Somniar sempre resulta gratuït i aixo ho podem veure en el darrer llibre de Patricia Gabancho, s'anomena Crònica de la Independència, relata la crònica dels 30 anys d'una independència a Catalunya , es una novel·la de ciència ficció, però ostres potser depen del poble catala que aquesta ficció es converteixi en realitat. [noticia]
el mes curiós de tot plegat es que ens presenta al senyor Miquel Roca Junyent com a president de la Nació Catalana, potser aquest era el seu destí, però feia nosa i els van fer plegar. També ens presenta a Alberto Ruiz Gallardon, com a president del Govern Espanyol, amb permís de la Cope i intereconomia es clar.
No deixa de ser un llibre de ficció, però ostres , la veritat que amb aquesta col.lecció tant mediocre de politics que ens estan representant ho tenim molt dificil que aquesta ficció es torni realitat necessitem tallar de sotarrel a tot quisqui i començar de nou. A veure si la propera generació te molta mes sort i surt algun lider que ens encanti, perquè de tot lo que tenim ara no n'aprofiten cap.
el mes curiós de tot plegat es que ens presenta al senyor Miquel Roca Junyent com a president de la Nació Catalana, potser aquest era el seu destí, però feia nosa i els van fer plegar. També ens presenta a Alberto Ruiz Gallardon, com a president del Govern Espanyol, amb permís de la Cope i intereconomia es clar.
No deixa de ser un llibre de ficció, però ostres , la veritat que amb aquesta col.lecció tant mediocre de politics que ens estan representant ho tenim molt dificil que aquesta ficció es torni realitat necessitem tallar de sotarrel a tot quisqui i començar de nou. A veure si la propera generació te molta mes sort i surt algun lider que ens encanti, perquè de tot lo que tenim ara no n'aprofiten cap.
2 comentaris:
No ting accés al llibre perque visc lluny, però he anat llegint comentaris i me n'he fet una idea.
Crec que aquesta senyora el que es proposa es el següent: si l'independencia es possible en la imaginació, ens acabarem de creur-ho que es possible en la realitat, i no li farà tanta por a la gent
Penso que es una jugada molt hàbil.
Sobre els polítics, també son uns acollonits, es veritat. No s'atreveixen a res, estàn cagats de por. I en les actuals circumstancies, el pais s'els pot enfonsar sense que s'adonin.
No parlo ja d'independencia, que no es mes que un medi, parlo de tot en general. Un redreçament general. Avui Catalunya (també Espanya, però tan se m'en fum d'Espanya) fa pena. No tan sols te els mateixos mals que Espanya (politica,educació,etc...) sino més, perque te un problema identitari molt bàsic no resolt.
Espero que després de tocar terre la gent comenci a exigir gent més decidida i que comenci a fer coses pel pais, però de veritat.
En primer lloc moltes gràcies anònim per participar i moltes més per perdre el temps llegint les meves bajanades, el problema es el famós seny català que no deixa de ser un canguelis tothom a que passarà?. i si això ho ajuntem a aquesta panda de sangoneres que governen la nostre nació on es molt mes important la seva cartera que la seva nació, llavors si que tenim el que ens mereixem. Perquè si cada poble recull el que sembra nosaltres portem massa temps nomes tirant fems al cap, per tant poca cosa podem esperar.
Per això em demano a veure si tenim sort i la propera generació es diferent i lluita per la seva indentitat.
Publica un comentari a l'entrada