dilluns, 1 d’agost del 2011

Se'ns Pixen, una declaració real del tarannà dels nostres politics

Dr. Calypso ens dóna un detall de tarannà dels nostres politics.


Ep Guiris, nosaltres ni toros ni sangria, aqui bevem ratafia

Nosaltres no som de sangria sinó de ratafia
nosaltres no som de braus sinó en algun lloc de braus embolats
nosaltres no som espanyols de vocació sinó mes aviat de imposició

diumenge, 31 de juliol del 2011

Amaia Montero i el canto del Loco. Tot pot ésser

Tot es possible en aquesta vida, fins i tot que els convenients acabin pactant amb els de Ensorrant Cerdanya. Per tant us deixo aquesta cançó que m'encanta.


Els Catalans necessitem que el pp guanyi per majoria absoluta

Se que sembla una xorrada, però si es produeix això com ens voldran manegar per activa i per passiva, segur que en revelarem, aquest es el nostre futur perquè si manen amb ajuda dels Convenients i desunits, malament llavors, perquè ens tornaran a vendre el concepte aquell del peix al cove, i una altre presa de pel endavant.
I com els hereus d'en Pinotxo Zapatero no tenen res a fer desprès de l'actuació magnifica del pinotxo, que ens ha portat al autèntic desatre, millor dons que guanyin per majoria. Perquè en aquesta vida només ens revotem quan ens apreten força, sinó som especialistes en abaixar el cap i que ens donin.

vall d'Eina, Pic d'Eina i noufonts

Avui tocava visitar la Cerdanya Nord, aquella part de la nostra comarca que va ser moneda de canvi per una derrota dels colonitzadors, moneda de canvi de una nació que es pensava que eren el centre del món i els senyors gavatxos els hi van donar una petita lliçó, la llàstima que el preu va ésser molt car per la nostra nació. Vàrem perdre aquesta part de la nostra comarca, però bé es troben igual que nosaltres colonitzats per uns altres això si.
Dons bé he agafat el cotxe i direcció a Eina un cop he arribat allí he pres el camí direcció a Lló fins arribar al pàrquing de la vall d'Eina i allí he aparcat.

Aquí comença la nostra excursió, el començament hi podem trobar una riquesa de flora espectacular, la llàstima es que a finals de juliol ja es massa tard per poder gaudir de aquesta flora però encara que sigui així la bellesa es increïble, convé remarcar que el camí de la vall es ample, fesat i no calen senyalitzacions perqué la gent et marca el camí , en un principi la pujada es sua fins el pla de l'Orri (2051 m.) desprès hi ha dos pujadetes mes pronunciades fins arribar al pla de la Beguda (2.335 m.) un cop s'arriba a aquest lloc solitari i planer, veus la pujada que et resta i ja t'hi pots agafar fort que aquí si que puja la muntanya, un cop arribes al Coll de Nuria o Coll d'Eina (2683 m ) ja has fet la part mes dura el Pic d'Eina el tens als teus peus (2786m) vist el pic i gaudit de les seves vistes, sobre tot de la vall de Planés pots veure el Noufonts a tocar i clar mitja horeta mes no t'ha de deixar poder gaudir d'aquella magnífica muntanya i cap allí he anat, envoltat de flors de neu i altres i he fet cim (2861 m ) desprès de tres hores i mitja ja he arribat al final ara només restava retornar cap el lloc d'inici, però no sense poder gaudir del Noucreus als teus peus que et diu visitem però ho deixarem per un altre dia .,
 


Curiositats del dia , a l'excursió d'avui m'he trobat a molta gent quasi bé tota francesa amb el seu bonjour com a salutació jo sempre contesto el mateix Bon Dia , el que m'ha estranyat ha estat trobar-me un grupet de la garrotxa que també m'han saludat amb francès, collons així no farem res amb la nostra llengua, la educació tant es la nostra llengua que amb la seva, he estat parlant amb aquesta gent i un noi m'ha comentat mira el paio que m'he trobat abans que tu li he dit bon dia i m'ha contestat en francès per tant he cregut que tu també ho eres per això t'he saludat així, i jo li he fet reflexionar no calia tu em saludes amb la teva llengua i si necessito alguna ja t'ho diré que no t'entenc, però si sempre fem el mateix la nostra llengua te data de caducitat. No cal amagar-la es prou maca per poder gaudir d'ella.