Soc un pagès català i espanyol per imposició, per tant sent català porto el gen del seny que no deixa de ser una covardia , a més ser català porta amb si ser un perdedor nat, i com a perdedor m'encanten les llistes electorals que tenen clar que no guanyaran, i aquest cas jo ara estic amb en Joan Carretero. Un polític tirà amb unes idees impressionants que fan que xalis davant el seu discurs, un polític utilitzat per altres formacions polítiques que un cop li han tret el suc l'han abandonat com un leprós. Per tant jo estic amb ell, tot plegat prefereixo morir amb les meves idees que viure amb les idees dels demés.
La veritat que en Joan Carretero ho te molt dificil, entre l'opacitat dels mitjans de comunicació, les guerres de ex-associats amb el rancor com l'única arma i tots els partit polítics amb la por al cos, entre aquests partit destacarem:
Els seguidors de la corona dels hereus de Felip V,amb tant federalisme s'han quedat sols, fins i tot li han castigat a la ministre de defensa que ja es veia amb un càrrec superior i s'ha quedat al mateix i aixo perquè l'única integrant de la filial que disposa la matriu.
Els venedors de catifes aquell que ara volen el Concert econòmic i els vint-tants anys que van estar governant sempre ens va vendre la moto que no era possible, i jo em demano si no era possible llavors com ho es ara, ja està bé de vendre tant de fum.
Llavors ens resten els neofeixistes aquelles anomena als ppc, ciudadons, anglada bois, tots plegats només gaudeixen quan l'aliga aquella del drap s'escampa per tot arreu.
Ens queden les restes dels trispartit, siguin els sense iniciativa o els esquerdats, aquest parell de partits han perdut fins i tot la identitat.
Per tant vist el panorama de tot plegat, que voleu que us digui, jo prefereixo morir amb unes idees, i votar un perdedor. Com a mínim podré dir que jo vaig votar per la indepedència de la meva nació, potser no era la millor opció però com a mínim es la menys dolenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada