divendres, 13 d’agost del 2010

Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer

De les paraules pronunciades per el president companys en el seu afusellament he de destacar dues frases increïbles la de tornarem a lluitar tornarem a sofrir tornarem a vèncer i una altre que deia He lluitat sempre per Catalunya, he salvat moltes vides però sento ho haver pogut fer més bé pel meu poble. Dons be amb aquestes paraules el 15/10/1940 perdia la seva vida el darrer President de la Generalitat abans del Franquisme.Setanta anys desprès del seu afusellament , la seva presència i la seva flama continuen vives, i les frases igualment. 

Aquest Senyor amb majúscules era  un integrant dels esquerdats quina sorts tenen els seus representats que en Companys no aixequi el cap perquè faria neteja. Com pot degenerar un partit polític i passar de l'esplendor a quasi bé l'oblid amb vuitanta anys. Ho han fet molt malament els seguidors d'en Companys.

Dons be aquest divendres s'ha celebrat un homenatge a La Baule (França) , i clar com sempre els esquerdats a posar-se medalletes , demanat que la societat catalana no podria estar satisfeta amb el cent per cent fins que es declari la nul·lidad del judici de Companys [noticia].

Tot plegat es molt maco però jo em demano potser primer hem de buscar la manera de trencar les cadenes colonitzadors que ens mantenen lligats a la Corona dels Hereus de Felip V i desprès ja homenatjarem als herois, no es cal un reconeixement dels colonitzadors, ens cau la llibertat res mes, i si no volen donant-se la independència política potser amb la econòmica en tenim prou. Llavors veuríem quina mamella han de munyir.