diumenge, 28 d’agost de 2011

Avui Refugi de Feixa, Puig Farinós, Pedró de la Tossa i Puigpedrós

 Avui desprès de la conversa que vaig tenir ahir amb en Salvador de Bolvir, el senyors dels diaris tocava anar al llac de Guils, em comentada en Salvador que la gent van a ramats i que tots van al llac del Malniu i en tenen un altre igual de maco potser una mica mes petit però amb una bellesa diferent a tocar i allí no hi va ni l'apuntador. Dons bé jo vaig voler comprovar aquesta teoria.

 He agafat el cotxe i direcció a Guils un cop he arribat al poble he agafat el carrer que porta a Fontanera i allí he pres el camí de sorra cap al Pla de la Feixa on hi ha una font i un refugi allí he aparcat al costat del camí i comença la meva excursió. eren les 10 del matí.
He seguit el camí tot fresat direcció al llac Mal i el problema es que com sempre m'he perdut i m´'he passat mig hora saltant damunt de les pedres granítiques que hi ha per aquella vall, la veritat que es divertit però ostres un mal pas i t'han de venir a buscar amb helicòpter, un cop s'ha acabat el torrent de pedres he arribat fins el llac, allí no hi havia ningú, una pau i una tranquil·litat meravellosa. el fons del llac hi ha com una platja però envers de senyores prenen el sol només hi havia quatre vaques amb molta set.
 Un cop he deixat el llac ha vingut la pujada aquesta m'ha portat fins el Pla dels empedrats (2575 m) allò era com una catifa de herba i granit tot junt la veritat que es molt curiós aquesta situació de la natura, bé ja tenia a l'abast el Puig Farinós (2.594 m. ) una muntanya de pedres amb una drap amb amb la bandera de la corona d'Aragó llàstima que no portava cap estelada perquè ves estat el moment de fer una permuta. Un cop he deixat el Puig Farinós per la vall del Pla dels Empedrats m'he dirigit al Pedró de la Tossa havien passat dos horetes des de la sortida, però nassos es veia el Puigpedrós a tocar i no li podia fer un lleig
Des del Pedro de la Tossa (2695  m) he baixat per la vall herbada i cosa curiosa allí dalt hi havia dues fonts petites quasibe a tocar els 2800 metres jo sempre em demano com pot pujar l'aigua per vasos comunicants tant amunt si resulta que al voltant no hi ha cap muntanya amb aquesta alçada, coses de la natura, alguns diuen que l'aigua sempre va de nord a sud per tant sempre ve d'algun lloc mes alt. He agafat una mica d'aigua, perquè allò si que era aigua d'alçada i m'he arribat fins el Puigpedrós (2914 m.) allí si que hi havia gent, molta en comparació a la resta on només m'he trobat una família. 
Es a dir la Teoria d'en Salvador es Certa, la gent només sap anar com van els demés no els hi agrada trobar llocs millors diferents i potser molt mes macos que tot plegat.

 Un cop he deixat el Puigpedrós he retornat al cotxe per el mateix lloc que havia pujat però fent la vertent francesa per la Carena, he pogut gaudir de la vall de Campcardos, del Peirafita, del Roc Colom i del Puimorent al fons, la veritat que les vistes d'allí son maques de nassos, he retornat al Puig Farinós per poder gaudir de les vistes de Puigcerda, Enveig , Tour de Querol , la veritat que des d'allí les muntanyes baixen totes la vista es d'aliga.
a les 15 hores he arribat al cotxe i cap a Casa per avui ja hem fet el dia.
Conclusió del dia: Segons deia l' "avi" Gepet, en aquesta vida que quant menys esperis de la gent mes suau i lleuger serà la decepció, i quanta raó tenia aquell senyor.
Aquesta setmana m'he dedicat a treballar en un projecte d'en Xavi (cal Valentí Carreter) i en Marc ( Cal Marió) en que s'han dedicat a fotografiar les antigues cases del Municipi´d'Alp i posar-lis els nous que tenien llavors, dons bé jo he gaudit de poder parlar amb gent que no ho havia fet massa i n'he tret un profit enorme mentre que gent que m'esperava que respongués m'ha decepcionat completament. Questió de saber triar la gent amb qui has de confiar.




4 comentaris:

Pere ha dit...

Sempre a estat Cal Tít.

Joana ha dit...

Fa anys, vaig voler anar a l'estany Mal i no va haver ta tia de trobar-lo. Tinc una teoria, és conservadora, tria un lloc, en aquest cas posem Malniu, que és com anar als "merenderos" de Les Planes a Collserola, que surti a tots els tríptics de l'oficina d'informació i on tinguin l'ordre d'adreçar a tothom en allà, fàcil i assequible per qualsevol. D'aquesta manera la resta de territori queda verge.

ALP2500 ha dit...

Si Joana però d'aquesta manera la gent perd l'oportunitat de conèixer coses molt interessants, la veritat que el llac del mal paga la pena fins i tot l'esforç que vaig passar saltant de roca en roca durant tot el torrent aquell de granits per anar d'espavilat i voler ésser mes ràpid i no seguir el camí marcat, la veritat que ara no hi ha pèrdua dons al costat del refugi surt un camí amb tot el trajecte hi pots trobar zones on hi ha tapes de l'aigua dient que vas per bon camí. Per tant segueixes aquestes no et perdràs, però clar si fas com jo llavors segur.
Bé Pere prenc nota de Casa teva, però hauré de consultar amb els avis, perquè l'avi Pepet Rigola no me l'ha va posat en aquell llistat, ja treure'm l'entrellat de tot plegat.

Pere ha dit...

Pensó que te que sabe millo la meva mare , que Pepet Rigola, ya que el meu avi ya li deian el Peret de Cal Tit , aviam mes que res es per si has fa un llibre ya que pot passa com al llibre del Alpi nose si las llegit ya una foto que surt el Sñ Casanovas,el nen Navas i Salvado Rigola, quan realment son el Sñ Casanovas, Josep Mill i yo meteig
Pere Bonet.