Gaietana Alvarez , la nova Cid Campeadora

La veritat que aquesta mena de conqueridors dels hereus de Felip V em te fascinat, m'encanta aquesta manera de teledirigir les noticies de transformar la noticia per l'interès propi, i clar qui millor que una periodista per cuinar aquesta feina.Com sempre de aquí dos mesos veurem la resolució però jo diria que esta mes resolt que el judici dels presos polítics catalans. Però amb tants candidats diferents la resolució pot resultat fins i tot divertida.

Però comparar el 23-febrer amb el 1-Octubre, comparant els tancs al carrer amb gent amb llaços grocs , comparar entrar al parlament amb dispars a gent amb un sobre anant a votar , i acabar dient que son mes perillosos els segons que els primers te tota la raó del mon els segons tenen arguments per desitjar marxar i desitjar votar els altres fan que coses per la força i contra la força sempre es pot actuar amb mes força però amb els segons si apliquem la força ens passa el que ens va passar 1-octubre que aquesta força s'ens escapa de les mans i acabem sortint a les noticies de tot arreu.

I per acabar ressaltar no saber català com una virtut per poder ser alcalde de Barcelona ho trobo una mica insultat, però bé jo crec que es el poble de Barcelona qui ha de triar el seu batlle per tant com diuen per la meva comarca Ja s'ho faran.

Presentació del nou Teatre Municipal

Aquesta setmana s'ha efectuat la presentació del Nou Teatre Municipal, la veritat que ja tocava tot plegat però resulta que estem a quasi bé dos  mesos de les eleccions municipals i això fa una mica de tuf a pre-campanya electoral. I ara es quan em venen els dubtes

I si el poble vol un canvi d'aires i no vota els que estant dirigint la Casa Consistorial, què passarà llavors que els hipotecarem els propers dos anys amb una inversió que no te la prioritat que li han donat els dirigents d'ara no seria molt mes ètic deixar que fos el poble que decidís quan manca tant poc per un tancament de legislatura municipal si li interessa aquesta hipoteca o no li interessa.

Han tingut quatre anys per començar a treballar per el municipi, el que no es de carrer que ens estem amb les mans les butxaques el primers tres anys i nou mesos i ara ens surti la vena de arreglar el poble i a corre-cuita a arreglar tot el que calgui perquè la cadira es la cadira i l'hem de conservar com sigui. bé de aquí  dos mesos veurem el resultat. de una manera o altre que tot plegat no us tregui el son.

Dic que tot semblava una campanya pre-electoral, perquè els que van guanyar fa quatre anys anaven per un costat, i els que sembla que haurien de formar les properes llistes d'oposició anaven junts per un altre. desprès quan es presentin les llistes haurà sorpreses, i això es lo divertit de tot plegat però fins ara tot segueix el guió establert.