divendres, 27 d’agost del 2010

Sant Llorenç Savall (II) , qui ha dit que segons parts no són mai bones

Avui un any més he tornat a Sant Llorenç Savall, aquest any celebren el seu mil aniversari, un poble que va ésser creat el 1010 , aquest es un poble amb molta història i moltes coses a dir, on molta gent ha marxat però per la seva festa Major tots tornen a Casa, com l'anunci aquell que tornava a Casa per Nadal.
Aquest cop he aprofitat un viatge a can Fanga per tornar anar a jugar a la botifarra a Sant Llorenç Savall, això que es faci en un divendres fa que molta gent no hi vingui però tampoc es un campionat perquè hi vagi molta gent. Aquest cap com sempre he passat per la botiga d'en Ramon de Sant Feliu de Codines aquest cop anava a buscar desperta-ferro isotònic, però resulta que es un projecte que encara està a caiguera, una llàstima perquè la cosa pintava molt bé però  com en Ramon el tinc ficat en temes polítics entre Carreteros i Laportes el projecte mercantil  no ha tirat endavant i no ha comercialitzat el DespertaFerro isotònic.Bé tocar`esperar a que aquest parell de personatges fracassin perquè el projecte mercantil tiri endavant .

bé un altre cop a passar per el coll de Gallifa i al final Sant LLorenç Savall, continua sent la mateixa vila de 2500 habitants amb molta gent al carrers , Hem arribat a l'hora de dinar com sempre els carrers tallats per així poder fer la baixada de llits, i tot plegat ,tot el poble engalonat de senyeres i alguna estelada perduda per el camí. Savall es un poble amb solera, amb carrers molt petits i com sempre amb molta gent participant, això es un tema que admiro, es una situació increïble que un poble com aquest . El mes important de tot es agrair a l'amic Manel que com m'hagués obert els ulls  i que m'hagués deixat conèixer aquest part de la nostra pàtria, que molt de segur que si no fos per la botifarra no hagués conegut mai, això i el gran dinar que ens va pagar a la Braseria, Així es molt fàcil anar a jugar a la botifarra.

A mig campionat de Botifarra varem fer una pausa, cursa de baixada de llits, la veritat que veient la gent bocabadada de veure com els fills i amics baixaven tots amb disfresses, córrer i pujar aquests llits per les pendents que dius, Aquest any no han estat massa els participants ni a la botifarra ni a la baixada de llits, però com sempre no es la quantitat sinó la qualitat el que fa que aquestes coses siguin impressionants.

Bé el campionat com sempre, l'Enric i el Manel discutint sempre com el gat i el gos, potser això fa que la seva amistat sigui cada vegada millor, Lanena reivindicant que les dones també la toquen amb la botifarra, en Deep Buti com sempre quin polític tindríem aquí amb aquest personatge que li agrada sempre buscar els tres peus al gat. En Lluis i Senyora, tant discrets com sempre i tornar a casa com el senyor del Turró, la veritat que hi he jugat poc amb ell però paga la pena jugar una partideta amb aquest personatge de la botifarra. Aquest any només tinc un petit però, la veritat que es culpa meva per donar malament només que els petits detalls fan grans a les persones.


Sant Llorenç de Savall com sempre ha estat a la seva alçada , un poble amb els mateixos problemes que tots els demés, però amb diferències, un poble que ha sabut potenciar la seva festa per donar-se a conèixer a tot arreu,


Moltes gràcies Sant Llorenç de Savall i moltes gràcies Manel per el dia que em vas fer passar. i recorda que l'any que ve tornaré ja pots començar a tremolar.