La Carta Catalana als reis

Bé avui tocar parlar de la famosa Carta Catalana, aquell que diu uns mínims a negociar i per sota aquests no hi ha cap mena d'acord. Està bé això. Però clar com es secreta aquesta carta i quan disposem de la quantitat de les amoïnes dels polítics del regne de Felip V llavors direm si estem d'acord o no compleix els mínims desitjats , un cop vista la conducta dels polítics Catalans, voleu dir que no ens donaran gat per llebre?, i vinga desprès tots contents. Potser estem en posició de dues cartes, o tres, o potser es una carta en blanc. senyor que això de les cartes secretes sona a presa de pel.
En primer lloc us voldria parlar del destí de la "Carta" i a qui va destinada, els reis d'orient no crec perquè llavors encara donaríem més temps als hereus de Felip V, per tant aquesta "Carta" deu anar destinada als descendents de Pelai. Li enviem aquesta carta a ells perquè són els únics que ens podem donar la nostra tan desitjada independència. Potser que deixem de marejar la perdiu i diguem prou. Potser ja va sent hora de que ens fem valorar que som catalans nassos i no una banda en busca de almoines, lo que nosaltres volem i demanen no es res més que allò que ens corresponent perque es nostre, no volem que ens beneficien en res, només que la propietat de l'equitat estigui per damunt de les Ong, perquè si apliquem la política de prendre a uns per beneficiar a uns altres , el únic que estem fent es fer que aquests darrers estiguin molt contents mentres els altres (lloc que sempre correspon als catalans) estiguin emprenyats.
També tinc ganes de parlar dels paladins que ens han de defendre davant aquesta nova situació i començarem per vots obtinguts les darreres votacions
1.-El Pentinat: quan un juga fort a vegades no guanya i ell ho va fer les darreres eleccions , o tot o res i clar llavors et quedes en res, es un voler i no poder. Sempre portarà darrera el ara no toca, i clar aquell polític era de pes, encara que ens vengués fum durant mes de vint anys, si haguès pactat l'estatut com va fer el país basc altre gall cantaria llavors, però això ja es història i no hi podem fer res .
2.-El Titellaire: Aquest senyor per la seva manera de Actuar esta fent cada dia que passa millor president al seu antecessor , a vegades no cal saber dirigir sinó seguir la corrent que portava el seu partit anys enrera i ja estava, però quan tots diuen la seva i un no te criteri propi, passen les coses que passen, el "si senyor" està en boca de tots, aquest senyor ha de pensar que a vegades millor morir de peu que viure agenollat.
3.-El Casteller: bé aquest polític té data de caducitat. Això per el poble català es una sort com a mínim la empresa de col.locació de la generalitat es quedarà sense candidats per ubicar .
Llàstima que el succesor d'aquest no tingui clar que vol dir lluitar per el seu País i confongui el País per els seu clan. Només dir-li al senyor aquest que els castells, es per fer pinya no pas per trepar per la parra trepitjant els de sota
4.-El Caganer: aquest senyor que pacta el que pacta pensant només amb la seva cadira, on la baixada de pantalons es la seva virtut, aquesta i anar de copes amb els hereus de Felip V, aaccions com la realitzada per aquest personatge ha marcat per sempre el destí de un partit. Partit que disposava de un historial magnífic i que per actuacions d'aquestes ha fet que perdés tota credibilitat .

la Jugada serà quin d'aquests quatre moscaters del regne de Catalunya serà el primer en abandonar el vaixell, segur que algú d'ells voldrà guanyar mes pes i posar-se una medalleta. El temps i una canya ens donara la situació.
Bé jo prefereixo que els missatgers no tinguin massa importància, el mes important per Catalunya es el missatge i aquest ha de ser clar, "o Caixa o Faixa". Si som capaços d'ésser ferms amb aquesta dita potser aconseguirem alguna cosa , sinó haurem passat quatre mesos mes marejant la perdiu.

Ptda: Vull agrair a un personatge la publicitat gratuita que m'està fent del blog, però la veritat sigui dita no cal, cadascú pot interpretar les coses com vulgui o mes aviat com pugui, i la veritat absoluta no existeix, en quan a publicar la noticia segons et bufa el vent i separant les coses segons el interès particular de les coses no deixar d'ésser una mica barroer, però bé cadascú es amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules

Titelles i titellaire

Avui us parlaré de la feina de titellaire, que per mitjans d'un fil es mou de un costat darrera l'altre i ens fa fer lo que ell vol. El meu titellaire es diu Pinotxo Zapatero i la titella major es el senyor Montilla ,i les altres la formen el poble català, portem un temps que fem lo que madrid vol però sense estirar el fills de la titella sinó només en paraules ,ens venen fum i a nosaltres jo diria que ens interessa creure'ns lo que ens diuen, som així , el fet diferencial d'ésser catalans . La veritat es que això sembla l'acudit del conill i la pastanaga , ens ensenyen la pastanaga i van tirant i nosaltres darrera ella però sense poder-la agafar mai , per a mi la pastanaga és l'estatut i el finançament del mateix.

Potser ja va sent hora de dir prou, segadors de la terra, d'aixecar-nos de una vegada tots junts contra aquest joc de la pastanaga i el conill , i dir o faixa o caixa ,perquè sinó tornarem a ésser les titelles de sempre, que amb quatre paraules ens prenen el pel. Això sempre es lo mateix por de que passarà però amb el mal anomenat seny no anem enlloc.

Mireu des de que es va aprovar l'estatut per el nostre parlament amb mes de un 90 % de votacions a favor, l'hem anat rebaixant com fan amb el vi a base de posar-li aigua fins que ha quedat tant diluït que del vi del començament no en queda ni rastre, i clar resulta que fins i tot l'aigua aquesta tenyida que tenim ara ens volen discutir. Dons jo crec que això del català emprenyat ara haurien d'anar al català irritat i d'aquest al Català revolucionari ,es el moment de sortir al carrer i dir la nostra .

Perquè la presa de pel no vagi a més, potser ja va sent l'hora que els partits de Catalunya vagin units a lluitar per lo mateix, i si això vol dir que el Psc s'ha de divorciar del amo Psoe ja tarden en signar aquesta situació,i si això vol dir que els mal anomenats partits de catalunya fàgint la neteja que han de fer i tingui la finalitat que han de tenir, la seva i la nostra Catalunya , perquè darrerament aquí només ens interessa el càrrec que disposem i poca cosa més, un exemple el tenim amb el Sr Carod que remarca que es vicepresident de catalunya quan no deixar d'ésser vicepresident del govern de Catalunya, per cert srs. de la Generalitat de Catalunya podríem actualitzar la pagina del govern i treure de una vegada que el senyor Carod es el President d'ERC les darreres votacions va sortir un altre i la llàstima es que el que va quedar segon no hagués guanyat.
Perquè vendre que nosaltres serem els mes millor i ara resulta que tots tenen el mateix estatut que el nostre, i que nosaltres rebrem més calers i totes les demés comunitats també ho rebren , la pregunta es de on sortiran aquests calers? perquè clar algú ha de sortint perdent si els demés guanyen.
Per acabar amb aquesta pressa de pel que es la conducta del partit socialista del país veí , només dir que si el temps posa la gent a lloc, aquest fa temps que tenen el lloc destinat . ara han de jugar als politics catalans a veure que fem o si com sempre parlarem del Seny català i apa un altre clatallot per no ser menys .
Si cada Poble recull lo que ha sembrat, nosaltres només hem escampat fems (tirar fems)

Cafè o Almoines per a tothom

El partit socialista va a la seva a contra-corrent sobre tot quan insisteix en el famós cafè per a tothom, a veure si no és el cas que podem fer miracles, em podrien explicar com es pot beneficiar a tothom sense perjudicar a ningú. En aquesta vida quan algú surt beneficiat en alguna cosa segur que algú sortirà perjudicat o menys beneficiat, per tant quan surt la secretària d'organització dels socialistes espanyols , la senyora Leire Pajin, recordant que el govern del pinotxo Zapatero busca un model de finançament que sigui bo per a totes les comunitats, i a més que el govern seguirà amb els criteris de rigor i prudència, arribes a la conclusió que això es un acudit sense cap mena de gràcia, et quedes amb cara de babau , no li veus la gràcia enlloc.

Bé la veritat sigui després de tres anys de l'aprovació de l'estatut, després de una votació per el mateix un aprovació majoritària, després d'escoltar de les orelles del sr. Zapatero , que aprovarà l'estatut que surti del parlament català , després de tot això veus la actuació del partit socialista de anar posant pals a les rodes i només arribes a una conclusió , quins cinc anys perduts per a arribar al mateix lloc on estaven , i clar encara estem en la lluita del finançament , el problema es que hem marejat tant la perdiu , que no sabem on ens trobem i ara tenim mes problemes que els calers que teòricament ens han de retornar, tenim una crisi econòmica de cavall, un dèficit fiscal enorme(gràcies als 400 euros ), unes actuacions dels politics espanyols de escàndol per incompliment dels pactes fets fins ara , La veritat sigui dita si que només som un preàmbul de nació en l'estatut. massa temps perdut per tant poc aconseguit .

Vaig trobar una frase de internet que em va encantat i diu així: Cada dia que passa sense manifestar-nos per la nostra catalanitat és una oportunitat perduda.

L'Esport Nacional, malversació de fons Públics

Ara que només és parla del nou estatut i de els diners que ens han de retornar, tinc ganes de parlar del destí que tenen els calers que els contribuents aportem a les administracions . Tan sigui a nivell local, com a nivell estatal, l'Administració dels caudals públics es molt poc òptima .

Si la finalitat del nou estatut es recuperar lo que nosaltres em aportat està be, però si hem de recuperar aquests calers per malgastar com fem en una part amb els que ens aporten fins ara, llavors no ens cal un nou estatut, primer optimitzem els nostres recursos i desprès en reclamen els que ens corresponen , però sincerament lo primer que hem de fer es optimitzar tots els recursos, i si optimitzar els recursos vol dir que moltes de les empreses públiques siguin tractades com a empreses privades dons endavant, i si això vol dir que no es possible col.locar al familiar/amic del moment, ja era hora que arribés aquesta situació, per què de veritat que la nostra administració estatal actualment sembla una Ong, però que només és dedica a col.locar als parents que hi ha en el govern en cada moment.

Per cert si desapareixen les Diputacions i és creen les vagaries, això vol dir que els diners que el govern del pais veí aportava a les Diputacions ens el vendran com una millora de l'estatut, a més on ubiquen aquests funcionaris que treballaven a les Diputacions.

Una aportació important del tri-partit es la creació de coordinadors de tot tipus amb uns sous que ja voldríem més d'un, amb poca finalitats i resultats nuls si això ho afegim a les polítiques de la generalitat en matèria de publicitat i propaganda, propagandes caríssimes i amb poc futur .a més han de tenir present l'administració Pública nacional que estem en època de crisi i ens hem de cordar una mica el cinturó

Un exemple de la gestió de l'Administració Pública de la meva nació , Gi-400 de Collada de Toses fins a Alp passant per La Molina i Masella,dons aquesta carretera que abans era de la Diputació i ara ha passat a la Generalitat fa cosa de tres mesos es van posar les senyals noves tota la carretera amb senyals noves i dos mesos despres comencen les obres per fer tota la carretera nova ,per tant tots els calers destinats a la senyalització s 'han perdut, això s'en diu optimització de recursos.

Un altres exemple en la mateixa carretera fa cosa de cinc anys es va procedir a pintar tota la carretera per efectuar la separació i un mes més tard procedeixen a posar quitrà nou a tota la carretera, això si que es invertir amb cara i ulls.

A nivell local envers de optimitzar recursos tenen una altre solució es la de pujar impostos (10 % aquest any i aparició de impostos nous .) alguns veïns ja els hi han trobat un nom, els anomenen "les Garrapates" (nosaltres en l'idioma del país diríem que son uns sangoneres) per què segons la gent quan s'enganxen a un industrial no paren fins que el deixen sense sang. Bé la veritat és que optimització de recursos no es pas el seu fort. i ara que la construcció està de capa caiguda i els ingressos a les arques municipals es menor, si de veritat volen optimitzar recursos han de procedir a la reducció de la despesa, i jo diria que la casa gran no ho ha entès això encara.

Dons per acabar si que hem de reclamar el que ens pertoca però primer ens hem de mirar el melic i veure lo que disposem fins ara està ben administrat o podem millorar, per què uns recursos ben administrats tindran els seus fruits.Per què en el fons podríem acabar amb aquesta problemàtica, tant a nivell de promeses electorals com a mal ús dels calers públics, amb el primer cas només que hi hagués un contracte-miting el qual tota promesa feta en un miting és tingués que complir i si no fos el cas toqués rascar-se la butxaca i en el segon cas demanar explicacions judicials i econòmiques.