Ahir diumenge vaig anar a fer la caminata diurna dels diumenge, aquest cop tocava fer un parell de Senders de la nostra comarca, tot plegat era sortir de Musser/Mussa passar per el pont del Diable, pujar a LLes, passar per la roca de la música i la dels diners arribar a Aranser/Aransa pujar per el cami del Tor i retornar a Musser// Mussa quatre hores de no res.
La veritat que tot plegat que el paissatge es expectacular, però per el camí hi tincs unes petites pegues, sortint de Músser (sender 8 )el camí esta molt ben fresat, serà perquè hi ha camps i els pagesos mantenen nets aquests caminis però un cop s'acaven els camps i vas baixant en direcció al Pont del Diable allí se acaba el cami i entres a la selva, ortigues que et fan passigolles al melic, herbes , aigua per tot arreu, la veritat que el camí deixa de ser camí per convertir-se allò en una gimcama per veure per on passaràs, un cop arribes al Pont del Diable ja està alli comença la pujada, tot just portes mig quilòmetre de pujades que comencen les dificultats, la manca de senyalització en moltes cruïlles porta a que la gent es perdi, si que tens clar on vas i com arribar-hi però clar potser si el lloc no es correcte marcar amb una creu que aquell camí no vas be no estaria de més potser en la senyalització hauriem de fer com en certa part de l'anatomia femenina que a mi sempre m'agrada que pequin per excès que no pas per defecte. 
Dons bé pujant em viag perdre, sort de portar el llibre d'en Manel Figuera sobre el Barida i així em vaig poder anar col·locant a lloc fins a trobar un altre cop el camí, desprès arribar a Lles va ésser bufar i fer ampolles. d'alli fins a Aranser/Aransa(sender 50) va ésser un passeig passant per les Roques de la Música i sobre tot per la dels Diners, on vaig demanar un desitg a veure si es compleix, vaig parar a les runes de Sant Cosme , beure aigua de la font de la bassola i vaig arribar a Arànser/Aransa de alli sortint per el sender 10 vaig anar fins el cami del Tor i alli vaig agafar el Sender 8 fins a tornar a Músser//Mussa . la veritat que sino fos per aquestes petites pegues, haguès estat un dia increïble.
Jo només em demano que si volem que la gent vingui a la nostra comarca el que hem de procurar a part de fer coses es mantenir les que tenim perquè veig que la comarca es com el meu poble (Alp) que som pioner en moltes coses i pioners en deixar de fer-les, el dificil de tot plegat no és fer coses es mantenir-les i si volem que la gent vingui el que hem de procurar es intentar mantenir les que tenim en perfectes condicions, no tinc clar si depen de la Casa Gran, del Consell Comarcal o dels Forestals, però el nostre patrimoni tindrà valor si el mantenim i fem que la gent el conegui sinó no cal tenir-ho, es mes fàcil deixar que es erosioni mica a mica i ja es farà mes endavant.
4 comentaris:
No et saps perdre, quan un es perd, el primer que fa, és trucar als bombers! Realment, els camins de tot el país estan molt mal senyalitzats, o hi ha marques en excés o no hi ha quan et trobes una cruïlla. Ja fa quatre o cinc anys, amb una amiga, volíem pujar a la Tossa d'Alp, però no per Comaoriola sinó pel camí que surt de la corba del final de l'aparcament i no va haver manera i a la baixada vam acabar a Urús. Mires ressenyes i expliquen un munt de coses,però quan hi ets, les marques ja no hi són. Qui és responsable? No ho sé.
Trucar els bombers? no gràcies, hi tinc masses amics allí perquè em tingui que venir a buscar segons qui. i si pot ésser els mossos tampocs millors la guardia civil de muntanya, parlen estrany amb el idioma del conqueridor però en el sentit de professionals jo em trec el barret.
Però Joana mantenir una cosa quan està feta no costa tant potser d'aquesta manera si es manté desprès no s'haura de fer de nou, però clar som catalans porten mes de tres-cents anys abaixant el cap i dient que hi farem i no ens canviarà ningú. Aquest es el problema.
En principi, no hauria de costar tant, només un tio amb un pot de pintura i anar fent el camí o amb uns claus i unes fustes per si cal reparar els pals. Per que, clar, després, apareixen les fites del que es marca el seu camí particular i ja la tenim liada. Home, tu que ets de la comarca, et podries oferir voluntari per mantenir els del teu poble, al menys, ja no dic tota la comarca.
Saps quin es el problema Joana que al meu poble, la Casa Gran cada mes destina a un noi a fer aquesta feia, els senders d'Alp la veritat estant practicables, el problema el trobem en pobles més petits encara on el pressupost no arribar ni per a cordons,llavors hauria de ser el consell comarcal. Mira un exemple ahir vaig estar al Pont del Diable de Isòvol, mentre hi ha una maquina obrint nous camins rurals i marcant aquests per caminates deixem perdre aquest momunent expectacular, costa de trobar-ho, potser una tanaca i tallar les quatre herbes que el tapen estaria molt millor que intentar obrir camins on hi passen clavaguerem de les cases de pagès de la vall. La veritat que em sento extrany en la meva comarca moltes vegades, no tinc les mateixes prioritats que els que governen
Publica un comentari a l'entrada