Ahir vaig assistir al funeral de l'amic Manel La veritat que vaig trobar increïble l'assistència de gent,va tenir una despedida a la seva alçada. Es en moments com aquest quan veus l'estima que tenen la gent envers algú.En el mateix vaig poder veure les dues famílies del company Manel, una la carnal i l'altre la dels companys de feina. Tots amb l'anorac de treball, amb el Tous que els diferènciava, això semblava el comiat de gal·la de un gran militar. Aquests darrers, amb aquell anorac amb unes lletre blanques van ésser els encarregats de portar el fèretre fins els peus de l'altar. I a la sortida de la església li van dedicar un sonor comiat amb un retruc de bastons, a l'estil Manel.
En Manel personatge que li agradava anar sempre a contra corrent, on tots són del Barcelona ell era de l'Espanyol, aquest Quixot de la Neu on ens agafava als demés per fer de Santxo Pansa un dia ens tocava a uns i un altre dia altres, Aquest amant de la natura i la pulcritud, anaves a esquiar amb ell i tenia quatre ulls uns per mirar la pista i la neu i uns altres per veure on hi havia qualsevol mica de brossa per treure i deixar el bosc net i Polit.Aquest senyor ens ha abandonat.
Dons bé aquest amic ens ha deixat, aquest amic ha volgut anar a esquiar per sobre els núvols, que tinguis sort on vagis Quixot. Nosaltres i la natura trobarem a mancar el buit que ens has deixat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada