Jordi Beltran Fossas Padrós, la perdua d'un amic.La vida es molt injusta, moltes vegades et demanes que collons fotem aquí, però quan un atac de cor s'emporta un amic com en Jordi, fot mal, això es una putada el nano tenia poc mes de quaranta anys. I ara començava a tenir ganes de tornar a viure, La vida,juntament amb el seu mal cap i unes companyies poc aconsellables , van ésser molt injustos amb ell.
Avui ens ha abandonat un amic, amb les seves manies i les seves coses, però en el fons un amic, i d'aquell que els pots comptar amb els dits de la ma.
Ha estat un mal son rebre aquesta notícia, per lo inesperat que ha estat tot, No feina ni quinze dies que varem fer plans i coses a fer aquest estiu i la providència ha provocat que aquests plans no es puguin realitzar mai, sap greu perdre un amic així però la vida no es justa moltes vegades.
Jo només et diria una cosa, gràcies per la teva amistat i per els moments que ens has permès compartir amb tu. La veritat es que voldria dir moltes coses, però no em veig en cor de dir res mes, i si hi ha una altre vida només desitjar-te molta sort on vagis.
Avui ens ha abandonat un amic, amb les seves manies i les seves coses, però en el fons un amic, i d'aquell que els pots comptar amb els dits de la ma.
Ha estat un mal son rebre aquesta notícia, per lo inesperat que ha estat tot, No feina ni quinze dies que varem fer plans i coses a fer aquest estiu i la providència ha provocat que aquests plans no es puguin realitzar mai, sap greu perdre un amic així però la vida no es justa moltes vegades.
Jo només et diria una cosa, gràcies per la teva amistat i per els moments que ens has permès compartir amb tu. La veritat es que voldria dir moltes coses, però no em veig en cor de dir res mes, i si hi ha una altre vida només desitjar-te molta sort on vagis.
Ànima trista, abatuda remembra,
al temps que l’aire s’aplana pels cims,
I els dies blaus i daurats de setembre,
Fan madurar la dolçor dels raïms.
Ànima trista, que la vida no espera,
La vista entel·lada pels plugims,
Fa que estiguis força enrera,
Per les contrades dels camins.
Sembla que al temps que és un noi que tot li passa,
S’ha avorrit de comptar i comptar,
I ha fet tota una comparsa,
Amb els ancians que volen expirar.
Ànima trista, no moriràs sola,
al temps que l’aire s’aplana pels cims,
I els dies blaus i daurats de setembre,
Fan madurar la dolçor dels raïms.
Ànima trista, que la vida no espera,
La vista entel·lada pels plugims,
Fa que estiguis força enrera,
Per les contrades dels camins.
Sembla que al temps que és un noi que tot li passa,
S’ha avorrit de comptar i comptar,
I ha fet tota una comparsa,
Amb els ancians que volen expirar.
Ànima trista, no moriràs sola,
5 comentaris:
Fa tan de mal!!!El trobaré tan a faltar amb els seus acudits,el seu optimisme davant del Barça,els seus missatges...
Com em vas dir l'última vegada... descansa i bona vida per tu també!
Hola jo nomes volia dir k avui ens deixa un amic.
Pero es k el Jordi per mi era mes k un amic , es podria dir k casive un germa.
Del Jordi li he de agrahir moltes coses, sempre m´havia ajudar molt i m´havia donat bons consells k de vegades no havia escoltat.
Pero,tambe li vull retreure k no escoltes els consells k jo li donava,k crec k eren per un be seu.
Tambe vui dir k per mi el Jordi ha sigut i sera sempre un "GENTELMAN"
educat i aten.
Jordi vagis on vagis et portare el cor i recorda et trobare a faltar.
ADEU AMIC..
Jordi et trobarem molt a faltar però hem tingut la sort de haver-te conegut i de poder compartir amb tu moments molt macos. Et recordarem.
"I ara començava a tenir ganes de tornar a viure". Gràcies per la frase Pere, crec que és la gran veritat tot i que hi hagi algú que no s'ho acabi de creure.
Jo estic segura que amb el temps trobaré la manera de dir-li allò que ara em bull a les entranyes i que em cal fer-li arribar.
De moment... Jordi, un tendre petó.
Aquesta vida la ignorància es molt descarada, i aquest escrit va per navegants sense rumb, ara es pot dir moltes coses sobre en Jordi, però si-us-plau potser que el deixem descansar en pau, a ell i a la gent que l'ha perdut, potser ja va sent hora de dir prou, i que ja està bé de tant hipocresia,la llàstima es que ens va deixar massa aviat però ell amb la seva manera de ser i d'actuar encara podria ensenyar a molta educació a molts del seus detractors.
Publica un comentari a l'entrada