dimecres, 4 de febrer del 2009

Perduts a la neu, una pandèmia en expansió

Aquest Cap de Setmana s'ha perdut un altre esquiador darrerament això es una pandèmia, perquè hi ha molta gent que es pensa que anar a la Muntanya es anar a les Rambles de Can Fanga . Per sort per la família aquest cop la cosa ha tingut un final feliç i els equips de rescat han trobat al nano sa i estalvi, però a vegades les coses no surten tant afortunades, i un ha de tenir clar que en dies de boira no es pot anar a llocs desconeguts, perquè si fins i tot coneixent el lloc no saps mai si baixes o puges imaginat si no saps on estàs. [noticia]
I parlant de la Molina no en serveix l'excusa de que no estava senyalitzat, perquè la Molina pot tenir molts defectes però la senyalització a pistes la t'he impecable.
Però bé avui en dia qualsevol es pensa que es el rei del mambo i que coneix la muntanya com el saló de Casa seva i no te present que l'esqui es un esport de risc i que en situacions meteorològiques dolentes el risc puja exponencialment.
He viscut moltes queixes de perquè les estacions d'esquí tanquen segons quines parts de la muntanya per vent-boira-fred dient que ells ho saben molt bé i que no en fa, la veritat es que una estació d'esquí no tanca les seves instal.lacions perquè si, perquè tancar una instal.lació d'esqui va en perjudici seu, es tanquen per seguretat. Però la gent en aquest tema es com el futbol tothom en sap molt, llavors passa lo que està passant darrerament que la gent es pensa que anar esquiar es anar a passejar i es perd, i no es lo mateix que una persona es perdi en ple estiu que es perdi amb -10ºC perquè al hivern la nit apareix dora els camins de muntanya estant culgats de neu i llavors els equips de rescat tenen molta mes feina. Potser la gent hauria de ser molt mes humil i tenir clar que segons quines condicions anar a la muntanya es un risc.
No voldria acabar sense explicar una anecdota que ens va passar amb tres companys fa cosa de un mes , varem anar a fer una fora pistes i ens varen trobar un parell de senyors que estaven esquiant per la muntanya i es van afegir a nosaltres, aquests senyor no savien on anaven ni coneixien la muntanya com nosaltres, dons bé després de fer tota la baixada vàrem arribar al final a una carretera i llavors es vàrem descalçar els esquís i tocava caminar, mentre caminaven ens van explicar que dos dies abans un nebot seu s'havia perdut per l'Estació i que l'havien trobat de nits, lo que més en va irritar va ésser que explicaven això com una proesa, ell no saps que aquell dia mitja estació d'Esquí va estar pendent d'aquell noi, que per una boixaria seva de saltar-se una corda de seguretat podria provocar la seva mort, perquè el lloc on va anar estava marcat com a risc d'allaus altíssim. Es a dir si la cosa surt bé son uns herois i si surt malament llavors la culpa es de l'Estació d'Esquí i jo em demano que s'ha de fer amb aquests imprudents lligar-los amb cordes perquè facin bondat?. o potser ja va sent hora de que surti una llei que la gent que necessiti de l'equip de rescat s'hagi de rascar la butxaca i abonar els costos d'aquest fet. perquè en el cas de la molina això va immobilitzar mes de 150 persones pendent d'aquest esquiador.
I no voldria acabar sense felicitar l'equip de Rescat de la Molina juntament amb els Bombers per la seva eficàcia en el rescat del noi perdut aquest cap de setmana a l'Estació d'Esquí de la Molina.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ahir el vaig coneixer a aquest noi, mentia mes que parlava, feia gala d'una prepotencia propia d'un inutil de la vida. Les drogues no son un bon aliat per anar a esquiar.

ALP2500 ha dit...

Bé pep en primer lloc moltes gràcies per la teva opinió, en quan a la conducta d'aquest senyor o com molts altres un cop ha passat la tempesta ara es questió de treure pit, però la gent ha de tenir present que buscant aquesta persona hi havia mes de 140 voluntaris, de nit, amb un temps infernal i que algu podia haver pres mal, i llavors qui li explica a la família de la víctima que la prepotència de un nen ha provocat l'accident del voluntari.
Aprofito la mateix per Felicitar al Joan Anton Font per la seva presència i donant la cara en cada moment, jo critic amb ell en moltes coses aquest cop m'he de treure el barret, si senyor, potser no va aportar grans coses però ell estava al peu del canó.