dimarts, 10 d’agost de 2010

Per emmarcar

A la portada del bloc de un patriota he vist aquest escrit i m'ha impresionat [lo full de ruta]



"
El moviment RCAT havia esdevingut un dels fenomens més il.lusionats en molts anys. Tenia l'aparença d'una altra manera de fer política, era descaradament independentista, i era antitripartit. Amb aquests principis el fenòmen Reagrupament havia esdevingut no solament una referència política per als seus seguidors i simpatitzants,sinó, i encara més destacable, esdevenir un revulsiu per a tota la classe política. I aquesta era la clau. Era un fenòmen agradable, suggerent i necessari més enllà de la seves sigles. La confiança era poder trasllador la trampera reagrupada al "sistema". Persones que mai votarien a RCAT l'observaven com a "fenòmen necessari". Aquest era el tema.L'espectable dels darrers dies trenca, brutal i sagnant , l'esperança col.lectiva, no només dels seus membres. Passi el que passi, RCAT ja ha esdevingut un partit més, previsible, acomodat, dòcil i homologable a la resta."


Ell parla del que representava aquest aire nou provinent de les muntanyes del Pirineu i en que s'ha convertit, en un mes a aspirar a la mamella del poder. tot plegat dol molt aquesta situació però tot ha estat així.I que el egocentrisme de quatre aspirants a esser els Messies de l'univers ha ensorrat del tot. Una pena tot plegat, perquè envers de una llista nacionalista en tindrem tres o quatre i uns que s'anomenen nacionalistes (els esquerdats) però aquest fins hi tot han perdut la dignitat.
Sabeu quin ha estat el pecat d'en carretero no creues allò que deia, no creua amb les bases no deixar que la gent pogués dir la seva i treure la seva vena dictatorial per tot arreu. Aquí va marcar el futur del seu partit i ara son uns altres els que es mengen les mongetes amb botifarra.O com diuen per aquí dalt les seques amb botifarra.
Per Cert jo que em vaig il·lusionar amb el projecte, molts companys i amics em deien que no anava bé que el doctor el coneixem tots i sabem la seva manera dictatorial de portar les coses, no em va, el teníem de batlle a l'alcaldia de Puigcerdà durant molt de temps, dons he acabat donant la raó aquesta gent, com diuen els veïns l'hàbit no fa al monjo.



4 comentaris:

jordi ha dit...

Quantes vegades t'han dit últimament "ja t'ho vaig dir jo"? Un partit polític basat en el personalisme del lider, es el mes semblant a una secta. Joan Laporta porta el mateix camí, a no ser que Carretero es baixi del seu pedestal i faci una aliança amb ell. Tot i això a mi personalment em continuen sense agradar cap dels dos.

Per cert em continua agradant el teu bloc, un altre vegada et felicito.

ALP2500 ha dit...

Gràcies Jordi, en aquest sentit fa temps que em vas fer un comentari sobre el Doctor i el temps t'ha donat tota la raó del mon, per tant jo t'he d'agrair aquell comentari, perquè el temps i les seves actuacions han fet que tot allò que vas dir esta molt encertat.

jordi ha dit...

També es interessant observar com els "amics" de tota la vida li van donant l'esquena, o almenys de cara als partits esquerdats. Abans era molt habitual veure per Puigcerdà a l'alcalde Planella i a Carretero de la maneta i ara només es veuen a la intimitat. No es l'únic cas de gent que li fa això des dels esquerdats. La poltrona es el que te.

ALP2500 ha dit...

Jordi les amistats ens veuen en aquests moments, aquest cas es normal desprès de l'alcaldia de Puigcerda hem de buscar alguna cosa mes i mes aviat la trobarem llepant el culet als esquerdats que als reagrupats, aquí teniu un exemple clar i senzill de posició política, que diu aquell jo abans llogater de casa gran que amo de casa petita.