com Iniciativa i els Verds es quasi un insult, vaja papereta que han fet amb el vermut amb la senyora de la Vega.Aquests personatges han aconseguit retirar al antic Psuc a un partit de minories.
Parlar de serietat seguretat i realisme amb una agrupació d'amics com els esquerdats que les lluites internes i els afan de protagonisme dels seus representants estan destrossat el Partit , si en Macia i Companys aixequessin el cap i poguessin veure en que ha quedat el seu Partit.
I ara amb un governants amb un partit que no deixa de ser una filial de la Capital del Regne i que es segueixen les ordres de madrid.Ara com tenim una filial nacional i mig partit que només aspiren a poder disposar de una Cartera de Govern a la Capital del Regne de Felip V ,ara aquest parell fan aliances,Ai quin provenir que ens queda. Dons ara lo més fàcil es criticar la idea de la Casa Gran, però senyor Montilla tingui clar vostè que a la Casa Gran hi ha gent que no hi te cabuda i vostè es un personatges d'aquestos i el lector de diaris cavernícoles i mediàtics com la razon es més de lo mateix.
O canviem de Polítics o la nostra nació està condemnada a ser una colònia productiva del resta de la península.I per acabar la darrera del senyor Montilla. En la qual ha assegurat que en cinc anys de Govern tripartit 's'ha fet molt més proporcionalment i en alguns casos absolutament molt més' que amb els vint-i-tres anys de Conveniència i desunió. Amb aquesta frase li tinc que donar tota la raó , han fet més el ridícul els integrants del Trist-partit que han posat el llistó massa alt perquè algú els hi faci ombra amb totes les seves actuacions .
Bé la veritat es que portem mes de dos anys per aprovar un estatut i un finançament i de moment res de res i a la caixa només hi tenim teranyines i poca cosa més.
Moltes Felicitats, Carmeta

i per acabar us deixo amb uns quants relats dels quaranta relats d'en Bruixot (per ell eren quaranta però de moment encara no toca) [web]
1
Trenta-sis bocins
de pensaments dispersos.
Aniversari!
2
Disset síl·labes
sobre aquest full de paper.
No és un Haikú.
3
Ja no vull més sort
i si jugo amb les paraules
és només un joc.
4
Un cel ple de blau.
Soroll de nens que criden.
Matí de novembre.
5
Una oreneta
creua el dia cap al sud.
Cerca primaveres.
6
He mirat les flors
que cobrien el jardí.
I he vist dragons.
7
Formigues en fila
camí que em porta a la vida
pel mig del menjador.
8
Avui he mirat
dins el calaix dels mitjons.
Només hi ha forats.
9
La una, les dues,
perquè no tinc paraules,
udolo somiant.
10
Claus a les parets
quadres que no recordo
absències de res.
11
La guitarra oberta
repenjada a la paret
espera somriures.
12
Desordeno tot
el que volia ordenar.
Millor no fer res?
13
Com un estúpid
he jugat a ser un home.
Sols era un infant.
14
T'he mirat als ulls.
T'he donat sense pausa.
I he oblidat agafar.
15
Sense moure un dit
he esmicolat tantes coses!
Vull una escombra!
16
El meu objectiu
després de tants viatges:
ventilar la casa.
17
Un autoregal:
no celebrar res de res
i esperar a demà.
18
Un aniversari
és una celebració
o una feinada?
19
Els meus pensaments
s'emboliquen amb la nit
mentre cau la lluna.
20
En la meva pell
camins de tramuntana
escombren l'enyor.
21
Darrere la font
un talp es frega els ulls.
La tardor ha arribat!
22
Un ocell descriu
un infinit en el cel
sobre la ciutat.
23
Encara que el sol
no sap si vol sortir
el rossinyol canta.
24
Un estel fugaç.
Un núvol tallant la nit.
Ganivet d'aire.
25
La sal de la nit
no vol omplir el coixí
de la meva absència.
26
Resum d'un dia:
a la nit no puc dormir;
al matí tinc son.
27
Encara que em creixin
els cabells sense parar
seguiré sent calb.
28
L'àlgebra dels dits:
mentre passa la tarda
cargolo el destí.
29
Tot i que no es veu
creixo cap a terra com
les pastanagues.
30
Si em dones la mà
oberta de bat a bat
et llegiré el fat.
31
Intento descriure
el que sento de dia
però se'm fa de nit.
32
L'ordre dels factors
sí que altera el producte:
Sabates i mitjons!
33
Se'm graven els solcs
de la meva memòria
entremig dels ulls.
34
La veritat és
el límit inabastable
de moltes mentides.
35
Molts anys de fingir.
Finalment he decidit
fingir que fingeixo.
36
Així com la nit
ve sense adonar-nos-en
jo faig el camí.
37
Sóc un llop perdut,
fetiller de pensaments
bruixot d'idees.
38
trenta-sis espelmes
clavades al teu pastís
no sé si hi cabran!
39
Va passar l'ahir.
I l'avui també passa.
Els anys empenyen.
i 40
Has fet Trenta-sis anys.
