Mira si ho veuen malament els Hereus de la Corona de Felip v, que han hagut de baixar a les catacumbes a buscar-ho, han anat a buscar aquest cadàver polític, caçador d'elefants i que fan servir de ninot de palla, l'han tret del museu per fer-li dir el que ells no tenen pebrots, que això de la Independència es una quimera.Però senyor vostè que es hereu del franquisme mes ranci, es creu amb la facultat de poder-nos parlar de política, si fos demòcrata de veritat, feria que el poble en un referèndum pogués decidir democràticament si el volen com a màxim governant o volen una república- Des de el moment que ens ve imposat vostè no te cap crèdit demòcrata.
I el que es una quimera es això que ens vol vendre d'anar junts, junts vol dir treballar i remar tots en la mateixa direcció i això els seus súbdits fa temps que han deixar de fer-lo perquè s'han de cansar si ens poden espoliar i robar la nostre suor i els viure de subvencions i altres donacions .[noticia]
Segon punt per el qual podem apreciar els hereus de la Corona de Felip V estan preocupats el botiflers aquests de Ciudadanos, diuen que el referèndum de la nostra llibertat ho ha de decidir tot el regne no pas només Catalunya [noticia.]La veritat que m'he quedat bocabadat davant aquesta bajanada, senyors la llibert del meu poble l'ha de decidir la gent que treballa i viu al poble, no pas els sangoneres que ens exploten, només faltaria aquesta animalada. Es que clar quan es veuen les coses perdudes, s'ha de procedir a dir-la com mes grossa i mes retorçada millor. te collons tot plegat. només faltaria que aquestes que ens exploten, espolien com a sangoneres encara haguessin de poder decidir el nostre futur, això sembla una pel·licula d'en temps d'en Ciscu.
Ahir un dels nostres enemics polítics es va retirar ,m'estic referint a la ppera Esperança Aguirre, no era sant de la meva devoció però jo la trobaré a mancar, la veritat que a mi m'agradaven aquests enemics perquè com a mínim venien de cara i sabíem com actuarien , em sap greu aquesta pèrdua. Penseu que nosaltres el pitjor enemic el tenim a Casa, i aquest mai saben la seva manera de actuar.
Escrit del Senyor toni Strubell destinat al Senyor Juan Carlos ( descedent de Felip V)
Seria molt bo que els personatges que s’han involucrat fins al moll de l’ós en una dictadura, la franquista, i que va veure la “conveniència” de no votar la Constitució pel risc de ser acusat de perjuri, en haver jurat el 1966 els sagrats principis del Movimiento falangista, no sobreestimessin la seva legitimitat de donar ara consells. Que vostè els va jurar aquells principis! Seria una quimera pensar que ho poguéssim oblidar. Vostè ens ve ara demanat que no ens apartem de la "unidad española". Però què s’ha cregut? Vostè ja no és cap mena de referent per als catalans. Vostè ens acusa de perseguir quimeres. Però no ha tingut inconvenient de perseguir les seves quimeres: les reunions de dijous amb el Manolo Prado a la Zarzuela, les caríssimes caceres d’elefants africans, la seva vida de dandy totalment despreocupat dels terribles patiments del poble. Doncs s’ha acabat. Seria una quimera pensar que no. Vostè ha fet 30 anys tard. I ara és massa tard. Catalunya torna al seu vell camí, el d’abans d’arribar un avantpassat seu, sanguinari i carregat d’odi contra els catalans, que va assassinar les nostres institucions. Vostè ha fet tard. Només ha mirat pels interessos dels espanyols. I nosaltres ni en som, ni en volem ser. Aquest poble renega de vostè. Per decència democràtica i per voler-se reconciliar amb la seva història.
Aquell metge, Sr. Juan Carlos de Borbón, a qui em referia al principi d’aquest escrit, no era sinó el meu avi, Josep Trueta. I vostè no li va fer ni cas. En res. Vostè va seguir rodejat de franquistes, d’intolerants, de corruptes, i negadors de la nació catalana i no s’hi ha sentit incòmode. I ara n’ha d’acceptar les conseqüències. Catalunya marxa d’Espanya i de la seva lamentable monarquia. Vostè ja no ens pot amenaçar. Vostè ja no és ningú a Catalunya. Adéu.
Ahir un dels nostres enemics polítics es va retirar ,m'estic referint a la ppera Esperança Aguirre, no era sant de la meva devoció però jo la trobaré a mancar, la veritat que a mi m'agradaven aquests enemics perquè com a mínim venien de cara i sabíem com actuarien , em sap greu aquesta pèrdua. Penseu que nosaltres el pitjor enemic el tenim a Casa, i aquest mai saben la seva manera de actuar.
Escrit del Senyor toni Strubell destinat al Senyor Juan Carlos ( descedent de Felip V)
No recorda, ciutadà Juan Carlos, un ja molt remot dia de la seva etapa de príncep, encara sense fills, que li va demanar a un traumatòleg català que l’atenia d’un accident d’esquí (o semblant) allà a Oxford, i que vostè li va demanar un consell de cara al capteniment que devia tenir envers els catalans quan arribés al tron. I que aquell desprevingut metge li va dir que no li posés Felipe a cap fill/net seu, que els reis Felipe de Castella havien fet un gran mal a la nostra nació, Catalunya. No, vostè no ho deu recordar. Seria una quimera pensar que vostè recordés cap dels consells que li hagin pogut donar gent de llarga trajectòria democràtica. Almenys, no se li nota en res. Seria una quimera pensar que se’n pogués recordar.
Seria molt bo que els personatges que s’han involucrat fins al moll de l’ós en una dictadura, la franquista, i que va veure la “conveniència” de no votar la Constitució pel risc de ser acusat de perjuri, en haver jurat el 1966 els sagrats principis del Movimiento falangista, no sobreestimessin la seva legitimitat de donar ara consells. Que vostè els va jurar aquells principis! Seria una quimera pensar que ho poguéssim oblidar. Vostè ens ve ara demanat que no ens apartem de la "unidad española". Però què s’ha cregut? Vostè ja no és cap mena de referent per als catalans. Vostè ens acusa de perseguir quimeres. Però no ha tingut inconvenient de perseguir les seves quimeres: les reunions de dijous amb el Manolo Prado a la Zarzuela, les caríssimes caceres d’elefants africans, la seva vida de dandy totalment despreocupat dels terribles patiments del poble. Doncs s’ha acabat. Seria una quimera pensar que no. Vostè ha fet 30 anys tard. I ara és massa tard. Catalunya torna al seu vell camí, el d’abans d’arribar un avantpassat seu, sanguinari i carregat d’odi contra els catalans, que va assassinar les nostres institucions. Vostè ha fet tard. Només ha mirat pels interessos dels espanyols. I nosaltres ni en som, ni en volem ser. Aquest poble renega de vostè. Per decència democràtica i per voler-se reconciliar amb la seva història.
Aquell metge, Sr. Juan Carlos de Borbón, a qui em referia al principi d’aquest escrit, no era sinó el meu avi, Josep Trueta. I vostè no li va fer ni cas. En res. Vostè va seguir rodejat de franquistes, d’intolerants, de corruptes, i negadors de la nació catalana i no s’hi ha sentit incòmode. I ara n’ha d’acceptar les conseqüències. Catalunya marxa d’Espanya i de la seva lamentable monarquia. Vostè ja no ens pot amenaçar. Vostè ja no és ningú a Catalunya. Adéu.
Toni Strubell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada