Mediterrani d'en Llach, una canço perduda en el temps

La veritat es que ens podem prendre les coses de moltes maneres, però et diuen quina es la cançó que t'ha marcat la teva vida i dius que es el Mediterraneo de Lluis LLach, la veritat es que una imatges a vegades es molt mes important que mil paraules i aquest cop ha estat així, fins i tot li podríem permetre el luxe de dir el mediterraneo de los Rebeldes , però la veritat no se si a en Joan Manuel Serrat li farà molta gracia tot plegat, una de les seves millor cançons atribuïda al seu enemic de tota la vida. [noticia].
d'entrada els senyors de esradio els hi ha anat com anell al dit, ells que l'han batejat com el batxiller montilla aquesta patinada els hi dona ales per atacar al president que la majoria del poble Català desitja.

La Caçó dels Segadors o mes de 300 anys patint el dia de la marmota

D’ençà que vivia el rei a Castella
teníem virrei aquí al Principat,
que amb seny resolia qualsevol querella
per tenir el monarca cofoi i estufat.

Amb la casa d’Àustria, mestressa d’Europa,
fèiem vida pròpia i anàvem tirant;
cap altra nació dúiem a la gropa,
lleis noves dictàvem mirant endavant.

La crema de bruixes, Felip de Queralt
o Rocaguinarda i tants bandolers,
eren un problema, un problema més.

La gent de la costa temia l’assalt
de cruels pirates que feien maldats,
però superàvem les dificultats.

Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!

Fins que un comte-duc, superb i ambiciós,
el duc d’Olivares, per treure’ns diners
provoca un conflicte, el dels Segadors,
i el poble es revolta perquè no pot més.

El dia de Corpus tot són cops de falç.
S’alça Barcelona. Pau Claris rebel
recorre als francesos i, els molt animals,
ens tracten amb sorna i ens prenen el pèl.

Per parar la guerra s’acorda la pau,
se signa un tractat, el dels Pirineus,
que per Catalunya no té cap ni peus

i amb el temps demostra que ha estat un gran frau.
Ni Espanya ni França, avui com abans
d’una i altra banda, siguem catalans!

Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!

però jo us deixarè amb un altre cançó d'en Carles Belda.



D

desitjos per el 2.010

La veritat es que fa molt de temps que tinc els mateixos desitjos, però ara veig que estic mes aprop de la frontera i que aquest son realitzables, que deixaran d'ésser una utopia per acabar sent una realitat.
1.-Desitjo la llibertat del meu poble, que sigui ell el que decideixi el seu futur, que pugui opinar sobre quina ha de ser la seva funció i que decideixi ell el seu futur , prou de imposicions i de provocacions que cada poble pugui triar el que vol ésser.

2.-Desitjo una neteja política, s'ha de sanejar tota aquella panda de xucladors i sangoneres que amb les paraules i molta cara han anat xuclant i visquen a costa del poble, s'ha de dir prou de aquesta enfermetat i començar de zero, menys polítics i mes fills del poble.

3.-Desitjo que una vegada mes el tribunal anticonstitucionals dels hereus de Felip V , ens volen imposar les seves lleis i ens diguin que no son ni una nació de preàmbul, perquè així el poble podrà veure quin son els nostres companys imposats de camí.

4.- Desitjo que tot els hereus Franquismes del país veí continuïn amb els seus atacs, perquè cada cop que Jimenez Losantos, Cesar Vidal i quadrilles que obren la boca neix un nacionalista català més. Aquesta púrria sinó existeixin els hauríem de inventar.

5.- També he de felicitar a tots els meus lectors quatre gats amb molta moral i que tant he castigat amb la meves faltes ortogràfiques i l'estructura dels meus escrits, que siguin més crítics amb mi, així m'obliguen a rectificar i a millorar .

6.-I per acabar a tota la gent que em llegeix molt bones festes, millor 2010 i si es possible als lectors de sota l'Ebre l'any que ve serem veïns, però no per això serem diferents.

Bon Nadal amb els Beatles

malson per entregues, joan Manuel Serrat