dijous, 28 d’agost del 2008

Les Promeses Electorals, un miratge en el desert


Darrerament això de les promeses electorals cada cop més em sonen més a pitorreo, a presa de pel, a una subhasta a veure qui la diu mes grossa i a prometre coses impossibles, i apala desprès de les votacions allò que han dit s'ha convertit en fum. Amb tota la barra et diuen amb el millor dels somriures que el passat és història , que ara ja tenen el càrrec i com han arribat allí es lo de menys. És a dir una vegada aconseguit el seu objectiu que es posar el cul a la cadira, de lo anterior ningú s'en recordarà mai més, tant sigui a nivell, local ,comarcal o nacional tots actuen de la mateixa manera.
Es diuen de tot i desprès d'això de dir-se del nom del porc com a mínim , llavors tenen els nassos de pactar entre ells (ja te Raó la dita que entre llops no es mosseguen mai). Jo amb el meu vot he votat a una persona perquè els altres no els trobo idonis per dirigir el meu Municipi, la meva comarca o el meu País. Actualment per la gracieta del meu candidat que ha pactat ara els tinc que aguantar a tots. Ostres potser això és molt democràtic però el meu vot no anava per aquí jo volia aquella persona i no pas a les altres , per tant perquè les tinc que aguantar.
Perquè els líders desprès de les votacions tenen la facilitat d'oblidar amb tanta lleugeresa els propòsits que havien proclamat amb les seves voluntats polítiques.
La millor solució potser seria que les promeses electorals fossin contractuals i així quan la llista arribes al poder i no complís amb lo promès els jutges poguessin demanar explicacions i aplicar sancions econòmiques, veuríem llavors si les promeses s'oblidarien amb amb tanta facilitat com ara.

A nivell local la millor solució en el cas de Pobles petits proposo la llista oberta. Que cada veí pugues votar a qui volgués, peró de llistes separades, els millors per treballar per el poble, el problema el veig que això faria que aquesta lacra de partits no tinguessin subvencions.
Un punt i seguit seria els consell comarcals aquestos tenien que ser independents de les votacions municipals. Amb llistes obertes així cadascú podria votar la gent que desitgés per a representar la seva comarca i no tenir que aguantar que siguin els partits que ho facin segons les seves voluntats, perquè sinó ens trobem en casos com la Cerdanya. En aquest cas els seguidors de Reagrupament ERC no tinguessin poder a la Cerdanya i manessin , van el Convenients i pacten amb la filial espanyola del Socialisme. i apala un cop que hi havia possibilitats de canvi , perquè els senyors d'ERC no volien que això passes els perjudicats els ceretans, que tenim més de lo mateix.
A Nivell Nacional ja es massa , com vaig llegir en una pagina nacionalista això sembla la cançó dels tres tambors, que el més petit va anar de rosetes, i ara els demés l'han renyat i no passa res, no sigui el cas que es trenqui el tridesgovern , això envers de un galliner ple de galls està poblat de gallinetes . que ho faran tot per no deixar la cadira .
Jo per acabar donaria una recomanació als dirigents dels partits, és que aquestos tinguessin ben pensat lo que prometen , perquè la gent ja no es fixa tant amb les llistes de promeses, perquè saben que la mitat son ciència ficció i l'altre mitat utopies. Porten mes de 20 anys prometen les mateixes coses i quan arriben al govern la memòria deu rebre mutacions.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta manca de fidelitat envers la campanya que ha portat aquests senyors el poder és tota una realitat. Els únics que poden canviar aquestes coses som nosaltres els ciutadans. El problema és que molts cops no tenim on escollir i votem el menys dolent. A Catalunya estem faltats de polítics amb lideratge, del país ja no en parlem. Això fa que slogans tan estúpids "si tu no vas, ells tornaran" doni un resultat de 25 diputats a Madrid. Tenim un problema gros i pelut. Les llistes obertes serien una solució prou digne, però vostè ja ho explica ben clar.

ALP2500 ha dit...

aquest eslogan no deixa de ser curiós per què si es mira fredament tant un com els altres fan servir les mateixes polítiques unes vestides de polítiques mal anomenades socials i les altres de polítiques empresarials , però com sempre els mateixos gossos amb diferents collars.
la veritat però es que tothom vol xuclar mamella i ostres sempre possem els interessos particulars als interessos de la societat