dissabte, 21 d’agost de 2010

Josep Escobairo Forcada, un sobrevivent de la Quinta del Biberó

En Pepet Escobairó te noranta anys, noranta anys d'experiència, es el darrer mohicà de la Quinta del Biberó del municipi d'Alp que resta viu, un sobrevivent d'aquella guerra,ell avui ha començat a explicar-me la seves vivències i la veritat que son un pou d'experiència .
No tenia mes de 16 anys que amb 7 companys mes els van posar en un camió i els van portar cap l'Ebre, per el pepet que potser havia anat dues vegades a Barcelona va ésser tot una experiència nova, no te cap sensació d'aquest viatges només recorda que tot just van arribar els van carregar en una barca  per atrevessar el riu i començar la seva odissea.A Vilalba de los Arcos comença la seva història.
En Pepet em va explicar les sensacions de por al començament d'agafar una arma i que amb el temps t'acostumes a tot, a veure morir els teus companys, dos dels vuit fills del poble  que van anar a defendre la república van perdre la vida per el camí.

Un dels records que potser li fan mes mal es que el seu germà estava a l'altre exercit i que els dos estaven a la batalla de l'Ebre no es van trobar però també es podien haver matat entre ells . 

Ens va parlar de la fam que passaven, de com van haver de matar la seva mascota un cavall petit per poder menjar, de com a garrotades robaven per atipar-se .

Ens va parlar del senyor Avellanet de com aquest gràcies a que li va donar la petaca perquè li portes i se la va posar a l'esquena i com una bala va anar a ella i no va fer res a la persona.

Petites anècdotes de com va ésser una guerra fratricida, on germans es van matar entre ells, i per acabar el relat d'avui us explicaré una frase que m'ha explicat el pepet i que m'ha calat fort , la guerra no la van guanyar els nacionals sinó que van ésser els republicans amb les matances internes i la divisió del poble el que van provocar que es perdés aquesta guerra. I segons en Pepet un dels  culpables d'aquesta situació va ésser el President Companys.

Dons aquesta criatura que va marxar amb 16 anys als 19 va acabar la guerra i llavors va començar el servei militar no va acabar fins els 21 anys que va tornar a casa, i segons ell no havia canviat res, tot continuada igual .
Entre les memòries d'en Pepet també hi ha l'anècdota de quan sortint de l'hospital un moro el va atracar i li va prendre tota la seva roba deixant la seva i ell es va tenir que disfressar de moro per anar vestit.

En pepet va acabar sent cabo interino i cobrant 300 pessetones al mes, tot un sou per aquella època. però li van prendre cinc anys de la seva joventut, cinc anys que no els ha tornat ningú. ara fa poc temps el President Montilla li ha fet arribar una distinció però com diu la Montserrat la seva senyora, el que mes gràcia li faria al Pepet serien quatre calerons, però no esta el govern per aquests detalls.

Entre els records d'en Pepet avui també ha aparegut el Cojo de Malaga, i en Andres Xandri Serrano, potser per l'Andrés i per el  pepet ja ha arribat l'hora  de que el municipi tingui un detall de record ara que aviat faran 75 anys de quan vuit nois en només 16 anys els van treure de casa seva per anar a matar gent.