Ahir ens va abandonar la Sofia Orriols Orriols, la veritat que parlar de la iaia em fot, perquè es una persona que aprecio molt, i el fet que ens hagi abandonat m'ha demostrat que també soc feble i vulnerable. Quan veus com una persona nascuda per treballar amb unes mans que feien dues com les meves i això que no son petites, amb una força que aixeca sacs de quasi bé cent quilos com aquell que no res i que per el tarannà de la vida aquesta persona va minvant fa ràbia si es que es llei de vida. però ostres aquesta llei a vegades podia ésser mes permissiva.
Dons bé la iaia va néixer el 20 d'abril del 1913 , per tant ara tenia 97 anys tota una vida dedicada al treball, va quedar viuda als 37 anys amb una nena de quatre en temps de la postguerra, casada en segons núpcies va tirar endavant amb la seva filla i quatre mes de regal, fent de pagès tota la vida, mullin les vaques fins la jubilació, sempre destinada al treball, anar per les cases amb la matança del porc. viure per treballar era el seu lema.
A la pobre iaia, li he fet de tot li vaig trencar la clavícula en un accident de treball. I ella sempre em portava en la seva boca, la veritat que aquests darrers dies m'ha demostrat l'estima que em tenia. La vida te aquesta màxima quan t'arriba l'hora poca cosa pots fer, per tant jo només li puc donar les gràcies a la padrina. Iaia Sofia moltes gràcies per ésser com erets i que tinguis un bon trajecte vagis on vagis ara.
Això si la Iaia Sofia sempre restarà viva en el nostre record. moltes gracies a tothom.
Pere Secases i Casadesus
Dons bé la iaia va néixer el 20 d'abril del 1913 , per tant ara tenia 97 anys tota una vida dedicada al treball, va quedar viuda als 37 anys amb una nena de quatre en temps de la postguerra, casada en segons núpcies va tirar endavant amb la seva filla i quatre mes de regal, fent de pagès tota la vida, mullin les vaques fins la jubilació, sempre destinada al treball, anar per les cases amb la matança del porc. viure per treballar era el seu lema.
A la pobre iaia, li he fet de tot li vaig trencar la clavícula en un accident de treball. I ella sempre em portava en la seva boca, la veritat que aquests darrers dies m'ha demostrat l'estima que em tenia. La vida te aquesta màxima quan t'arriba l'hora poca cosa pots fer, per tant jo només li puc donar les gràcies a la padrina. Iaia Sofia moltes gràcies per ésser com erets i que tinguis un bon trajecte vagis on vagis ara.
Això si la Iaia Sofia sempre restarà viva en el nostre record. moltes gracies a tothom.
Pere Secases i Casadesus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada