dijous, 7 de gener de 2010

Catalunya Independent,, si però primer econòmicament

Desprès de llegir el pamflet del que per desgràcia nostre els el President de la Generalitat de Catalunya, per desgràcia i gracia de un parell de partits que s'han venut per un plat de llenties.
Desprès de llegit aquest pamflet instant a les organitzacions, mitjans de premsa, a defensar una cosa que el seu partit i els socis no han estat a l'alçada ho trobo vergonyós. Com trobo vergonyós defensar un estatut que es com una cotilla que ens oprimeix cada moment, vergonyós que aquesta panda de xucladors i sangoneres siguin els polítics que tenim en aquest moment. Molt malament deu estar el mon perquè aquesta gent hagi arribat al camp de la política i pitjor que siguin els que ens governen en aquest moment.
Dons bé jo vull per el meu poble la independència econòmica, nosaltres no hem de ésser menys que els basc i volem quedar-nos el que recaptem. Si que es veritat que tenim dos punts de partida diferents, ells es van aliar amb les nacional mentre nosaltres com sempre en el costat perdedor. Però aquesta vida ja ho deia la dita millor morir dret que viure agenollat.
La segona diferència es que ells tenim un grup violent darrera i nosaltres darrera només hi portem la cartera i cosida perquè no ens la prenguin.
I la tercera gran diferència es que ells si que tenen clar el que volen, i nosaltres sempre dependrà de si els calerons ens els donaran per la dreta o per la esquerra. Aquest sentit mercantilista es el que fa que sempre ens venguem per quatre duros.
Jo ja fa temps que tinc clar que mentre no ens pouem desempallegar d'aquest sangonera de l'estat espanyol que només ens don el que li fa nosa i ens grava per així atipar als seus vassalls, mentre estiguem lligats com a colònia als conqueridors hereus dels reis catòlics, això no canviarà per tant el primer lloc, Indepedencia econòmica i després tota la resta ja caurà per el seu propi pes.