l'hispània dels lusos

Ànims Laia, Tornaràs a Somriure Princesa

Avui per l'amiga que tinc que només m'informa de les males noticies (perquè vols enemics amb amics com aquests).M'he assabentat que la filla de un amic comú  l'han tornat a operar. 

La Laia no te més de deu anys, i la providència ha decidit que pateixi una malaltia greu   , jo només  em demano això es justícia divina, jo entenc que no es possible que passin aquestes coses .

 Segons m'ha comentat l'operació ha anat perfecte. Es la millor noticia dintre de la gravetat que podíem esperar.
 Però el que està molt clar que aquesta noieta hauria d'estar corrent i jugant per els carrer no en un hospital patint aquesta malaltia. 

Aquest malviure no el desitjo ni al meu pitjor enemic.

Des de la muntanya jo només vull animar als seus Pares,  i a la germana gran  que encara que el túnel estigui molt fosc i que sembli molt llarg segur que trobaran llum al darrera de tot. Que la Laia tornarà a Esquiar amb el seu Pare i si aquest ens deixa també la portarem a veure la part fosca de l'Estacio d'Esquí de Masella.

Amb tants impresentables com hi ha per tot arreu que hagi de ser aquesta petita innocent víctima de una malatia  greu em fot ràbia, perquè en el fons ella no deixa de ser un àngel innocent .

EL MARINER I LA DONZELLA

avui un dia gris per a mi m'ha vingut al cap aquesta cançó que em cantava sempre la iaia sofia, i la veritat que l'he trobat entrenyable.

Joan Esteve Garcia Saboret, descansa en Pau Company

Aquest matí he rebut la trucada de una amiga la qual m'ha informat de tot plegat, l'amic Joan a partir d'avui deixa d'esquiar per Masella per passar a esquiar per sobre els núvols. Rebre aquesta noticies en fred, m'ha provocat un gran buit dintre meu,una gran tristesa i un no saber que fer .Ahir mateix vàrem estar discutim com fem cada matí i de cop i volta m'he quedat sense un company, un amic que enyoraré, enyoraré sobre tot els matins quan ell amb tota la ironia del mon sempre demanava el mateix, sabia la resposta però era com una tradició.

Com Va tot? i la mateixa resposta tots els dies . Tot perfecte. i desprès el somriure de complicitat

.Avui ha començat el dia amb núvol era presagi que passaria alguna cosa, però aquesta cosa no tenia que ser la pèrdua d'aquesta persona, no havia de ser En Gat, no es just tot plegat.

a En Joan li he de agrair ensenyar-me que darrera les pistes d'esquí hi ha altres coses, va ser culpa seva que jo em tornès un fanàtic de l'esquí i sobretot de voler esquiar mes enllà de les pistes , company que el tenies quan el necessitaves, moltes vegades no li tenies que demanar les coses perquè sortien d'ell mateix. Aquest era en Joan amb totes les seves coses i les seves manies però allí estava quan el necessitaves.

Joan Jo si que et trobaré a faltar.veure't esquiar per les pistes d'esqui per a mi era un plaer. Tu no esquiaves tu pentinaves la neu, I ara i per gràcia del de dalt ja no podré gaudir de les teves classes magistrals.  trobaré a faltar les petites lliçons que donaves cada cop que anàvem a esquiar. Avui  hem perdut al Perruquer de la Neu. 

La vida a vegades es injusta, no es normal  que als 45 anys tot s'acabi de cop. és com despertar de un mal somni.Però per mi continuaràs viu mentre tingui consciència, perquè no crec que et pugui oblidar mai .

Només desitjat-li allí on vagi molta sort i que ha estat un plaer compartit petits moments amb ell. i que no han estat més perquè el destí així ho ha volgut. Sort Company.

colonitzats i colonitzadors

Tingueu clar una cosa l'estaca l'haurà d'estirar el poble, perquè no podem esperar res dels politics que diuen representar-nos, molt de soroll i poques nogues aquesta es la situació de tot plegat, si volem la indepedència l'haurem de demanar el poble .