dimecres, 9 de maig del 2012

Positivisme, una filosofia que no s'estila.

A aquesta vida sempre s'ha de veure les coses positives, i aquest escrit es un exemple de tot plegat. No hi ha cosa que posa més nerviós a la gent que vegi que el veí estigui content i miri endavant sense cap mena de por, perquè això provoca pors als demés, per tant jo com aquesta senyora sempre buscar la part maca de la situació i tu faràs el mateix?

1 comentari:

Joana ha dit...

Primer que res, sobre el "xist". Una cosa són les corbes i una altra estar "gorda".
Clar que cal ser positiu, però de vegades, no hi ha gaire motius. No crec que a la gent li faci por que un altre estigui content i tiri endavant, sinó que li fa ràbia, que em sembla que és diferent i senten enveja i llavors és perillós. Tu vas fent, aliè, content i confiat i a la primera de canvi ja t'han fotut, però continues igual i això encara els fa més ràbia. No sé, és un tema que tinc molt recent i encara em cou, tot i haver-me'n sortit prou airosa.