La veritat es que el foc va malmetre aquesta part del Vallés occidental, i on hi havia arbres només va deixar ombres, però anar a veure uns amics fins a Sant Llorenç Savall paga la pena, fins i tot les penúries que has de passar amb tant de revolt que acabes mig marejat. Bé jo aquest divendres vaig tenir el goig de poder anar-hi a jugar un campionat de Botifarra, però com soc així de raro primer vaig passar per Sant Feliu de Codines a veure la botiga de l'amic Ramon i de pas comprar unes caixetes de Desparta-ferro de te verd (únic lloc on les puc trobar) i un parell d'ampolles de moscatell General Moragues, que s'acosta el 11 de setembre i hem de anar previstos d'arsenal.
Bé després de deixar la família d'en Ramon per el coll de Gallifa vaig arribar a Sant Llorenç de Savall una vila d'uns 2500 habitants, la presentació de la vila, es que el primer bon dia tenen una senyera amb l'escut del municipi de mes de 20 metres i tots els carrers farcits de senyeres, quina enveja, els carrers centrals tots tallats perquè en aquesta petita vila es mes important la festa major que no pas la circulació dels cotxes.
Jo només li tinc que agrair al amic Manel que hagi deixat conèixer aquesta part de la nostra nació que segur que sinó es per la botifarra no hagués conegut mai,
I a mig campionat de Botifarra varem fer una pausa, cursa de baixada de llits, la veritat que veient la gent bocabadada de veure com els fills i amics baixaven tots amb disfresses, córrer i pujar aquests llits per les pendents que dius, osti tu i perquè el meu poble no ha sabut estar a l'alçada de pobles com el de Sant LLorenç.
Bé el campionat va acabar com sempre. fent amics, guanyar partides mai però això si cada cop increment més la bossa dels amics, perquè cada partida que perds per pallissa segur que tens dos personatges que voldran tornar a jugar amb tu la propera,
El campionat com sempre, l'organització informàtica a càrrec del passerell de Manresa (QjQ),Els veïns del regne dels hereus de Felip V tenien un paio que tenia el nas agafat a la cara l'Enric esta agafat al seu Mac, el rondinaire d'en Deepbuti buscant els tres peus al carrego,aquest tampoc el canviarem mai poder parlar de política una mica amb el Jordi tot un plaer, sempre està be de poder parlar amb un pes pesat de Reagrupament de política i que al menys poder dir les coses com les veus, ell ho te molt clar, llàstima que aquesta espècie de polítics que tenim al nostre país no tingui uns quants de gens d'en Jordi.I desprès lanena lluitant contra el masclisme que encara pots trobar quan jugues a la botifarra, perdre contra una noia no es porta i això li fa bullir la sang. Quin gran lider feminista s'ha perdut la societat, i per acabar el taranta d'en Manel que va d'home dur i es tros de pa amagat,en Manel es un xai amb pell de llop. la veritat que fan un troupe al·lucinant. gràcies a tots per els moments que m'heu deixat viure.
Sant Llorenç de Savall moltes felicitats, vosaltres amb el petits problemes de la gent que no entenc que el be del municipi es un be per a tots i que a vegades es millor vendre al ajuntament perquè el municipi prosperi que mantenir una casa derruïda que í amb una posició estratègica que acabarà sent un cementiri.
La veritat que si algun cop disposeu de uns dies lliures el Vallès occidental es un bon lloc per anar a conèixer país, fins i tot amb camí que hi ha d'anada que tenen mes revolts que dies te el any.
Moltes gràcies Sant Llorenç de Savall i moltes gràcies Manel per el dia que em vas fer passar.