Casablanca de Llobregat, quan l'enemig el tens a la teva terra, sempre tens l'esquena en perill

.
Hi ha moltes maneres de fer política però aquesta la trobo molt bruta i molt fosca, si aquesta es la manera de pensar personatges com aquests desitjo de tot cor que no ens manin mai gent com aquesta perquè llavors els 40 anys de la dictadura franquista seria una compte de fades al seu costat. Com hi pot haver personatges amb aquesta mentalitat que tinguin la cara de autoanomenar-se demòcrates.
La veritat que la política es molt bruta però arribar als extrems que han arribat aquesta gent acusan als demés de la seva realitat es quasi insultant.

dema 20-novembre han passat 33 anys des de la mort d'en Ciscu i hi ha moltes tics que encara perduren

Demà 20 de novembre del 2008 farà 33 anys de la mort d'aquell personatge que tenia una bandera vermella i groga amb un pollastre al mig , ha passat un 1/3 de segle i els tic feixistes encara perduren, hi ha gent que encara viu aquella època, Amb aquesta etapa post dictadura, jo diria que la democràcia ens ha portat mes llibertat i molt mes llibertinatge, on molts han confós treballar per el poble amb treure profit del poble.
On les dictadures s'han convertit en democràtiques però no deixen de ser dictadures, on el poder continua sent la droga que fa que la gent es baralli per obtenir una cadireta, Ara estem en una societat on es mes important aparentar que ser, estem en una època de la imatge, com deia un personatge del meu poble, el menjar comença per la vista i de la mateixa passa a la boca, estem en una societat on la primera impressió es primordial.
La veritat que no trobo pas a faltar aquells temps, on el "hablame en cristiano" era una imposició, on si tenies qualsevol cosa tenies que anar a veure els enciams o els "maderos" i tenies que utilitzar la seva llengua.
La veritat que tan abans com ara "poderoso cabellero es don dinero", els calers donen i treuen raons , aquesta es la societat actual , que davant qualsevol problema tenir calers o influència es molt important per treure profit de la situació.
Per acabar només dir que la Democràcia no es la panacea de la política Peró abans de gaudir de una dictadura com la Franquista prefereixo una democràcia corrupta.

En temps de Crisi. la Solució Saura es posar mes radars, la pela es la pela

Noticia del diari avui [noticia] en la qual es deia que el servei Català de Trànsit te esperances de recaptar 93 milions d'euros en sancions. per arribar a aquestes cotes la solució serà posar mes radars total se instal·laran 35 radars nous a les carreteres catalanes . Segons el conseller Saura amb els radars no es pretén augmentar la recaptació sinó reduir les víctimes mortals. Desprès de dir aquesta Bagenada es va quedar tant ampla el paio, reduir les víctimes mortals, i per fer això voleu dir que no seria mes productiu , posar un limitador de velocitat als cotxes, perquè volem cada cop els cotxes mes potents i amb mes cavalls si desprès ens van reduint el màxims permesos de velocitat,

El Hereu del Comunisme caduc i els partits de l'oposició han polemitzat sobre el dèficit d'agents dels Mossos. Saura ha admès la manca de Mossos però ha explicat que les comissaries no s'estan "buidant" per omplir-ne d'altres, com deien els representants de CiU i PP. La veritat es que jo avui he sofert aquesta manca de personal a les casernes dels mossos he anat a posar una denúncia i m'han dit que torni demà que avui tenien un detingut i no em podrien atendre, si només hi ha una sola persona per prendre nota de les denúncies molt malament anem. Això si demanar-te el Dni i prendre nota de les teves dades ho fan amb molta facilitat però tot lo demés no poden perquè estant saturats de feina. mecatxis cada cop trobo a mancar mes a la guàrdia Civil, i això que ho digui jo que era partidari de una policia nacional catalana te collons però les coses van com van.

Avui per acabar només volia dir que he trobat la faceta principal que fan que els polítics siguin de una raça diferent, es la seva facilitat per mentir, manipular i enganyar al poble. Començant per el President del Govern del País dels hereus de Felip V (aprovarem el estatut que surti del parlament de Catalunya) i acabant per qualsevol batlle de qualsevol municipi de la meva terra, con tal de agafar-se a la cadira fan i diuen lo que calgui, si envers d'aquesta facultat tinguessin la de treballar per el poble , potser llavors seriem un poble mes desenvolupat, però mentre confonguin treballar per el poble amb treure beneficis del poble , malament anem.

Montilla, quan la casa li va gran

Avui us parlaré del nostre President de la Generalitat i els atacs que està fent contra en Mas desprès de la reunió amb el Duran i Lleida. [noticia].
En Montilla ha fet balanç dels dos anys del Trist-partit o Govern d'Entesa, que només s'entenen per guardar-se les cadiretes uns als altres i poca cosa mes, a més ha defensat la serietat, seguretat i realisme del Govern Català, Bé jo diria que aquest senyor ens ha caigut de Mart i la realitat amb la seva realitat està a molts anys llum, perquè parlar de serietat tinguen a un partit com Iniciativa i els Verds es quasi un insult, vaja papereta que han fet amb el vermut amb la senyora de la Vega.Aquests personatges han aconseguit retirar al antic Psuc a un partit de minories.
Parlar de serietat seguretat i realisme amb una agrupació d'amics com els esquerdats que les lluites internes i els afan de protagonisme dels seus representants estan destrossat el Partit , si en Macia i Companys aixequessin el cap i poguessin veure en que ha quedat el seu Partit.
I ara amb un governants amb un partit que no deixa de ser una filial de la Capital del Regne i que es segueixen les ordres de madrid.Ara com tenim una filial nacional i mig partit que només aspiren a poder disposar de una Cartera de Govern a la Capital del Regne de Felip V ,ara aquest parell fan aliances,Ai quin provenir que ens queda. Dons ara lo més fàcil es criticar la idea de la Casa Gran, però senyor Montilla tingui clar vostè que a la Casa Gran hi ha gent que no hi te cabuda i vostè es un personatges d'aquestos i el lector de diaris cavernícoles i mediàtics com la razon es més de lo mateix.
O canviem de Polítics o la nostra nació està condemnada a ser una colònia productiva del resta de la península.I per acabar la darrera del senyor Montilla. En la qual ha assegurat que en cinc anys de Govern tripartit 's'ha fet molt més proporcionalment i en alguns casos absolutament molt més' que amb els vint-i-tres anys de Conveniència i desunió. Amb aquesta frase li tinc que donar tota la raó , han fet més el ridícul els integrants del Trist-partit que han posat el llistó massa alt perquè algú els hi faci ombra amb totes les seves actuacions .
Bé la veritat es que portem mes de dos anys per aprovar un estatut i un finançament i de moment res de res i a la caixa només hi tenim teranyines i poca cosa més.

Moltes Felicitats, Carmeta

Avui no toca parlar de política,encara que avui sigui el dia D (després de tres mesos del famós vermut del defensor de la seva terra sense iniciativa i per posar-lo verd i la vice-presidenta del Govern dels hereus de Felip V) avui només voldria aprofitar l'escrit per Felicitat la Carmeta que el passat dissabte 15-nov-2008 va fer 36 anys, moltes felicitats petitona, la veritat es que jo quasi asseguraria que tens algun pacte amb el diable per conservar-te d'aquesta manera.
i per acabar us deixo amb uns quants relats dels quaranta relats d'en Bruixot (per ell eren quaranta però de moment encara no toca) [web]

1
Trenta-sis bocins
de pensaments dispersos.
Aniversari!

2
Disset síl·labes
sobre aquest full de paper.
No és un Haikú.

3
Ja no vull més sort
i si jugo amb les paraules
és només un joc.

4
Un cel ple de blau.
Soroll de nens que criden.
Matí de novembre.

5
Una oreneta
creua el dia cap al sud.
Cerca primaveres.

6
He mirat les flors
que cobrien el jardí.
I he vist dragons.

7
Formigues en fila
camí que em porta a la vida
pel mig del menjador.

8
Avui he mirat
dins el calaix dels mitjons.
Només hi ha forats.

9
La una, les dues,
perquè no tinc paraules,
udolo somiant.

10
Claus a les parets
quadres que no recordo
absències de res.

11
La guitarra oberta
repenjada a la paret
espera somriures.

12
Desordeno tot
el que volia ordenar.
Millor no fer res?

13
Com un estúpid
he jugat a ser un home.
Sols era un infant.

14
T'he mirat als ulls.
T'he donat sense pausa.
I he oblidat agafar.

15
Sense moure un dit
he esmicolat tantes coses!
Vull una escombra!

16
El meu objectiu
després de tants viatges:
ventilar la casa.

17
Un autoregal:
no celebrar res de res
i esperar a demà.

18
Un aniversari
és una celebració
o una feinada?

19
Els meus pensaments
s'emboliquen amb la nit
mentre cau la lluna.

20
En la meva pell
camins de tramuntana
escombren l'enyor.

21
Darrere la font
un talp es frega els ulls.
La tardor ha arribat!

22
Un ocell descriu
un infinit en el cel
sobre la ciutat.

23
Encara que el sol
no sap si vol sortir
el rossinyol canta.

24
Un estel fugaç.
Un núvol tallant la nit.
Ganivet d'aire.

25
La sal de la nit
no vol omplir el coixí
de la meva absència.

26
Resum d'un dia:
a la nit no puc dormir;
al matí tinc son.

27
Encara que em creixin
els cabells sense parar
seguiré sent calb.

28
L'àlgebra dels dits:
mentre passa la tarda
cargolo el destí.

29
Tot i que no es veu
creixo cap a terra com
les pastanagues.

30
Si em dones la mà
oberta de bat a bat
et llegiré el fat.

31
Intento descriure
el que sento de dia
però se'm fa de nit.

32
L'ordre dels factors
sí que altera el producte:
Sabates i mitjons!

33
Se'm graven els solcs
de la meva memòria
entremig dels ulls.

34
La veritat és
el límit inabastable
de moltes mentides.

35
Molts anys de fingir.
Finalment he decidit
fingir que fingeixo.

36
Així com la nit
ve sense adonar-nos-en
jo faig el camí.

37
Sóc un llop perdut,
fetiller de pensaments
bruixot d'idees.

38
trenta-sis espelmes
clavades al teu pastís
no sé si hi cabran!

39
Va passar l'ahir.
I l'avui també passa.
Els anys empenyen.

i 40
Has fet Trenta-sis anys.