Duran, el millor de un politic es el silenci

Hi ha una dita que diu que si el que tens que dir es pitjor que el silenci no trenquis aquest, i això es el problema que te el senyor Duran.
Perquè Clar dir que si la justícia condemna a qualsevol membre d'Unió per el Cas Pallerols deixarà de creure en ella, la veritat senyor Duran, la justícia i la política de aquesta colònia masses vegades han anat agafadetes de la ma perquè ara surti vostè al escenari amb un amenaça d'aquestes.
La justícia ha de fer la seva feina que es condemnar si son culpables siguin lladres d'unió o de qualsevol altre partit. Potser ja va sent hora de que aquesta casta de personatges surtin de l'armari i baixin a terra i es puguin condemnar com qualsevol altre veí.
Però Clar ells son els salvadors de la terra, salvadors que duran trenta anys que han estat tastant la menjadora i venent gat per llebre no han fet res mes que mirar per el seus interessos i un cop son enxampats ara diuen que la justícia no seria justa si son declarats culpables, dons jo dic temps al temps que amb paciència tota l'aigua torna al curs del riu.[noticia]

no creurà en la justícia si es condemna algun membre d'Unió en el 'cas Pallerols'

ACN

Els politics Catalans, goya als millors actors de teatre

La veritat que l'obre de teatre del senyor Maragall i el senyor Montilla podria ésser uns màxims candidats al oscar als actors secundari i principal, perquè amb tota aquesta escena teatral que dimiteixo perquè no m'acceptis la dimissió, això es vergonyós, quan esta tot pactat i no hi ha espontaneïtat tot fa tuf a femer, i la política catalana darrerament es un gran femer on tothom buscar la millor posició per disposar de la millor menjadora [noticia].

El senyor Maragall va dir el que molta gent pensava i punt. ja està bé si no volen escoltar les veritats no s'ha de muntar tota una obra de teatre per sortir tots per la porta del darrera i de nocturnitat la veritat que és molt sa dir sempre el que un pensa. Llavors tenim el de sempre salvar el tristpartit perquè els quatre polítics que tenen els dies comptats puguin gaudir el màxim de la visa de la generalitat i gastar calerons per on sigui. Potser menys viatges i menys ambaixades i mes buscar el bé de la nació que per desgracia nostra els hi ha tocat manar.

Com diu l'entrenador del Inter de Mila a Catalunya es fa teatre, però teatre del bó i això que no es referia a aquests grans actors que son capaços de aconseguir tot el ventall de Oscars que hi ha.

No serà aquest el problema del Trist-partit

I els habitants de Cerdanya no tenim res a dir

Amb la vegueria de alt Pirineu d'entrada, ara resulta que ens volen canviar de província, i tot plegat fet des de un despatx de Can Fanga, jo em demano els habitants de la cerdanya i en aquest Cas de la Cerdanya de la província de Girona no tenim res a dir, algú ens ha preguntat si nosaltres volem canviar de província. O com tot per imposició a prendre per el sac, aquesta es la democràcia del tristgovern, trist i molt desgovern. [noticia].
Amb això de les vegueria tenen una olla de grills l'aran en vol una de propia amb l'amenaça de separar-se de catalunya la veritat que ja tarden en separar.se ells mateixos segur que si deixa de pertanya a la nostra nació disposarà de unes grans infraestructures però fer servir l'amença com a arma política això fa massa pudor.
Amb Tarragona i reus que tots dues volen la capital, amb el solsonès , ect, ho han fet tant malament que fins i tot els xais es revolucionen.
I tot plegat per disposar de quatre menjadores noves per endollar els quatre amics que encara no hem pogut ficar en política. La veritat que

Pere Casanovas, l'adéu de un senyor de Muntanya

Hi ha morts que et saben greu, avui us parlaré d'en Pere Casanovas, que el passat divendres ens va dir adéu. El senyor Casanovas va ésser el cap d'Administració de Masella molts d'anys, des d'aquells començaments que s'anava amb un esclop i una espardenya fins el 1.993. Un any abans de la instal.lació de la neu artificial a Masella,
Ell que venia totes les tardes a partir de les 3 de la tarda després de fer de secretaria als ajuntaments de Das y Urús i tots els caps de setmana, un senyor seriós però un senyor de paraula que va ajudar aixecar aquesta empresa en la qual em va tocar treballar.
En Pere Casanovas va viure uns anys al municipi d'Alp damunt de la botiga dels Baldellou i desprès va acabant anar a viure a Urús.
Dons bé en Pere va ésser la persona per allí el 1992 que em va entrevistar per el lloc de treball i em va dir una frase que ara al cap de mes de 18 anys encara recordo vostè és una persona de la casa. La veritat senyor Casanovas ara quan penso amb aquella paraula potser li hauria de dir que no vull ésser de la casa. No vull ésser d'un lloc on la memòria es molt efímera, on tot som números els quals un moment ens han exprimit ja no servim per res.
La veritat senyor Casanovas que sempre estarà en la meva memòria vostè juntament amb la Montse Camarassa repassant les nòmines, amb aquelles llibretes antigues i la seva seriositat que imposava respecte tot just entraves a la porta.
I si li soc sincer al seu comiat li va mancar gent però es en aquests moments quan veus qui paga la pena que vingui i qui només buscava l'interès propi, i aquests darrers no calen que hi siguin.
Sr. Pere molt bon viatge i gràcies per tot, ha estat un ple haver treballat a les seves ordres.