divendres, 13 d’agost del 2010

Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer

De les paraules pronunciades per el president companys en el seu afusellament he de destacar dues frases increïbles la de tornarem a lluitar tornarem a sofrir tornarem a vèncer i una altre que deia He lluitat sempre per Catalunya, he salvat moltes vides però sento ho haver pogut fer més bé pel meu poble. Dons be amb aquestes paraules el 15/10/1940 perdia la seva vida el darrer President de la Generalitat abans del Franquisme.Setanta anys desprès del seu afusellament , la seva presència i la seva flama continuen vives, i les frases igualment. 

Aquest Senyor amb majúscules era  un integrant dels esquerdats quina sorts tenen els seus representats que en Companys no aixequi el cap perquè faria neteja. Com pot degenerar un partit polític i passar de l'esplendor a quasi bé l'oblid amb vuitanta anys. Ho han fet molt malament els seguidors d'en Companys.

Dons be aquest divendres s'ha celebrat un homenatge a La Baule (França) , i clar com sempre els esquerdats a posar-se medalletes , demanat que la societat catalana no podria estar satisfeta amb el cent per cent fins que es declari la nul·lidad del judici de Companys [noticia].

Tot plegat es molt maco però jo em demano potser primer hem de buscar la manera de trencar les cadenes colonitzadors que ens mantenen lligats a la Corona dels Hereus de Felip V i desprès ja homenatjarem als herois, no es cal un reconeixement dels colonitzadors, ens cau la llibertat res mes, i si no volen donant-se la independència política potser amb la econòmica en tenim prou. Llavors veuríem quina mamella han de munyir.




 

dijous, 12 d’agost del 2010

Com convertir una cosa il·legal en legal. Questió de decrets municipals

Hi ha Ajuntaments que mes aviat son ajuntafems perquè les seves actuacions no deixen d'ésser pintoresques, avui us parlaré de la gran actuació de les batllies de Vendrell i Calafell. Aquests desbordats per l'economia submergida dels top manta, han tingut una gran idea. Han decidit crear zones de tolerància per a venedors il·legals. I s'han quedat tant amples. 
Això si els han allunyat de les botigues per reduir els efectes de la competència deslleial. Fem servir aquella màxima dels veïns que diu que cor que sent no pateix. I per acabar-lo d'arreglar surt el Caganer de Pessebre d'en Joan Saura no censurant aquesta decisió. l'ecopijo s'ha limitat a afirmar que els seus vasalls es dedicaran a controlar que els productes que es venguin siguin legals, jo no entenc si això es una acudit o una pressa de pel però de el mes tonto de la classe ja saps que no deixa de ser unes dolentes falsificacions .
I jo em demano tota aquella gent que paga els seus tributs, taxes municipals i tot plegat aquesta gent esta amb inferioritat envers aquests venedors il·legals. I això es democràcia, Tu actua correctament paga tots els teus impostos que ja vindran aquests impresentables que et governen que faran que et miris al mirall i vegis la cara de ruc que poses.[noticia]
.
.

dimecres, 11 d’agost del 2010

Penja l'estelada

Alp també vol penjar la seva estelada 


Jo vull parlar de un situació que la trobo indigna es el cas de la senyora Mercè Esquerrà, veïna de Girona on la Immobiliària que gestiona la seva casa li va demanar que tregui l'estelada que tenia penjada a casa seva .[noticia].
Tot plegat es divertit aquest darrer mes hem menjat aquell drap vermell i groc per tot arreu i ningú els hi demanat res. Ara que tots eren seguidors dels hereus de la corona de Felip V, aquests no deixen que la gent pugui discrepar. He escoltat insult de televisions neofeixistes a gent que no està a favor de la selecció del drap vermell i groc, he escoltat insults per el mateix motiu , i jo em demano aquesta gent sap el que es la democràcia, o només coneixen la seva tirania encoberta de democràcia. 
Els Catalans no som ni millors ni pitjors que els colonitzadors, però el que està clar es que tenim una llengua, una cultura, unes influències diferents als altres per tant la nostra manera de pensar també es diferent i com a tal nosaltres només desitgem poder saber si el poble vol ésser independent.
l'altre dia escoltava al president de la comunitat asturiana dient que la independència de Catalunya l'han de votar tots els espanyols, i jo em demano que ha de decidir qualsevol habitant de sota el Ebre sobre la nostra llibertat d'autodeterminació, això no es una democràcia es una tirania que cada quatre anys canvien de dictador.



 jo en suport a la mercè penjo l'estelada en aquesta pagina. un petit gest de suport a una gran patriota.

dimarts, 10 d’agost del 2010

Per emmarcar

A la portada del bloc de un patriota he vist aquest escrit i m'ha impresionat [lo full de ruta]



"
El moviment RCAT havia esdevingut un dels fenomens més il.lusionats en molts anys. Tenia l'aparença d'una altra manera de fer política, era descaradament independentista, i era antitripartit. Amb aquests principis el fenòmen Reagrupament havia esdevingut no solament una referència política per als seus seguidors i simpatitzants,sinó, i encara més destacable, esdevenir un revulsiu per a tota la classe política. I aquesta era la clau. Era un fenòmen agradable, suggerent i necessari més enllà de la seves sigles. La confiança era poder trasllador la trampera reagrupada al "sistema". Persones que mai votarien a RCAT l'observaven com a "fenòmen necessari". Aquest era el tema.L'espectable dels darrers dies trenca, brutal i sagnant , l'esperança col.lectiva, no només dels seus membres. Passi el que passi, RCAT ja ha esdevingut un partit més, previsible, acomodat, dòcil i homologable a la resta."


Ell parla del que representava aquest aire nou provinent de les muntanyes del Pirineu i en que s'ha convertit, en un mes a aspirar a la mamella del poder. tot plegat dol molt aquesta situació però tot ha estat així.I que el egocentrisme de quatre aspirants a esser els Messies de l'univers ha ensorrat del tot. Una pena tot plegat, perquè envers de una llista nacionalista en tindrem tres o quatre i uns que s'anomenen nacionalistes (els esquerdats) però aquest fins hi tot han perdut la dignitat.
Sabeu quin ha estat el pecat d'en carretero no creues allò que deia, no creua amb les bases no deixar que la gent pogués dir la seva i treure la seva vena dictatorial per tot arreu. Aquí va marcar el futur del seu partit i ara son uns altres els que es mengen les mongetes amb botifarra.O com diuen per aquí dalt les seques amb botifarra.
Per Cert jo que em vaig il·lusionar amb el projecte, molts companys i amics em deien que no anava bé que el doctor el coneixem tots i sabem la seva manera dictatorial de portar les coses, no em va, el teníem de batlle a l'alcaldia de Puigcerdà durant molt de temps, dons he acabat donant la raó aquesta gent, com diuen els veïns l'hàbit no fa al monjo.



El millor Finançament de la nostra història

Ei recordeu que fa quatre dies, quan convenients, filials concessionaries de la capital de Regne i altres espècies ens venien la pel#licula que haviem aconseguit el millor finançament de la nostra història , si aquells temps on els esquerdats deien un número i feien veure tots plegats que discutien fins que s'arribava a un acord. Dons bé ara que veiem la veritat resulta que de l'any 2008 hem de pagar uns 700 milions d'euros, per cert per aquell temps encara no estàvem en crisis, que haurem de pagar els dos propers anys. Dons bé aquest es el gran finançaments que tots plegats van aconseguir, acabar pagant i fent creure al poble que ells son Jesucrist amb els pans i els peixos. [noticia]

Quan la Força de un partit polític, la marca el teu número d'enemics

Es cert que en aquesta vida quan els teus enemics son mes grans i mes important vols dir que fas mes por. Per això es maco veure els atacs i contraatacs que estant rebent per activa i per passiva els partits frikis de el nostre panorama polítics. Veure com el senyor Huguet ens ha de recordar que el únic partit nacionalista que hi ha en aquestes contrades son els seu i els altres son minories ètniques amb cap futur possible. Això de fer partit polítics que treuen vots al seu , i que a més no sumen mes que els que tenen ells fins ara no es el camí. [noticia]
Però jo abans de votar aquests personatges, nefastos impresentables que han confós la seva nació amb la seva butxaca llençaria el vot. perquè ni en carretero ni en Laporta em vendran cap escombra però el que si que tinc segur que no sortiria ni al carrer amb ell es al trilero d'en Puigcercós.
Ara que veuen la cua a la guilla, ara que veuen que potser aquest cop no poden tocar mamella, dons hem d'ensorrat altres polítiques per així poder salvar el coll la nostra, però senyor stalin de Manresa, la política no te mare però això d'atacar per la defensa es una cosa que el poble acaba veient .

dilluns, 9 d’agost del 2010

Corizbul·là el primer candidat de la Cori de Reus

Seguint els juantxismes de la Cori de Reus aquí us deixo el primer candidat per formar part de les llistes per al parlament com son gent de Sort segur que seran de les llistes de lleida això si la gent ho desitja. El primer video va curt de calerons i es poca cosa però be en aquest vida es molt mes important fer una cosa i fracasar que no intentar-lo mai.

Decàleg per la Independència, segons Solidaritat Catalana

Mentres que uns es dediquen a promoure el seu exercit, amb tendències hitlerianes, altres es dediquen a promoure un decàleg per la independència. El tema de Solidaritat Catalana em flipa mes que el de reagrupament, llastima que els primer tinguin al senyor Laporta de cap de Llista, perquè amb un altre personatge segur que els hi aniria molt millor. Aquest es el decàleg que promou solidaritat Catalana.

CONSTRUÏM LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA
INDEPENDÈNCIA
Democràcia, Benestar i Estat propi
1. Construïm la Solidaritat Catalana per la Independència
La Solidaritat Catalana per la Independència (SI) som un
moviment democràtic de base i ciutadà que es presenta a les
eleccions al Parlament per proclamar la independència de
Catalunya.
2. Per què necessitem ara la Solidaritat Catalana per la
Independència?
El 13 de juliol de 2010 tots els partits polítics parlamentaris (ICV,
PP, ERC, PSC i CIU) van pactar tombar les dues iniciatives
populars perquè el Parlament de Catalunya convoqués un
referèndum sobre la independència, frenant així lʼesperit de la
manifestació del 10 de juliol, amb un milió i mig de ciutadans
cridant independència i el de la Consulta sobre la Independència.
Aquests partits han preferit continuar prioritzant els pactes,
governs i càrrecs que els assegura lʼautonomisme a donar una
resposta al clam popular. Necessitem un moviment polític sense
ambigüitats, amb control democràtic i que no enganyi, disposat a
proclamar la independència en la propera legislatura 2010-2014.
3. Amb quins compromisos i objectius ens presentem a les
eleccions?
1) Proclamar la independència en la propera legislatura
(2010-2014)i sotmetre-la a referèndum i constituir el Govern de
Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de lʼEstat
Català en el si de la Unió Europea. Només entrarem en un
Govern, en solitari o en coalició, que assumeixi aquest objectiu i
hi treballi decididament.
2) Impedirem que sumi i es formi un tercer tripartit a Catalunya, i
no donarem cap suport a un Govern on hi participin partits
dʼobediència espanyola.
3) En el cas que formin govern els contraris a la independència,
treballarem decididament per difondre i fer créixer el projecte
independentista, denunciarem el carreró sense sortida al que ens
aboca lʼautonomisme que governi, que no comptarà amb el
nostre suport, i serem la corretja de transmissió, des dʼuna
oposició seriosa i rigorosa, de les demandes de la ciutadania.
4. Perquè la independència de Catalunya és la prioritat del nostre
projecte?
Perquè el nostre futur i el nostre benestar depenen dʼassolir un
Estat propi. Els avantatges que Catalunya sigui un Estat són
molts i sʼhan exposat des de lʼàmbit acadèmic i professional.Amb
Estat, Catalunya acabarà amb lʼespoli fiscal de 3.000 euros per
persona i any i podrem sortir abans de la crisi. Disposarem de
tots els nostres recursos i podrem fer polítiques que ens
permetran incrementar les pensions de la gent gran, millorar la
sanitat i tenir un ensenyament de millor qualitat. Els treballadors
tindran millors salaris i les empreses amb seu a Catalunya
pagaran menys impostos, tindran més beneficis i obtindran més
ajuts per a la innovació, la recerca i el desenvolupament.
Amb un Estat Català disposarem dʼinfraestructures de primer
nivell, apostarem per lʼarc mediterrani que permetrà als nostres
ports ser la porta dʼÀsia a Europa, podrem gaudir dʼun sistema
aeroportuari i una xarxa ferroviària que connecti Catalunya amb
el món i una xarxa viària sense peatges. Si Catalunya és un Estat
serem el quart dʼEuropa en major renda per càpita!
5. Som un moviment democràtic perquè és lʼúnica manera de
generar prou força per proclamar la independència
Som un moviment ciutadà de base democràtica, on tots els
adherits poden votar i ser votats com a candidats i que pren
col·lectivament les decisions transcendents. Aquest model
organització és lʼúnic que afavoreix la cultura de lʼesforç, del
treball, i lʼelecció dels millors, els elegits democràticament pels
adherits, uns valors imprescindibles per esdevenir majoritaris. El
contrari – ratificar les llistes proposades per la direcció i no tenir
en compte els adherits en res més que aplaudir el que els ve
cuinat des de dalt - ens portaria a caure en els vicis i els errors
dels partits polítics antics: lʼadulació, la cooptació, el nepotisme,
la manca dʼautoexigència, la corrupció, la mediocritat i
lʼallunyament de la ciutadania.
6. Com escollirem els candidats i candidates que conformaran les
llistes electorals?
Convocarem quatre assemblees de circumscripció que es
celebraran el 4 de setembre a la respectiva capital, on sʼobrirà
col·legi electoral. Tothom que sigui adherit sʼhi podrà presentar
individualment o en equip (dʼun nombre molt limitat de persones
que garanteixin representació territorial, de gènere o pluralitat
ideològica). Podran participar-hi i emetre vot secret totes les
persones que siguin adherides o simpatitzants i que hagin abonat
la quota dʼadhesió de 20€ lʼany (que es podrà pagar fins el
mateix dia de lʼassemblea). Cada persona disposarà dʼun nombre
plural de vots i podrà votar a les persones individuals o equips
que consideri.
Cada candidatura electoral, des del primer lloc i successius,
sʼordenarà en funció del nombre de vots –de major a menor- que
assoleixin les persones individuals o equips indistintament.
Dʼaquí pocs dies sʼenviarà la convocatòria de lʼassemblea a tots
els adherits i simpatitzants. Tots els candidats poden enviar
argumentació i escrits per demanar el vot dels adherits, que
rebran tots ells i els simpatitzants, i podran posar-se en contacte
via correu electrònic i a través dels actes presencials que
organitzin.
7. Com aprovarem el manifest electoral?
LʼAssemblea de lʼ11 de setembre En lʼAssemblea Nacional de
tots els adherits i simpatitzants que se celebrarà lʼ11 de
setembre, que abans hauran rebut el manifest electoral.
8. Com ens organitzem territorialment ?
En Comissions Locals de Campanya on hi poden participar tots
els ciutadans del municipi i en Coordinadores Comarcals on hi
participen totes les Comissions Locals de Campanya.
9. Quin calendari de treball portarem a terme?
La Campanya per difondre els avantatges de lʼEstat propi i la
campanya electoral Durant el mes dʼagost Solidaritat Catalana
per la Independència sʼestà organitzant a tots els municipis del
país. Durant el mes de setembre impulsarem presentacions
públiques a tots els municipis i presentarem la campanya sobre
les avantatges de disposar dʼEstat propi. A lʼoctubre abordarem la
campanya electoral. Totes les Comissions Locals hem
dʼorganitzar un acte de presentació durant el mes de setembre i
activitats al municipi per donar a conèixer el projecte.
10. Treballem per la unitat de tot lʼindependentisme
Solidaritat Catalana per la Independència treballa perquè tots els
adherits, militants i simpatitzants de partits i organitzacions
independentistes puguem convocar de forma unitària les
assemblees del dia 4 de setembre i escollir democràticament les
llistes de la candidatura independentista unitària i transversal.
Així ho hem proposat ja a les demés organitzacions
independentistes. Les candidatures les han dʼintegrar les
persones que resultin més votades, no les designades des de
dalt per quotes.

diumenge, 8 d’agost del 2010

La Teta Catalana, la mes castigada del món

Avui he rebut aquest correu, la veritat que m'ha encantat perquè diu el que moltes persones pensa i que no son capaços a dir, les mamelles catalanes son molt maques però ja està be de munyir-les tant, potser que en busquin unes altres per exprimir. Moltes gràcies Marc per el fitxer.



dijous 1 de juliol de 2010
Dia de la teta: La mamella catalana




La teta catalana, un exemple de generositat

De mamelles n’hi ha de molts tipus: grans, petites, dures, tobes, flàcides, terses, suaus, aspres. Amb el mugró gran com un ou ferrat, o petit com un botó, relaxat o de punta.

Però si n’hi ha alguna que destaca pel seu caràcter acollidor, amable i generós és la teta catalana.

Prou ho saben els espanyols que des de fa més de 300 anys s’hi han estat alletant, que l’han espremut per treure-li tota la llet possible.

La teta catalana, la dida d’Espanya, que ha alletat a milions d’espanyols, sense repòs, incansable, inesgotable, generació rere generació.

Però la teta catalana està cansada. Ja no és aquella teta jove, innocent, jovial, sempre oberta a què tothom s’hi amorrés, sempre a punt per acollir qualsevol boca assedegada de nutrients.

Finalment la teta catalana s’ha vist el cul i no està disposada a continuar sent la font d’aliment d’aquells que durant tant de temps l’han maltractada, l’han insultada i l’han vexada.

Ara ja té molt clar que no vol que cap veí continuï aprofitant-se de l’esforç que li suposa haver de tenir el pit a punt cada dia, ple a vessar, perquè tothom qui vulgui s’hi amorri a plaer, sense donar-li ni tant sols les gràcies.

Per això, la teta catalana s’ha alçat, amb els mugrons enlaire, desafiant el cel, per cridar ben fort:

Adéu Espanya! Aneu a mamar-la a un altre lloc.

TRADUCCION:

jueves 1 de julio de 2010 Día de la teta:
La teta catalana, un ejemplo de generosidad
De mamelles (TETAS) hay de muchos tipos: grandes, pequeñas, duras, blandas, flàcidas, tersas, suaves, ásperas. Con el pezón grande como un huevo frito, o pequeño como un botón, relajado o de punta.
Pero si hay alguna que destaca por su carácter acogedor, amable y generoso es la teta catalana.
Bastante lo saben los españoles que desde hace más de 300 años se han sido amamantando, que la han exprimido para sacarle toda la leche posible.
La teta catalana, la nodriza deEspaña, que ha amamantado a millones d’españoles, sin reposo, incansable, inagotable, generación tras generación.
Pero la teta catalana está cansada. Ya no es aquella teta joven, inocente, jovial, siempre abierta a qué todo el mundo se amorrara, siempre a punto por acoger cualquier boca sedienta de nutrientes.
Finalmente la teta catalana se ha visto el culo y no está dispuesta a continuar siendo la fuente d’alimento de aquellos que durante tanto de tiempo la han maltratado, la han insultado y la han vejado.
Ahora ya tiene muy claro que no quiere que ningún vecino continúe aprovechándose del esfuerzo que le supone tener el pecho a punto cada día, lleno a rebosar, pora que todo el mundo que quiera se amorre a placer, sin darle ni tan solo las gracias.
Por esto, la teta catalana se ha levantado, con los pezones en alto, desafiando el cielo, para gritar bien fuerte:
Adiós España! Vais a mamarla a otro lugar.

Anna Roig, i je t'aime, una veu magnífica

La Cori, serà la nostra salvació? no millorarem però per lo menys riurem

La veritat es que amb tanta mentida deixada anar per tot arreu, amb tanta presa de pel per part de tothom, en tants canvis d'opinió, amb tanta foscor i poca llum, un es planteja aquesta tardor a qui votar. No disposem de cap partit net ni polit, tot son grisencs ni blancs ni negres, matisos que fan que un es plantegi anar a dipositar el seu vot.
Dons bé entre tanta cosa rara ara he vist que la cori es vol presentar a les eleccions del Parlament de Catalunya, i jo em demano i perquè no, mes malament que el trispartit o que els convenients desunits no ho poden pas fer, i com a mínim riuríem que ves per on això es prou important per el tarannà correcte de la vida quotidiana. [noticia].
De pas donaríem mes arguments al Programa Polònia de Tv3 que això del parlament es un circ i els pallassos no van a fer riure a la gent sinó a salvar la menjadora.
I parlant de Pallassades ahir vaig llegir les declaracions del senyor Llorente portaveu dels esquerdats [noticia], dient que des de que aquests estant al govern ha pujat l'independentisme a Catalunya. Jo li don tota la raó, però gracies a les seves actuacions sinó gràcies a les seves males gestions, i que consti que els esquerdats no son un partit independentista sinó mes aviat dependentista de la menjadora que tenen aquest moment, i que en el moment que han tocat teta han perdut tota senyal independent i s'han convertit a una franquícia del partit del pinotxo zapatero.
La Cori i en el seu nom l'Ariel Santamaria ha penjat aquesta presentació en la seva pagina [LA CORI BUSCA CANDIDATS]. Segur que trobaran molta gent amb ganes de participar . molts sort segur que trobareu els juantxi que esteu buscant




VES QUE HI FAREM

El company Boladevidre te penjat aquest vídeo en el seu blog [ves que hi farem]. On aquesta Cançó parla de la realitat Catalana , en aquest vídeo podeu escoltar la realitat Catalana, la de que el país invasor no ens deixarà anar mai perquè no els interessa quedar-se sense la gallina dels ous d'or i la realitat Catalana que el seny (altrament dit Covardia) no ens permet trencar les cadenes que ens tenen sotmesos a les directrius de la Capital del Regne dels Hereus de Felip V.
Nosaltres , els catalans, tenim descendència grega ,romana, i també fenícia, per quatre duros encara que siguin sevillans ens venem la millor postor. Per tant , sortim a les manifestacions sobre la nostra nació, cridem molt aquell dia però arribem a casa pleguem la bandera i ja em complet, i fins la propera manifestació no fem ostentació de la nostra nació , ni de els sentiments ni res, som Catalans d'opereta.
Per tant si volem aconseguir trencar les cadenes que ens tenen esclavitzats al regne del Hereus de Felip V, el primer que hem de fer es creure'ns que ho podem aconseguir i tot seguit lluitar cada dia per aconseguir la nostra meta, potser d'aquesta manera si que algun dia podrem trencar aquestes cadenes maldites.