La Droga del Poder

tot plegat no deixa d'ésser curiós la transformació de la gent quan agafa la mamella del poder, hi ha gent que s'agafa aquell mugró i no el deixa anar ni a garrotades, tant es a nivell municipal com autonòmic com nacional o colonitzadors tot plegat es agafar la poltrona i a viure.

Després tots ploren que es molt complicat que tothom els hi demana coses, que perden calerons però a les eleccions tots es torne a presentar, i jo em demano això ha de ser una droga molt dura perquè sinó no s'explica.

Dissabte vaig escoltar una conversa d'un polític que es va presentar com a salvador de la pàtria, que va pactar amb el diable i vendre la seva ànima per aquesta cadira i que ara quatre anys després es vol tornar a presentar, i jo em demano si tant malament ha anat tot, si un ha estat utilitzat per tot plegat i ara es vol tornar a presentar, per favors això només pot ésser la droga del poder , sinó no ho entenc , però clar això passa a cada poble i no deixen de ser uns petits alcaldes de petits pobles.

 Dons be aquesta gent es creuen Deus, de petits mons, però Deus amb dret a decidir sobre els seus habitants, i clar quan un ha tocat la vareta del poder i ha passat d'ésser un no-res a un Deu costa molt tornar al passat per tant hem d'aprofitar que ara som el poder per mantenir-nos.

Jo acabaria amb tot plegat amb un alcalde contractat amb dedicació plena i que cada any passés comptes amb el poble i ja està i fora tota aquesta casta política que no deixa de ser un càncer per el poble.