Sóc un Català que admira el tarannà del sud.

Desprès de passar quatre dies per el sud de la corona dels Hereus de Felip V , desprès d'escoltar per les Apujarres els tipics detalls dels Catalans, els temes de la independencia, els temes de la llengua i totes les bajanades que els polítics han volgut desenvolupar , desprès de tot plegat jo  desprès del tercer cop que vaig a Granada, he de dir que els admiro.

Admiro veure per els carrers gent amb els vestit de sevillanes  les nenes noies dones i avies totes juntes amb els seus volants i les seves mantellines, La veritat que dona goig veure com aquesta gent defensar la seva cultura amb ungles i dents, ja m'agradaria a mi veure el mateix a la meva petita nació, on som catalans per la boqueta petita i mai intentem defensar la nostre cultura. 

Admiro les seves carreteres, aquetstes autovies que hem pagat tots i que com sempre s'en beneficien uns , mentre que quan arribem a la comunitat valència comença el cobrament de peatges, això si allí com aquí el sentit recapatatori dels agents de transit es increïble, grans rectes amb un 80 i 60 tot seguit i darrera del darrer un cotxe camuflat per enriquir les arques de l'estat. així es fàcil, això estiguis on estiguis només passa al regne dels hereus de la Corona de Felip V.  a Altres llocs es mes important que no hi hagi accidents que recaptar. i desprès diuen que som els catalans els senyors dels calers. te pebrots tot plegat.

Posis la ràdio que posis, miris la televisio que miris i allí trobes cultura andalusa, mentre que a la nostra terra això no passa. no hi ha aquest desig de voler emmarcar la seva cultura i les seves costums, aquí fora dels petits pobles amb els pastorets i els balls dansaires i sobretot els castells , a part d'això poca cosa més, a mi m'agradaria veure per el carrer noies amb els vestit de pubilles i nois amb la vestimenta catalana, però això no va amb la nostre cultura.
Bé com tot aqui dalt i allí baix hi ha gent de tota mena i de totes les maneres de pensar, però com a mínim allí no es tiren pedres sobre el seu teulat com fem els catalans, perquè no hi ha com que una cosa resalti perquè nosaltres sols l'enfonsem.
Així i tot estimo la meva terra, però m'encanta la manera de pensar de altres llocs, de tot arreu s'apren alguna cosa i potser aquest es el nostre tarannà, tot plegat volem una catalunya lliure i si no es possible poder gaudir del poder de votar, i si perdrem mala sort .però hauriem de poder decidir nosaltres el nostre futur ells porten tres-cents anys decidint per nosaltres.

 

Pere company, descansa en Pau

Ahir   14 d'abril del 2014 ens ha deixat en Pere,

En Pere Torner Cortina, que va arribar aquí quan algú va tenir la gran idea de fotre el forat del Túnel del Cadí,ell va venir de Campdevànol  a fer de cambrer a l'àrea del Túnel i es va acabar enamorant de la comarca i de la pubilla petita de Can Pasqüalet.

 Ha marxat com era ell, en silenci, sense soroll, patint ell i la seva família el que només ells saben ,  aquest company que la providència ha maltractat i ha volgut que a l'edat de 55 anys ja tocava fer el traspàs sense dret a rèplica ahir ens va dir adéu . . La justícia divina  ho te tot menys justícia, no tocava fer aquest viatge encara.

La vida potser s'hauria de fer-se mirar els seus esquemes, no es normal que gent amb les ganes de viure que tenia  arribi l'hora tant aviat.

 la veritat que persones com el nen de cal Pasqüalet  que no parlaven per no insultar, que cada migdia anava al cafè a prendre  el seu tallat amb un vichy d'acompanyament, desprès de llegir el diari esportiu i de fotre la xerrada amb en Joan Capdevila, els secrets dels bolet al bosc sempre quedarà entre ells.

Llavors un cop fetes les relacions públiques  treia el nas a veure com jugaven a la botifarra els avis del poble,mai jugava, sempre mirava com ho feien els demés i  l'havies d'enganyar per aconseguir. Si per algun motiu  algun cop  eres capaç d'aconseguir que jugues , només en jugava una partida  mai la revenge ,  per a ell aquest joc de cartes era una droga i amb el nick de Toco marxava cap a casa, endollava l'ordinador i vinga a jugar en el programa del butinet.

Jo per fer-ho enfadar algun cop amb nick diferents jugava amb ell i sempre el volia pica r, la veritat que no ho vaig aconseguir mai, ell no perdia el nord per aquests motius. 

Jo només desitjo que allí on vagi porti el joc de cartes perquè segur que amb la seva manera de ser aconseguir fer alguna partida amb uns quants àngels per allí dalt.  

Pere Company, descansa en Pau i que allí on vagis tinguis molta mes sort que en aquesta vida terrenal

.

 

No tot val en aquesta Vida .

La veritat que aquesta vida em dóna sorpreses cada moment, cada instant es diferent, però clar hi ha situacions que la naturalesa humana traspassa certs límits. I aquest hivern he viscut una situació d'aquest tipus.

 En primer lloc , em vull preocupar per la salud de l'amic Josep Maria, i desitjar-li una feliç recuperació. Tot seguit vull parlar de la situació esperpèntica de una senyora, que te un litigi per una merda d'assegurança amb en Josep Maria i ha tingut la gran idea de publicar un full tret del jutjat amb un informe mèdic per tot el municipi.

 La Veritat que això ha entretingut molt al poble d'Alp perquè així tothom ha pogut dir la seva, però collons, la situació mèdica d'en Josep Maria no importa a ningú i si ho vol explicar ja ho farà ell, no cal ajudes externes.

 I clar jo em plantejo una altre situació, tanta protecció de dades, i tanta mandaga i qualsevol pot escampar aquesta situació i no passa res, la veritat que la justícia aquesta fot pudor i fàstic. 

Només desitjo que la justícia o la providència  posi a tothom en el seu lloc. Tot seguit amb aquest informe que no publicaré perquè ningú n'ha de fotre res de la situació mèdica de l'afectat, amb ficat un petit escrit dient que aquest senyor està molt malalt i que no assegurin res a la seva oficina perquè no respondrà ningú si li passa alguna cosa.

Aquest escrit es repartia per el municipi com aquell que reparteix pernils o begudes, una situació una mica estranya i esperpèntica , i clar amb les poques coses que disposen en el municipi per el entreteniment tothom ha començat a dir la seva .

 Jo no creia el que llegia, la veritat que la crueltat humana no pot arribar a aquests extrems, i si tires del fil i veus que tot plegat es per una merda d'assegurança de la llar ja es per cagar-si. Les discussions es parlen cara a cara i si aquestes no arriben a port hi ha els jutjats, però arribar a publicacions amb detalls de la salud de la gent, amb situacions molt difícil de demostrar i amb un cúmul de despropòsits de tota mena no ho trobo digne ni honest.

Està clar cada un a casa seva baixa les escales com vol, però trabucar tant amb la baixada de la mateixes es per fer-s'ho mirar. Jo per acabar només vull animar al Josep Maria, que tingui una ràpida recuperació, i poca cosa més, demanar perdó als meus lectors de fora del municipi per no entendre res del que dic, i als deu meu si en tinc algú recordar-lis que aquesta situació no es bona, i qui si avui li ha tocat a ell un altre dia poden ser ells els afectats i la veritat que no fot camp mena de goig tot plegat.

Les primàries de Can Fanga, una gran demostració de la democràcia Sociata

La veritat que en aquesta vida es difìcil que et sorprengui alguna cosa, dons mira si per el mig hi ha el partit aquest filial del socialisme mes carca de la Forces d'ocupació es possible, i així ho ha estat aquest dissabte, Aquests senyors que ens han volgut donar una lliçon de democràcia , fen unes primaries per triar els seus representants per les llistes a l'alcadia de Can Fanga, dons bé alguns dels participans han cregut que n'hi havia prou amb les ocaccions i els vots captius sinó que han volgut sortir tant si com no hi han tingut la gran idea de comprar uns quants vots de gent immigrant, i així per les zones de ciutat vella, meridiana ect.. una col.lecció de paquistanesos han anat a voltar al senyor collboni , la veritat que no deixa de ser curiós tot plegat, un senyor que pertany a la directiva del partit que hagi de comprar vots per sortir en unes primàries diu molt del seu partit, i diu molt més de la persona en qüestió.

L'Habilitat de no fer res

En la nostra nació hi ha una qualitat que ens fa diferents, es aquell que diu que qui res no fa res no erra, però clar aquesta situació te moltes contrapartides en un municipi aquesta parada no deixa creixer el poble. I això es el resultat que esta tenin el poble on m'ha tocat viure. Alp s'ha quedat quiet, això sembla aquella pel.licula del dia de la marmota on tot passa i res canvia. Potser el que cal al nostre municipi es una esvandida, un moviment, alguna cosa que faci sentir que el poble es viu. Portem molts anys fent sempre el mateix i això a la curta o a la llarga cansa, i molt . Que voldria jo per el emu poble, voldria una Casa Gran activa, engrescadora, amb ganes de fer coses diferents, on el jovent fos el motor del municipi i no una gent que està allí perqué si, voldria un municipi on l'oposició fes de oposició i no vull una panda de socis on només van a tapar-se el culet uns als altres. Estic desabut perquè passar de ser el motor de la comarca al cul de sac de la mateixa només en ha calgut un quart de segle, passar de ser l'enveja a la riota ha estat massa ràpid, ha anat desapereixen totes les activitats que ens feien diferents restant nómés les escurrialles. Si us plau jo vull un poble Actiu, Viu, on doni gust poder dir que soc d'Alp. i no em serveix en fer una arribada a La Molina i sortida el dia Desprès de una Cursa de Bicicletes que aporta molt poc al municipi, potser aquests calers invertits en altres coses haguès anat molt millor. Però bé jo només soc un pobre pagès del municipi i ells són els personatges que el municipi ha volgut que portin la vara del poder.