La Teta Catalana, la mes castigada del món

Avui he rebut aquest correu, la veritat que m'ha encantat perquè diu el que moltes persones pensa i que no son capaços a dir, les mamelles catalanes son molt maques però ja està be de munyir-les tant, potser que en busquin unes altres per exprimir. Moltes gràcies Marc per el fitxer.



dijous 1 de juliol de 2010
Dia de la teta: La mamella catalana




La teta catalana, un exemple de generositat

De mamelles n’hi ha de molts tipus: grans, petites, dures, tobes, flàcides, terses, suaus, aspres. Amb el mugró gran com un ou ferrat, o petit com un botó, relaxat o de punta.

Però si n’hi ha alguna que destaca pel seu caràcter acollidor, amable i generós és la teta catalana.

Prou ho saben els espanyols que des de fa més de 300 anys s’hi han estat alletant, que l’han espremut per treure-li tota la llet possible.

La teta catalana, la dida d’Espanya, que ha alletat a milions d’espanyols, sense repòs, incansable, inesgotable, generació rere generació.

Però la teta catalana està cansada. Ja no és aquella teta jove, innocent, jovial, sempre oberta a què tothom s’hi amorrés, sempre a punt per acollir qualsevol boca assedegada de nutrients.

Finalment la teta catalana s’ha vist el cul i no està disposada a continuar sent la font d’aliment d’aquells que durant tant de temps l’han maltractada, l’han insultada i l’han vexada.

Ara ja té molt clar que no vol que cap veí continuï aprofitant-se de l’esforç que li suposa haver de tenir el pit a punt cada dia, ple a vessar, perquè tothom qui vulgui s’hi amorri a plaer, sense donar-li ni tant sols les gràcies.

Per això, la teta catalana s’ha alçat, amb els mugrons enlaire, desafiant el cel, per cridar ben fort:

Adéu Espanya! Aneu a mamar-la a un altre lloc.

TRADUCCION:

jueves 1 de julio de 2010 Día de la teta:
La teta catalana, un ejemplo de generosidad
De mamelles (TETAS) hay de muchos tipos: grandes, pequeñas, duras, blandas, flàcidas, tersas, suaves, ásperas. Con el pezón grande como un huevo frito, o pequeño como un botón, relajado o de punta.
Pero si hay alguna que destaca por su carácter acogedor, amable y generoso es la teta catalana.
Bastante lo saben los españoles que desde hace más de 300 años se han sido amamantando, que la han exprimido para sacarle toda la leche posible.
La teta catalana, la nodriza deEspaña, que ha amamantado a millones d’españoles, sin reposo, incansable, inagotable, generación tras generación.
Pero la teta catalana está cansada. Ya no es aquella teta joven, inocente, jovial, siempre abierta a qué todo el mundo se amorrara, siempre a punto por acoger cualquier boca sedienta de nutrientes.
Finalmente la teta catalana se ha visto el culo y no está dispuesta a continuar siendo la fuente d’alimento de aquellos que durante tanto de tiempo la han maltratado, la han insultado y la han vejado.
Ahora ya tiene muy claro que no quiere que ningún vecino continúe aprovechándose del esfuerzo que le supone tener el pecho a punto cada día, lleno a rebosar, pora que todo el mundo que quiera se amorre a placer, sin darle ni tan solo las gracias.
Por esto, la teta catalana se ha levantado, con los pezones en alto, desafiando el cielo, para gritar bien fuerte:
Adiós España! Vais a mamarla a otro lugar.