dijous, 23 de desembre del 2010

La imposició de la llèngua, plorar com un nen el que no s'ha sabut defensar com un home

Tard o d'hora havia d'arribar, era una veu cantada, desprès de la retallada de l'estatutet,ara tocava imposar la seva llengua, i els catalans com sempre, cridar molt i ajupir el cap. La veritat que aquesta cantarella fa massa temps que la sentim i la vivim, potser ja va sent hora de dir PROU. Nosaltres no volem ésser com ells, nosaltres tenim una llengua i una cultura pròpia i no som com els pobres sudamericans que van veure deixapareixer totes les seves identitats.
Tot plegat es còmic, en temps d'en Ciscu perquè això era un dictadura, i ara amb una democràcia dictatorial torna a passar el mateix, la veritat que veient quin va ésser l'hereu que en Franco va dessignar estava clar que a la llarga o a la curta tot havia d'arribar. Tot plegat com sempre a agenollarnos un altre cop i dir si amo.[noticia].
Ara han sortit els que ens tenen que governar durant els propers quatre anys dient que ells no canviaran res i que seguiran amb la immersió linguistica, [Convenients]. Aquests afirmen que el Tribunal que el tribunal suprem no pot anul·lar la immersió, veient lo contents que s'han posat els invasors dubto que no ho puguin fer. perquè totes aquests "personatges"  estant donant salts d'alegria.