Ara quan arriba l'estiu i ens veiem invadits per la gent de la Capital, es quan sents aquella màxima quina enveja viure al Pirineu , tot son avantatges per aquesta gent, ells volen la nostra tranquil·litat i jo em demano i que volen la gent del Pirineu. Dons bé nosaltres no volem res mes que els seus serveis, tenir un hospital al costat, poder anar a l'escola amb servei public, poder disposar del servei public normal, quan neva tenir els carrers nets, i axií moltes coses. Avui us parlaré del cas de aquestes dues parelles de Meranges que no poden portar als nens a l'escola perquè no hi ha calers per aquesta situació.[noticia]
Dons be aquesta familia ha decidit no escolaritzar als seus nens per el motiu es que no se els pot garantir un servei de transport escolar. Meranges es troba a 10 km de Ger poble amb la escola mes propera, però com hi ha una noia de 13 anys aquesta ha d'anar al institut situat a Puigcerda quasi bé a 20 km de Meranges.
Jo em demano potser hauríem d'obrir menys ambaixades fantasmes i mirar que el poble estigui totalment escolaritzat, potser ens volen burros així ens poden dominar mes fàcilment però vist en el segle que ens trobem es una vergonya que encara passin situacions com aquesta,
4 comentaris:
Molt d'acord, com sempre, prima la rendibilitat econòmica i no el valor cultural i social de mantenir els pobles vius... jo mateixa, filla d'immigrants dels pirineus i vivint a bcn em plantejo tornar als pirineus però, no és fàcil com tu dius. La qüestió no és gent de la ciutat versus gent del pirineu sino que la qüestió és que vivim en un sistema capitalista cruel!
aurora
Bé Aurora en primer lloc moltes gràcies per participar, però recorda que si tornes al pirineus el primer que necessites es un cotxe, sense aquest si no vius a la capital de la comarca l'hauràs de fer servir per tot, aquí es una eina imprescindible. a part que a la muntanya no existeix el transport públic, per tant es un habitant de segona donat que segons les estadistiques vius en una comarca on la renda per capita es molt gran i la pobresa també ,perquè estem afectats per la segona residència i el seu empadronament.
Hola! just he vist el teu missatge buscant un poble de muntanya on poder anar a viure.
m'agradaria molt poder viure a la muntanya, però tinc fills i em preocupa l'escolarització. m'has obert els ulls amb el teu comentari.
Bon dia Anónim no voldria jo per els meus comentaris condicionar-te la vida, si que es veritat que no tot es tant maco com el piten alguns ni tant lleig com el pintem uns altres, hi ha termes mitjos però clar sempre pot pensar que hi ha petits pobles i pobles que son acollidors de nassos, però jo em demano el de sempre si son tant macos perquè quasibé tots acaben abandonats, potser perquè necessites el cotxe per fer qualsevol cosa, La gent de muntanya sense cotxe som coixos, perquè per qualsevol tràmit t'has de moure, i segons on visquis no et dic res. Jo t'animo a provar la muntanya però el que has de saber també que tot te el seu preu.
Publica un comentari a l'entrada