Aquest matí he rebut la trucada de una amiga la qual m'ha informat de tot plegat, l'amic Joan a partir d'avui deixa d'esquiar per Masella per passar a esquiar per sobre els núvols. Rebre aquesta noticies en fred, m'ha provocat un gran buit dintre meu,una gran tristesa i un no saber que fer .Ahir mateix vàrem estar discutim com fem cada matí i de cop i volta m'he quedat sense un company, un amic que enyoraré, enyoraré sobre tot els matins quan ell amb tota la ironia del mon sempre demanava el mateix, sabia la resposta però era com una tradició.
Com Va tot? i la mateixa resposta tots els dies . Tot perfecte. i desprès el somriure de complicitat
.Avui ha començat el dia amb núvol era presagi que passaria alguna cosa, però aquesta cosa no tenia que ser la pèrdua d'aquesta persona, no havia de ser En Gat, no es just tot plegat.
a En Joan li he de agrair ensenyar-me que darrera les pistes d'esquí hi ha altres coses, va ser culpa seva que jo em tornès un fanàtic de l'esquí i sobretot de voler esquiar mes enllà de les pistes , company que el tenies quan el necessitaves, moltes vegades no li tenies que demanar les coses perquè sortien d'ell mateix. Aquest era en Joan amb totes les seves coses i les seves manies però allí estava quan el necessitaves.
Joan Jo si que et trobaré a faltar.veure't esquiar per les pistes d'esqui per a mi era un plaer. Tu no esquiaves tu pentinaves la neu, I ara i per gràcia del de dalt ja no podré gaudir de les teves classes magistrals. trobaré a faltar les petites lliçons que donaves cada cop que anàvem a esquiar. Avui hem perdut al Perruquer de la Neu.
La vida a vegades es injusta, no es normal que als 45 anys tot s'acabi de cop. és com despertar de un mal somni.Però per mi continuaràs viu mentre tingui consciència, perquè no crec que et pugui oblidar mai .
Només desitjat-li allí on vagi molta sort i que ha estat un plaer compartit petits moments amb ell. i que no han estat més perquè el destí així ho ha volgut. Sort Company.
47 comentaris:
Tot un senyor!!!
Amb el seu innat caràcter de lideratge, les seves venades, la seva manera de fer, els seus clars principis, el seu orgull i amor propi.
Resumint.....GAT. Amb capacitat de ser cap, amic i company. Cosa impensable avui en dia.
!ET TROBAREM A FALTAR!
Apenas te conocimos en tu joven vida,sentimos tu muerte,querido primo..descansa en paz
familiares Ramón García Venzal
Besos Rosana.Aguadulce.Almería.
M ´en acabo d ´enterar del teu adeu , estimat GAT , trobare sempre a faltar el teu somriure.
han pasat més de dos anys i et recordem com si hagues pastat abuí mateix.
les nostres pregaries per la teva ánima no et mancarán metres jo visqui per que el teu record romandrà imborrable en els nostres cors.
Els teus pares, JOAN I MARIA
LA TEVA GERMANA, EN RAMON I ELS TEUS NEBOTS ET RECORDAN EN TOTS MOMENTS
Bé Juan en primer lloc moltes gràcies per participar, sempre es bo saber que hi ha gent que te un bon record d'en Joan, i molt mes en el seu cas perquè la llei de vida marca que són els fills els que han de despedir als pares i no l'inrevés . La veritat que desprès de quasibé dos anys i 18 dies de la seva perdua, alguns de nosaltres també l'anyorem. el 22 de gener encara que hi havia manca de neu vem anar fins on reposen les seves cendres per donar-li una altre cop el fins desprès perque tard o dora jo crec que ens tornarem a reunir
Gracies per aquestas maques paraulas al meu Tiet!
Io també crec que ens tornarem a reunir, oh i taan que si!!
Sempre amb mi!
Mimi
Be miriam en primer lloc moltes gràcies per participar, recorda que en el fons en Joan Esteve es mantindrà viu mentre la gent que el vau estimar el mantingueu en el vostre cor i en el vostres pensaments. Per una altre banda hi ha llocs i persones que els hi es més fàcil ignorar la seva existència i esborrar tot el que tingui que veure amb ell.
Jo trobo que aquesta es una mala politica a seguir. Per bo o per dolent amb les seves virtuds i les seves mancances, ell va deixar una empremta. Valorosa per uns, insignificants per un altres. Però nassos les excursions per tots els fora-pistes de Masella a mi en van marcar l'existència. Va ésser ell qui en va ensenyar el camí i li agrairé tota la meva vida.
Tuve la suerte de conocerle y creo que el aprecio era mutuo. Empecé a esquiar tarde, pero fue una de las personas que me hizo amar este deporte.
Un abrazo muy fuerte para sus familiares.
Un esquiador de Guardiola
Be Pax en primer lloc moltes gràcies per la teva aportació , en el temps que ens ha tocat viure es manca que al cap de quasibé dos anys i mig algú encara tingui un record per el nostre amic JOAN, aixó només vol dir que encara està viu en el records de moltes persones i es m'omple d'orgull, de tot cor moltes gràcies
Una abraçada molt forta també per a tu i la resta dels seus companys de la Masella.
moltes gràcies Pax, un plaer haver compartit amb tú el record d'aquest vell amic.
salut company.
GAT??? Així el teiem¡¡¡ quan et vaig conèixer el primer que emva agradar de tú va ser el teu somriure; cada matí quan ens trovabem al bar de Masella fent el café , abans d´anar a pentinar la neu. Tinc uns molt bons records teus Joan , em vas fer la vida un pel més agradable per aixó sempre et duré a la meva memòria i cada cop que vegi aquella imatge que em vas ensenyar , pensaré en tú. allà on siguis , estimat Joan .
Avui Fa tres anys, tres anys de la seva pèrdua,la veritat es que vulguis o no i mal que ens hi pesi a més d'un amb la seva partida va deixar un foradet, i això que el temps l'esborra tot es mentida, -sempre queda allò tant català que amb el Joan Esteve això no passaria. Company Joan desitjo de tot cor que hagis trobat la pau i la tranquil·litat que en la terra no et van deixar trobar.
.
Estimat amic: et dono les mes sinceres gracies. la nostre tristò i la angoixa que sentiem tant la meva dona com jo mateix, em va priva de donarte-les el dia que vaig llellir el teu escrit per això, avuì amb una mica de mès tranquil, Et donem les gracies de tot cor tant i ens fas contents al demostrar-nus, una vegada, que el recor-des como ho que n'has sigut sempre per en Joan Esteve: El seu mijor amic.
Perdone'm les faltes de ortografía. Reb una sincera abraçada d'aquesta petita familia que t'estimarà sempre com el que ets: Una grand Persona. Joa García i Hernádez
Sr. Juan no m'ha de donar les gràcies per res, i menys demanar perdó per les faltes d'ortografia, estic content de tenir-lo de lector dels meus escrits, però no tant per el motiu dels mateixos, en ves agradat molt mes no haver començar a escriure mai sobre el Gat, perquè d'aquesta manera voldria dir que encara el tenim entre nosaltres, però com que la mala sort va voler que ens abandonés trobo que perquè estigui una mica mes viu dintre nostres , el millor es recordar-lo com era.
Tres temporades aprenent a conviure amb la seva absència, i encara no ho he aconseguit. Ara els records omplen les nits quan bufa el vent del nord i quan gira cap a ponent està content d'haver-lo conegut.
Quan t’hagis consolat (sempre ens acabem consolant) estaràs content
d’haver-me conegut. Sempre seràs amic meu. Tindràs ganes de riure amb mi. I de vegades obriràs la finestra, perquè sí, per gust... I els teus amics s’estranyaran molt de veure’t riure mirant
el cel. Aleshores els diràs: "Sí, les estrelles sempre em fa
n riure!"
I es pensaran que ets boig. T’hauré fet una
mala passada...
Moments d'enyorança m'inunden cada 22 de Gener des de fa ja 4 anys i em fan vessar les llàgrimes pel que es va quedar enrere. Troban-te a faltar, sí, encara.
No he pogut escriure abans, pero vull que sapigues que 3 anys encara em dolen GAT
Trobarem a faltar el teu somriure.
Diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí.
Però el record de la vall on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l'albada,
ja no et solquen dolors ni treballs
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat,
i aquest cor que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.
Trobarem a faltar el teu somriure.
Diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí.
Però el record de la vall on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l'albada,
ja no et solquen dolors ni treballs
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat,
i aquest cor que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.
Avui fa 5 anys que ens vas deixar , encara trobo a faltar els teus "Bon día" , " Com va tot? " , els teus somriures i els cafés que varem compartir , les nostres xerrades en confianÇa i els moments de confidències.Vas ser i serás per sempre en el meu cor i en els meus pensaments.Fis sempre "GAT"
Bé anònin
moltes gràcies per el record d'en Joan , a mi avui ja se'm passava de llarg.
tot plegat ja han passat cinc anys. jo també l'enyoro, però jo sempre penso em el que em va dir un veí del meu avi, Estarà viu mentre tu el mantinguis viu en els teu pensament, i així ho faig sempre que puc.
Hola Sr. Joan , em permetrá presentar-me ; em dic Ângels,vaig ser companya de feina del seu fill a Masella , només una temporada várem treballar a la mateixa estació peró fent coses molt diferents , li haig de ser sincera jo recordo a en Joan molt sovint ; i li haig de dir que el veí del seu avi tenia tota la raó ; mentres el tinguem present en els nostres pensaments sempre viurá.Així ho faig amb en Joan i amb tots el essers que han sigut impotants per a mí i ja han marxat .
Grácies , una abraÇada i arreveure.
Avui, ja fa 6 anys que ens vas deixar; jo em vaig assabentar de casualitat al cap d´un temps; el que daría perque no haguessis marxat; et trobo a faltar i et penso molt ; Joan esteve ; vas esser i serás per sempre algú molt important a la meva vida.
Fins sempre amic.
Joan com passa temps avui fa sis anys i 1 dia de la fatal noticia del teu traspàs, el temps vulguis i no posa sempre la gent al seu lloc, i trobo que ha molta gent ja fa temps que se'ls hi ha caigut la careta. En quan a tot la resta tot igual. Com sempre deies tot pefecte. i anem fent. una abraçada amic.
Bon dia Sr. P...; era lògic que havía de passar ; la gent per norma general s´oblida de les caretes que ha dut devant d´algú i pensa que com aquest algú ja no hi és ningú s´en adonará. Peró els que realment hi erem si ens
adone´m d´aquesta subtil hipocresia.
Tots els que coneixiem en Joan sabem que com tots els grans líders , despertava fidels seguidors i també grans enemics. Jo formava i formo part del primer grup , i si dic bé quan dic formo , perque encara que ell no hi sigui entre nosaltres , per a mi sempre estará en els pensaments i seguiré aplaudint la seva ideosincràcia; i seguiré recordant el seu imperterrit:
-Com va tot?
Fins sempre...una abraÇada
Bon día Joan i per molts anys¡¡¡¡ allá on estiguis de ben segur que estás somrient; "i amb el teu somriure una revolta".Per sempre et recordaré.
Ostres M.A. ara m'has descol·locat jo em pensava que en Joan havia nascut el 11 de maig del 1968 . però si es per recordar el Gat qualsevol data es bona.
Hola Sr P.S , crec que ja saps qui soc; en tot cas si no vaig equivocada era avui¡¡¡ o potser tens raó tú es el 11 de Maig?M´has fet rumiar ; jo el que sí sé es que quan ell em va donar la dada em va sorpendre perque si malament no recordo era la mateixa que la de la meva ávia.
https://www.youtube.com/watch?v=JzW4trGkVds&list=PLFO3JB_PvWxGjjPKJgUeDDece8J3dN7_p&index=5
Per a tú "Gat" fins sempre amic¡¡¡
https://www.youtube.com/watch?v=3R4G-L0M47A&list=PLn2Ap212bNMpaKLxr8N_0wLFU0PkkSX2U
fet i fomut i ja han passat 7 anys de la teva desaparició , 7 anys amb molts de canvis, però amb la teva presencia sempre al meu costat, en els moments dolents sempre miro als nuvols perquè necessito aquella frase tant teva. Tot perfecte. i aquell sonriure de complicitat.
Company sempre estaràs en els meus pensaments. Una Abraçada ara que s'ha de guardar el distanciament social.
Avui sense esperar-ho el teu nom m’ha vingut al cap, ara que ja fa 7 anys que ens vares deixar. Tot i que ha a vegades hem sembla que ens hem de tornar a trobar.
No se ben bé perquè, però avui ha set com tornar-te a veure, tan vívid al meu record que semblava que eres aquí. Érem bons amics. Tan diferents, tu silenciós i mesurat, jo nerviosa i esverada. Jo omplia els teus silencis amb els meus monòlegs interminables mentre hem miraves tot seriós. Finalment esperant una resposta esclataves a riure per les bestieses que t’acabava de dir. Així eren els nostres moments, que ara recordo amb melangia.
L’últim dia que ens vam veure , jo no sabia que havía de ser la darrera. Un somriure feble i càl-lid es va dibuixar als teus llavis quan et vaig engegar dos petons amb la meva energia aclaparadora. Moments després un breu comiat sense saber que no ens tornaríem a veure mai més. Tantes coses et diria i penso en tot el que has perdut.
Només cal un breu instant perquè l’alè de la vida s’escapi. Ara ja és massa tard, la foscor ja se’l va emportar.
Et teu record sempre viu J
i avui vuitè any des de la que maldita providència va decidir emportar-te. Es com si fos ahir i ja han passat vuit anys, vuit anys i per recordar la teva petjada un escrit que m'ha enviat una gran persona que tu segur que coneixies molt millor que jo. però m'ha arribat a l'ànima.
I Quan estaràs consolat (sempre acabem consolant-nos) estaràs content de haver-me conegut. Seràs sempre el meu amic, desitjaràs de riure amb mi,
De Vegades obriràs la finestre perquè si... només per gust...
i els teus amics es quedaran sorpresos de veure`t riure tot mirant el cel.
I tu els diràs: "Si. els estels sempre em fan riure". I es pensaran que no estàs bé del cap. T'Hauré fet una bona passada.... (Antoine de Saint-Exupéry)
Joan com mai Sempre viu en el nostre Cor i els nostres pensaments.
Amic estimat, vas anticipar-te a prendre el camí que tots haurem de seguir tard o d'hora. Et vas anar tan ràpid que no em vaig poder acomiadar de tu i des del lloc on es trobi el teu esperit només et dic fins aviat.
https://www.youtube.com/watch?v=Zjy6EEhQMBk
Se que t´hagues agradat molt....
I aquesta també : https://www.youtube.com/watch?v=SoliZuyYv1E
Bon día, avui , aqui on visc el matí s´aixecat plujós i gris ; i jo estic igual, no només pel clima sino perque avui podriem estar celebrant els teus "54" ; peró no ha pogut ser. On estiguis, sé que saps que sempre et tindré present.
be avui ja es el 9 any sense la presència d'en Joan, Aquest matí parlava amb en David un dels seus amics masellencs i m'ha fet un comentari que li tinc que donar tota la raó, deia que a Masella s'ha intentat esborrar la memòria d'en Joan, com si no hi hagués estat mai. i es així però el que no sabem aquesta gent es que mentre estigui en la memòria de la gent en joan d'alguna manera continuarà viu.
També la Ona m'ha recordat el fatidic dia d'avui nou anys enrere que la mala sort va decidir que aquest perruquer de la neu hagués de marxar a esquiar per els nuvols, envers de feu per comafloriu, el destí es així injust. Es llei de vida que tots acabem marxant, però a vegades esperar-se una miqueta mes no costaria tant.
Salut i republica Joan estiguis on estiguis
Ara que allá , a la cerdanya ja es de nit; desde aquí unes paraules de record , per un amic estimat i enyorat:
Joan o Gat (com et deime alguns dels que et coneixie´m) encara que allá on ens vare´m coneixer hagin intentat esborrar el teu record i la teva personal emprenta ; et puc ben assegurar que en el cor i la memória dels que si t´estimabe´m sempre hi serás.
Per sempre i fins que ens torne´m a trobar.
Avui estarás gent els "55" , romandrás jove a la memoria dels que t'estimem.
Fins sempre "Gat"--M.A
10 anys. Un deceni sense poder compartir amb tu la poca neu que darrerament cau. Sembla que te l’haguessis emportat!! Espero que siguis on siguis la disfrutis només com tu sabies. S’et troba a faltar. Escolta el vent de ponent i fes-nos somriure quan mirem ela estels. GoAT
Ja deu anys, com passa el temps de rápid; peró per a mi sempre hi serás...(et duc dins el meu cor)M.A
Aquest cop no tinc perdó de Déu, se m'ha passat el dia penós aquell que vas decidir deixar-nos a l'intemperi. desitjo de tot cor que allí on et trobis, tinguis aquell sonriure tant cínic que deia tantes coses sense dir res. Una dècada des de que vas marxar i sembla que fos ahir. Ara que tothom parla de la poca neu, de la sequera que hi ha, de que envers de hivern això sembla l'estiu, jo encara et recordo amb aquelles targets grogues i vermelles i ensenyant-las segons els seus merits.
Jo nomes donar-te les gràcies per haver passat per la meva vida.
fins sempre Joan
Per molts anys "Gat" , avui estaríes fent els 56 ,peró tu sempre serásjove, mai envellirás; m´agradará tornar a veure´t.M.A
https://youtu.be/JzW4trGkVds?list=PLFO3JB_PvWxGjjPKJgUeDDece8J3dN7_p
Per a tu "Gat" -M.A
Publica un comentari a l'entrada