La veritat que la dita aquella que el poble que oblida la seva història està condemnada a repetir-la en aquest cas desitjo que no es produeixi, però clar pujar-se al tren del vencedors es molt fàcil, massa moltes vegades, per sort nostre, hi ha hemeroteques i aquestes deixen retratat a molts personatges.
En Francisco Franco Bahamontes va ésser un dictador, va intentar esborrar del mapa la nostra llengua i la nostre cultura, però ell ens va fer mes forts, gràcies al seus intents els nostres avantpassats van sobreviure i es van revelà, ara esta passant el mateix però sense imposicions i aqui tothom ajupa el cap i l'amaga sota l'ala
Perquè ara que som tots tant liberals i tant democràtics, perquè ara hem de treure les estatues, carrers i coses que es van fer en nom d'aquest dictador, això vol dir que els nostres ancestres eran uns llepaculs, i que es van equivocar, o hem d'asumir el seu error i aprendre i ensenyar a que els nostres descendents n'aprenguin d'aquestes coses.
Jo entenc que no perquè treguis l'estatua del dictador franco ets mes democràtic, perquè en aquesta vida tots som uns dictadors, a la nostre manera però tots ens moguem per el nostre ego, i es aquest el que fa que fem moltes coses, per tant tampoc li hem de donar al gran Dictador el merit de que la nostra nació sigui una colònia, aquest mérit ens el hem guanyat nosaltres solets, som nosaltres amb el nostre taranná de fer un passet de ocell i dos enrera de llebre el que ens ha portat a on som ara, un camí sense sortida.
I per acabar voldria parlar del finançament, si que els esquerdats han arribat als 3800 milions però clar s'han descuidat de dir que serà d'aquí tres anys, amb això de les mitges veritats hi ha masses mentides. perquè tambe puc dir que demano 10.000 milions i en lletra petita posar per el 2090 , però clar si la verge dels desemperats ens acompanya en aquest any ja serem lliures.
Cada´cosa s'ha de fer en el seu moment si en aquella época per la raó que fos nosaltres vàrem abaixar el cap no treguem pit ara, llavors vàrem ésser uns cobards, i com diu aquella dita el cementeri està ple de valents. però no volguem fer ara el que no varem tenir pebrots de fer llavors,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada