Aquest pic dona molt de joc perquè tens als teus peus el pantà de lanús amb tot els seus llacs i encara li resta molta neu, la veritat que a part d'ésser un pic accessible per a tothom i que amb una caminadeta de una hora i mitja en tens prou per arribar al cim. s'ha de deixar el cotxe al costat del coll de Pimorens i començar a caminar, camí a munt i a trepitjar les restes de les nevades tant quantioses que hem gaudit aquest any. Com sempre en aquesta vida no tot son alegries, i un cop he arribat a casa m'he enterat la perdua d'un Company, en Ramon s'ha mort amb la seva bicicleta un tractor amb el seu cargament li ha segat la vida, sap greu la perdua de gent com en Ramon però en el seu actiu només puc dir que s'ha mort fent el que mes li agradava anar amb bicicleta, el meu condol per a tota la seva familia, la veritat que aquesta vida es molt injusta i a vegades fa que no s'entengui res com es pot sesgar la vida d'un esportista com en Ramon a la flor de la vida, això dona que pensar i fa que et prenguis cada dia com si fos el darrer de la teva vida.
2 comentaris:
És un lloc meravellós, un d'aquests llocs on s'obliden les batallitas diàries que ens tenen presos i agilipollats.
Aquí diem: qué mal repartido está el mundo, se muere buena gente todos los días, pero hay cabrones que parecen eternos.
I és veritat, cal viure cada dia com si fos l'últim, encara que moltes vegades això se'ns oblida.
hola sinforosa, tens tota la raó saps que diuen al meu poble, que a tots els porcs els hi arriba el seu Sant Martí (dia de matança al pirineu), el problema és que els porcs mes cabrons sempre tarden més mentre que les bones persones sempre els hi arriba abans d'hora, així es la vida
Publica un comentari a l'entrada