La màgia de la justícia i el descart de la llebre de la política, com passar de poma podrida a poma comestible

Ahir va sortir la sentència, la justícia de casa nostra va molt mica a mica a vegades sembla que no es mogui però tot arriba a la seva fi. Un cop ha sortit la sentència sobre el cas dels presumptes maltractaments als calabossos de les corts, es quan s'han de demanar explicacions i ara els hi toca a aquest aprenents de governants del sense iniciativa i per posar-los verds.

Ara per art de màgia on hi havia unes pomes podrides, resulta que no ho estaven tant de podrides i aquell que es va emplenar la boca de mocs se els haurà de empassar tots. Fins i tot el portaveu del sindicat majoritari dels mossos demanar al Saura que faci les maletes i aixequi el vol, no ho farà, on trobaria una feina com aquesta, no fot cop, carrega les culpes als demés i te un sou de ministre, enlloc, a la vida privada per gaudir d'aquest sou s'ha de treballar i molt i hi ha gent que ha nascut amb un os a l'esquena que no els hi permet ajupir-se .
Perquè el principal culpable de tot pregat ha estat la conselleria, amb la difusió de les imatges, aquí hi ha per llogar-hi cadires, senyor saura la roba bruta es renta a casa i no cal donar-li mes carnassa a la premsa del imperi que d'això aquest si que treuen petroli de sota les pedres. així li ha anat per salvar el seu cul a desprestigiar la nostra policia.
Jo de tot plegat em quedo amb una frase d'en Miquel que diu:

“tenia raó el departament quan parlava de pomes podrides, però la sentència evidencia que no són als Mossos d’Esquadra, sinó entre la classe política que dirigeix Interior”.



El senyor Boada va sortit a l'escenari hi ha dit que accepta i acata la sentència, com si això fos un castic, be la veritat si que es un castic però per als sense iniciativa i per posar-los verds, perquè tant desprestigiar la seva policia per salvar-se el culet te un preu, i aquest ha estat que un cop ha sortit la sentència han quedat amb el cul a l'aire.

Senyor dintre a la policia, passa el mateix que em totes les feines hi ha de tot, l'única feina que son tots iguals es a la política, on tots son una banda de sangoneres, però aquests mengen apart.